Històries de l’aeròdrom 318:  Avions sota els arbres  

Les costes del mediterrani van esdevenir escenari d’una guerra econòmica entre les forces faccioses i les republicanes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La presència de l’aviació italiana i alemanya des de l’Illa de Mallorca va crear un context de guerra aèria que va afectar també la costa gironina. Abans de bombardejar un objectiu, es reunia el màxim d’informació possible sobre els emplaçaments, com els aeròdroms republicans, per tal de determinar la seva importància o els avions que hi podia haver. En un d’aquests reconeixements per part de l’aviació italiana, es va fotografiar l’aeròdrom 318, fet que permet observar diversos detalls sobre el funcionament d’aquesta base republicana. Davant l’imminent atac, tots corren cap al refugi. Roberto Plà

ELS AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 

Els aeròdroms republicans eren obres senzilles que, seguint el criteri soviètic, prioritzaven el camuflatge dels  a avions a sota d’arbres per tal de dificultar-ne la seva detecció i destrucció. Tot i haver-hi diferents aeròdroms a la zona de Girona, alguns amb força activitat com els de Celrà o el Figueres Nord, la seva estructura era similar en tots ells. També n’hi havia a Vidreres, Banyoles, Olot, Tortellà o Garriguella. 

Les pistes eren de terra piconada i s’aprofitava la presència de masos de la zona com a instal·lacions del camp. Tot i això es construïen refugis antiaeris que eren repartits al voltant de les pistes de vol per tal de protegir els mecànics i els pilots. Altres elements constructius eren: casetes de control, tallers, garites per controlar l’accés al camp o rases excavades i camuflades sota els arbres per emmagatzemar el combustible. A l’aeròdrom 318 hi havia, de forma permanent, els avions del Grup 71 de l’Esquadra 7 de defensa de costes. Avions obsolets i d’origen no soviètic destinats a la defensa de la costa.

RECONEIXEMENT AERI  SOBRE CANET DE LA TALLADA 

El dia 4 de juny del 1938, l’aviació legionària de les Balears, a 5000 metres d’altura, sobrevolava una zona agrícola situada entre Verges i Torroella de Montgrí. En aquesta fotografia s’hi veu la carretera que unia aquestes dues poblacions al nord i el riu Ter al sud. També es delimiten una sèrie de zones boscoses als dos extrems d’unes possibles pistes d’aterratge fetes de terra. A la fotografia s’identifica l’emplaçament com a aeròdrom de Verges. 

SOTA ELS ARBRES 

En efecte, un informe de les forces republicanes del 15 de juny del 1938l ajuda a contextualitzar la fotografia italiana. En aquest informe es parla de dues pistes d’aterratge i de la possibilitat de camuflar els avions a prop dels arbres que hi havia als tres límits del camp. A més, es parla d’un edifici que es va fer servir com a caserna, el qual estaria situat a la part sud, a 50 metres d’una de les pistes d’aterratge. Tot plegat ens porta a pensar que es tracta del Mas d’en Mach, el qual també va ser requisat per les forces republicanes i es va reconvertir en allotjament per al personal de l’aeròdrom. El record de Baldiri Puig Busquets ajuda reconstruir el mas en un context de guerra. 

“…després allà al mas teníem un bosc que anava […] fins a dalt a la resclosa i allà un bosc que era molt gros, hi havia uns arbres amples així i ells allà hi tenien tots els avions de més perill, i em sembla que n’hi havia allà, en aquell bosc, quatre, els Felipes […] que eren aquells de bombardeig, tots eren amagats allà sota, no se’n veia re, perquè els arbres eren molt alts i molt grossos.. ”

Un altre element que també havia de ser protegit sota els arbres eren els bidons de combustible per al servei diari dels avions. Aquests eren emmagatzemats en unes rases excavades i camuflades per tal d’evitar-ne la identificació i destrucció. Aquest fet és conegut gràcies a la documentació familiar de Joan Francesc Jeniu perquè el seu pare, Joan Jeniu Fort, havia estat cap de combustibles i havia rebut unes instruccions per tal d’instal·lar aquestes estructures a l’aeròdrom 318. 

CONCLUSIONS

L’aviació italiana havia identificat correctament la presència d’un aeròdrom republicà a través del reconeixement aeri, i aquest disposava dels elements habituals com ara la proximitat d’una via de comunicació, pistes de terra i zones boscoses on es podien camuflar els avions. De la mateixa manera, la presència de les rases de combustible indica que l’aeròdrom podia tenir una certa activitat.

La fotografia italiana encaixa força amb el que sabem del procés constructiu de l’aeròdrom a partir de les fonts documentals i de les fonts orals dels testimonis de la zona. 

FONTS :
GUÀRDIA BAHÍ, Aleix, (2017), “Aeròdrom 318 Verges”. A:  Aeròdroms republicans de Girona 1936-1939: Atac i defensa des de la rereguarda, Viladamat, Gorbs, p. 231-244.

TESTIMONIS:
Baldiri Puig i Busquets, Joan Francesc Jeniu

ARXIUS:
Archivo Histórico del Ejército del Aire (AHEA)
Archivo  General Militar de Ávila (AGMAV)

AGRAÏMENTS:
David Gesalí
Roberto Plà
Jordi Martinez Guillen 

SEGUIM FENT RECERCAAquesta recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració dels testimonis i el personal dels arxius i museus consultats. Si coneixes algun testimoni o vols fer arribar alguna dada sobre l’aeròdrom, no dubtis a posar-te en contacte a través del web https://projecteaerodrom318.wordpress.com/