Emporion
Divendres, 9 maig
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Cultura

La sardana

Santi SatóperSanti Sató
14 d'abril de 2007
a Cultura, núm. 4 - abril 2007, Societat
Temps de lectura: 4 minuts
La sardana

La celebració del centenari del naixement d’en Joaquim Serra i Corominas m’ha portat a la memòria una sèrie de records de la meva joventut, que voldria compartir amb els lectors d’Emporion.

Deixeu-me recollir, primer, algunes dades sobre en Joaquim Serra. Va néixer a Peralada el 4 de març de 1907. Fill d?en Josep Serra, notable compositor de sardanes, va saber assimilar els seus coneixements. Estudià a l`Escola Municipal de Barcelona amb els mestres Lluís Millet, Pellicer i Morera. La seva primera sardana La primera volada, instrumentada pel seu pare, fou estrenada l’1 de gener de 1921, quan no havia complert els 14 anys. Entre d’altres: Noia alegre que no sap plorar, Remembrança, Petit Albert, Ermita vella, Cavalleresca, Cacaliu, Empordanesa, Recordant Vic, Vells amics, Aura d’abril, Xicarró, A Guissona, Mar blava…

ImageVa compondre, a més de sardanes -en podem comptar més de 200-, altres peces: Els tres tambors, En Pere Galleric, Impressions camperoles, La fira, Introducció i dansa, La presó de Lleida, Dansa de fadrins, Puigsolium, Marxa sobre motius populars catalans, així com música simfònica, de cambra i per al repertori dels ballets populars com La moixiganga, La filosa de Banyoles, Ball de gitanes del Penedès…

Publicà el Tractat d’instrumentació. Dirigí la cobla La Principal de Peralada i la Cobla Barcelona. Recordo els disc de 78 revolucions amb les seves interpretacions a la tenora. Fou vertaderament un personatge digne de figurar entre els capdavanters de la nostra cultura i mereix el millor dels nostres records en aquest centenari del seu naixement. En Xavier Montsalvatge va escriure d’ell, a La Vanguardia: “Extraordinàriament dotat, insuperable en el domini de la cobla, ens ha llegat un conjunt d’obres a les quals no correspon altre adjectiu que el de perfectes”.

El Gran diccionari de la llengua catalana defineix així la sardana: “D’origen incert, probablement prové de cerdana, originària de la Cerdanya o ballada al seu estil; dansa popular catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona”. Podríem afegir-hi que és l’evolució de la sardana curta, ballada a les comarques gironines, tocada per tres o quatre instrumentistes, cobles de tres quartans, amb una formació musical limitada. Constaven de 8 compassos curts i 8 o 16 de llargs. La invenció de la tenora a la Catalunya Nord (Andreu Toron com a creador), la incorporació de nous instruments (Pep Ventura, tenores, trompetes, fiscorns…) i la creació d’un nou mètode per  ballar i repartir-les (el torroellenc Miquel Pardas), afavoriren la seva evolució. A Torroella es ballà per primer cop la sardana llarga. Fou presentada a Barcelona, on anà arrelant afavorida com a signe d’identitat pròpia, juntament amb els Cors de Clavé.

Però això no és tot. La sardana és quelcom més per als que vàrem viure com a adolescents, els anys 40 i, com a adults, els 50. La sardana, com un dels elements distintius de Catalunya, patí molts problemes en els anys posteriors a la Guerra Civil.

En l’aspecte cultural, hem de destacar que Catalunya va perdre la guerra. La dictadura va imposar un nacionalisme espanyol unitari, i va eliminar totes les nacionalitats existents. Refusava qualsevol idea de diferència interior; qualsevol manifestació no homogènia d’Espanya, lingüística, política, social o religiosa, s’havia d’eliminar. I els catalans, a més de la repressió social i política comuna a tot Espanya, van patir una repressió de tots els senyals específics de la seva identitat, en tots els àmbits: derogació de l’Estatut, prohibició i persecució de l’ús públic de la llengua catalana, de la senyera o de ballar sardanes, canvi de nom de places i de carrers. El president de la Generalitat Lluís Companys, detingut per la policia política alemanya a França, després d’un consell de guerra, fou condemnat a mort per rebel·lió militar, i executat el 15 d’octubre de 1940.

La sardana, servint de bandera de catalanitat, va aconseguir una gran recuperació durant les dècades dels 50 i 60. Aquesta recuperació no va ser gens fàcil; s’aconseguí amb molts esforços, i mai com un obsequi de la dictadura, sinó gràcies als molts catalans que no vàrem renunciar a l’ús de la nostra llengua i  començàrem a ballar sardanes. A Barcelona, amb un grup d?amics, vàrem ballar-ne les primeres al Paral·lel, al mercat de Sant Antoni, a Sants, al Clot, al Parc de la Ciutadella… i recordo els torroellencs (ho sóc d?adopció), molts dels quals ja no ens acompanyen, que acudíem cada diumenge a la tarda a les ballades de la plaça de Sant Jaume.

I es van començar a editar llibres en català, primer clandestinament. La Ley de prensa, el 1966, va obrir la possibilitat de publicar revistes i llibres en català.

Voldria que Emporion en fos digne successor i record permanent d?aquells torroellencs que ballàvem sardanes a Barcelona, a Torroella i a tot Catalunya.

Tags: Patrimonisardanatradició
Article anterior

Pedres

Següent article

El vell lladoner

Santi Sató

Santi Sató

Articles Relacionats

Tàcit, l’historiador llatí més punyent i brillant
Cultura

Tàcit, l’historiador llatí més punyent i brillant

13 d'abril de 2025
Una novel·la esperançadora sobre el sentit de la vida
Cultura

Una novel·la esperançadora sobre el sentit de la vida

29 de març de 2025
Les caramelles: un cant de joia popular
Cultura

Les caramelles: un cant de joia popular

18 de març de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies