En la Primera part d’aquest article vàrem definir l’Era de la Incertesa. En la segona part vàrem parlar de Metamodernisme i d’Ecologia, així que un cop situats en l’entorn en què estem i indicada la necessitat d’un pensament (una consciència?) ecològic, finalment, en aquesta tercera part esbossaré la necessitat d’una nova forma de pensar per aquesta nova era, més enllà de ser resilients* amb la incertesa i compromesos amb la protecció del món natural.
* Resiliència: capacitat d’adaptació d’un ésser viu enfront d’un agent pertorbador o una situació adversa. En psicologia positiva la resiliència és un dels quatre components del capital psicològic de les persones: esperança, optimisme, resiliència, auto-eficàcia (Luthans and Youssef, 2004).
Aprendre a pensar: pensament crític i argumentació
Alguns sostenen que la filosofia és la matèria que ensenya a pensar. Crec que a pensar se n’aprèn, no només a les aules, sinó també a la família, la societat, i a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. S’aprèn a pensar en diferents matèries, depenent de la manera com s’ensenyin.
Argumentar és oferir un conjunt de proves, evidències o raons a favor, en suport, d’una conclusió. Ens serveix per indagar i després construir, explicar i defensar, primer les nostres raons i després les conclusions, i convèncer els altres, i fins i tot refutar les crítiques. Alhora ens permet augmentar la nostra visió i sentit crític en valorar els arguments dels altres.
L’argumentació i el pensament crític faciliten que les persones construeixin els seus propis judicis sobre la base de l’anàlisi de fets, proves i premisses. Si no s’exerceixen, el que s’emeten són, en el millor dels casos, primeres impressions, en què algunes persones confien per jutjar altres “intuïcions”, opinions; o en el pitjor dels casos, prejudicis o dogmes.
El desenvolupament del pensament crític es fa mitjançant la pràctica, participant en projectes, lectures i discussions sobre problemes o dilemes com poden ser alguns de rellevància científica i social: fonts d’energia, canvi climàtic, o determinisme genètic i racisme, tot avaluant la informació disponible, desenvolupant criteris per distingir les proves sòlides de les anecdòtiques…
Una part important de l’aprenentatge de les ciències és l’anomenat coneixement epistèmic, és a dir, aprendre a explicar les formes en què hem arribat a saber el que sabem, que la Terra (que no és plana!) gira al voltant del Sol, o que tots els éssers vius tenim un origen comú –portant la contrària a la intuïció i al dogma–, i la rellevància del compromís amb les proves; aquesta és una de les grans contribucions de la ciència a la cultura i el pensament contemporanis.
El pensament complex
La teoria del pensament complex d’Edgar Morin (1921) [avui té 101 anys!] posa de manifest la necessitat de desenvolupar la reflexivitat, cosa que permet connectar les diferents perspectives o plans de la realitat. Això, alhora, permet que tinguem opinions ben formades sobre la informació que es rep.
El 1999, Morin va proposar els set sabers o principis bàsics per a l’educació del futur. Aquests van ser publicats per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Molt breument són:
- Una educació que guareixi la ceguesa del coneixement. Tot coneixement comporta el risc de l’error i de la il·lusió. El coneixement humà és fràgil i està exposat a errors de percepció o de judici i pertorbacions.
- Una educació que garanteixi el coneixement pertinent. Cal atendre informació veraç i amb suport científic, igual que cal tenir cura de la informació que ens pugui servir per solucionar els problemes.
- Ensenyar la condició humana. Conèixer l’ésser humà és situar-lo a l’univers i, alhora, separar-lo: allò que som és inseparable d’on som, d’on venim i on anem.
- Ensenyar la identitat terrenal. La història humana va començar amb una diàspora, produint una enorme diversitat de llengües, religions i cultures. No obstant això, cal no oblidar que totes les persones de totes les races i grups ètnics, malgrat les seves diferències, formen part de la mateixa humanitat.
- Afrontar les incerteses. La incertesa és part de la vida i del coneixement. La història, com l’evolució biològica, no és un procés lineal, sinó que es va obrint camí per dreceres i pot patir desviacions, estancaments i, de vegades, tornades al punt de partida.
- Ensenyar la comprensió directament i referida tant a la comprensió del mateix grup com a d’altres grups diferents. Aquesta última sempre està amenaçada per la incomprensió dels codis ètics dels altres, dels seus ritus i costums, de les opcions polítiques.
- Ensenyar l’ètica del gènere humà. L´ensenyament d´una ètica universal és una exigència.
El pensament holístic
L’holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d’estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d’Aristòtil (384 – 322 aC) , tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts (1870 – 1950).
En determinats contextos, es parla de “pensament sistèmic” i en altres d’holisme metodològic”. Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a “l’individualisme metodològic”.
El pensament sistèmic
La perspectiva sistèmica fa referència a l’actitud de percebre la realitat de manera relacionada i no inconnexa. Com a conseqüència, implica un pensament que considera el tot i les parts i les connexions que s’estableixen entre aquestes, ja que es considera que un sistema el componen un nombre determinat de subsistemes i les relacions d’aquests components entre si, expressats sovint en termes de retroalimentació.
A nivell educatiu, el pensament sistèmic entén que la persona forma part d’un sistema i, com a conseqüència, la seva especificitat, la seva manera de ser, el seu comportament… depenen de tot el seu entorn. Cada persona és un sistema que viu en un món de sistemes. Per tant, es contempla la connexió entre els individus i el seu context, tant l’immediat (familiar, educatiu, entre iguals) com el més ampli i genèric (social, polític, cultural), tenint en compte les seves interaccions recíproques en constant feedback de comunicació.
El pensament obert
El pensament obert és un corrent de pensament que advoca per l’adopció de models oberts tant en el disseny, producció, edició, distribució, com a la pràctica de qualsevol procés creatiu.
El pensament obert estimula la creativitat i identifica estratègies per ampliar l’enfocament davant la resolució de problemes, emprant l’anàlisi crítica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d’una disciplina sempre hipotètica, provisional, millorable, corregible o canviable. El sentit obert del mètode genera sempre solucions distribuïdes. La seva antítesi és el pensament únic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la solució parteix d’un únic punt de vista o el pensament tancat, només accessible als qui paguen.
El concepte és una emanació, entre d’altres fonts, de les teories sobre una societat oberta d’Henri Bergson (1859 – 1941) que va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra “Les dues fonts de la moral i de la religió”, i de Karl Popper (1902 – 1994) en la seva obra “La societat oberta i els seus enemics”.
Els videojocs i el metavers
Finalment, serà la tecnologia la que ajudarà a formar cada cop més aquest tipus de mentalitat oberta. Alguns experts emfatitzen el rol que jugaran els videojocs i la realitat augmentada, els que permeten experimentar i connectar-se alhora amb diversos mons (metaversos) i situacions, adquirint majors nivells d’agilitat mental. Aquesta flexibilitat serà una habilitat cada cop més valorada en una realitat on les relacions i el coneixement seran definits per les tecnologies de manera distribuïda.
Tothom parla del metavers. Però… què és el metavers? “meta” significa més enllà i “vers” és univers. Simplificant podem dir que el metavers és un món virtual al qual podrem connectar-nos mitjançant una sèrie de dispositius que ens fan creure que hi vivim a dins. El metavers actual té els seus antecedents a Second Life, una comunitat virtual llançada el 2003 en què els usuaris, a través d’un avatar en 3D, podien interactuar en espais com els de la vida real: classes, concerts, mítings o cites tenien lloc a la plataforma. Fins i tot tenia la seva pròpia moneda per a transaccions comercials. Altres precedents són les comunitats de jocs com Roblox.
També hi ha companyies que treballen per generar un metavers universal denominat omnivers, com ara Nvidia o Epic Games, creador de Fortnite. La seva idea és crear una cosa similar al World Wide Web, on conflueixin tots els metaversos.
Niantic Labs centra els seus esforços en la realitat augmentada per crear un metavers ancorat en el món real, després de la seva reeixida experiència de Pokémon Go.
Però també hi ha altres empreses que desenvolupen el seu propi metavers, com ara Facebook.
Per això, serà possible que, si passeges per un metavers, trobis botigues de diferents marques on podràs emprovar-te roba virtualment i adquirir-la. També hi haurà concerts, als quals podràs assistir abonant la teva entrada corresponent. Jugar a videojocs online al metavers és una altra de les bases, fins i tot assistir a classe. Podràs visitar museus, monuments, ciutats, interactuar amb amics i fer-ne de nous gràcies a aquesta tecnologia. També podràs encarregar i gaudir d’hostaleria i restauració, entreteniment, fitnes (o fitness), informació periodística, associacions, aeronàutica, etc.
El Pensament d’espectre complet
Necessitem una nova habilitat mental; en lloc d’ordenar la realitat en funció de les diferències, ho hem de fer detectant connexions. El futurista Bob Johansen (membre del Institute for the Future a Palo Alto, California) parla d´un pensament d´espectre complet**, que és la capacitat de detectar patrons i tenir en compte diverses perspectives, encreuament d´idees, molt més enllà del que les categories permeten.
**No podem confondre aquesta aportació sobre el pensament amb les estratègies militars contemporànies (Estats Units, Rússia, Xina) també anomenades estratègies (de dominació) d’espectre complet en relació amb el concepte de guerra moderna i la seva capacitat per al maneig d’amenaces i desafiaments futurs.
Ens és més fàcil posar etiquetes. En lloc de reconèixer cada persona com un individu, col·loquem etiquetes a les persones, com “millennial”, “vell”, “immigrant”. En comptes de fomentar l’empatia, aquestes categoritzacions promouen el menyspreu. Les etiquetes limiten la possibilitat; la categorització manté les estructures de poder existents.
“El pensament d´espectre complet és la capacitat de buscar patrons i claredat a través de gradients de possibilitat (fora, a través, més enllà o potser fins i tot sense cap quadre o categoria) mentre es resisteix a la falsa claredat”.
Eines de pensament per superar reptes en entorns d’incertesa
Amb totes aquestes habilitats mentals segurament ens podrem adaptar millor dia a dia. Els catalans de l’Edat Mitjana, del segle XVII o fins i tot del segle XIX vivien on havien viscut els seus pares, sovint durant generacions. I serien el que havien estat els seus pares: fusters, pastors, pagesos… Qui pot atrevir-se a aventurar què seran els nostres fills i on estaran dintre de vint anys?
Avui cal estratègia. Estratègia a tots nivells: a nivell de país, a nivell d’institucions i també a nivell personal. Cal estratègia, entesa com a plantejament diferencial que parteix d’una anàlisi acurada i informada de les situacions. Calen plans d’accions (l’immobilisme sol ser sempre una mala estratègia: no fer res és fer quelcom, és no fer res). Calen actuacions, i calen lideratges orientats a l’acció, a la iniciativa i a l’aprenentatge.
Ens cal la capacitat d’emprendre nous projectes: cal sortir de la zona que ens és coneguda, de la “zona de confort” per aprendre noves coses. Cal obrir la nostra xarxa per absorbir noves idees i coneixement: les xarxes tancades només milloren allò que fan, però no aprenen. S’aprèn quan es surt de zona de confort i s’afronten reptes desconeguts. La incertesa ens fa aprendre. I, per això, la incertesa ens fa millors…
i sobretot, cal prendre decisions justes sustentades en valors ètics.
Pensem-hi…
Bibliografia
Luthans, F. and Youssef, C. M. (2004). Human, social and now positive psychological capital management: Investing in people for competitive advantage. Organizational Dynamics, 33(2), 143-160.
https://valors.org/gestionar-la-incertesa-es-compartir-la/?utm_source=pocket_mylist
https://hbr.org/2022/06/strategy-in-an-age-of-uncertainty?utm_source=pocket_mylist
https://hbr.org/2022/08/leading-with-confidence-in-uncertain-times?utm_source=pocket_mylist
Johansen, B. (2020) Thinking: Full-SpectrumHow to escape boxes in a Post-Categorical Future. Berrett-Koehler Publishers. Oakland. Canadà.
https://blog.caixabank.es/blogcaixabank/ca/per-que-parlem-tant-del-metavers/
https://lamenteesmaravillosa.com/pensamiento-holistico/
https://es.wikipedia.org/wiki/Pensamiento_sist%C3%A9mico
