La nostra Festa Major de Sant Genís, com la majoria de les coses de la vida, ha variat al llarg dels anys. Els nostres pares i avis ens parlaven de la festa d’abans. Dels envelats, de les sardanes a la plaça, de les confrontacions musicals entre les dues grans cobles orquestra locals, els Montgrins i la Caravana, de les grans sessions de cinema, de les barques d’en Jaumet, dels vells i sempre lluents cavallets de Cassà de la Selva, de la festes que s’havien celebrat a diferents llocs de la vila: a Fora Portal, a la plaça d’Espanya, a la plaça dels Dolors, al passeig de Catalunya, al camp de futbol vell (ara Jardins John Lennon). Abans hi havia actes oficials, com l’ofici de Sant Genís i la processó a la tarda, amb assistència d’autoritats civils i militars i jerarquies. Moltes coses han canviat, gran part per a bé.
Després d’uns anys, diguem-li d’un cert declivi, segona meitat dels seixanta i primers dels setanta, l’any 1975, any de la proclamació de Torroella Ciutat Pubilla de la Sardana, la festa es va revifar. La comissió organitzadora dels actes de pubillatge i altres voluntaris (especialment gent jove), es varen organitzar per aconseguir portar a cap un seguit de festes majors amb grans espectacles (La Trinca, Cassen, Núria Feliu, conjunts musicals de renom, festivals de nova cançó catalana, etc.). Els actes es programaven acuradament per tal que no es superposessin al mateix horari. Als balls de nit hi solia haver una orquestra de primera línia, la Maravella, la Principal de la Bisbal o les locals Montgrins i Caravana, un espectacle còmic musical i, quan la nit era més avançada, es donava pas a un conjunt per al jovent (Los Sírex, Los Diablos, La Salseta del Poble Sec, entre d’altres). Tot plegat feia que al camp de futbol s’hi apleguessin de dues mil a tres mil persones, com mai s’havia vist. Aquesta comissió va durar cinc anys, però la seva proposta encara avui es manté exemplar.
Aquest any, durant aquests dies de festa, hem sentit a dir que quan les atraccions de fira es posaven al camp de la Comtessa (actual aparcament situat al costat del començament de la carretera de l’Estartit), la festa es veia molt més concorreguda i atractiva. És veritat que molts passants veien les atraccions firals i s’hi paraven. Els balls eren al costat. Els pares podien anar a ballar, en tant que els fills anaven a les parades i als cavallets, que eren ben a prop.
També és cert que les atraccions de fira ara s’instal·len en un lloc que pot semblar apartat. Actualment no és un lloc de pas, que es vegi. Però pensem que en un futur serà un espai apropiat i definitiu per molts anys. L’edifici Espai Ter està a punt d’inaugurar-se. La zona és un lloc que pot convertir-se en una esplèndida devesa, només falta que es portin a cap les infraestructures necessàries que han de propiciar-ne els accessos. Aquesta és una zona urbana que, un cop desenvolupada, ha de ser una nova entrada al nucli antic de la vila, tant des d’Ullà com des de l’entrada sud pel pont sobre el riu Ter, la qual seria molt urgent que es desenvolupés. Per què l’Ajuntament no pensa en l’Institut Català del Sòl?
Els temps canvien. Nous gustos i tendències del jovent i també de les noves generacions de gent gran que ja no són els d’abans de la guerra. Ara tenim la festa del jovent per una banda i la de les generacions més adultes per un altra. Està de moda anar de barraques, lloc on entitats de la vila instal·len la seva barraca i ofereixen beure i entrepans amb la gratificació d’obtenir uns guanys per a les seves activitats anuals. La gent s’ho passa bé menjant, bevent, tot plegat amenitzat per conjunts musicals joves, alguns d’excel·lent qualitat, d’altres no tant, que acompanyen les trobades tertulianes d’amics que es retroben en aquest punt de la festa.
La gent més gran gaudeix del concert del vespre, ara als Jardins John Lennon, i del ball de nit. Uns espectacles que aquest any han estat pobres (les retallades s’han fet notar), encara que no ha faltat el sempre lluït concert dels Montgrins i la festívola audició de sardanes d’aquesta cobla a la plaça de la Vila.
Solen haver-hi altres espectacles, a part de cinema: infantils, teatre o la que des de fa uns anys presenta la colla Continuïtat (Esbart Montgrí), que amb la presentació aquest any de l’espectacle Els Països Catalans en dansa, han demostrat una vegada més que són un dels millors grups de dansa folklòrica d’aquest país.
Tot plegat fa que, malgrat records passats de festes majors que podien semblar més lluïdes, la festa de Torroella encara continuï essent una referència i podem afirmar que sol ser una festa apreciada especialment per actes populars com el sopar popular, que aquest any va aplegar prop de vuit-centes persones, l’espectacular ball de gegants a la plaça, amb el corresponent acompanyament musical dels Grallers del Montgrí, els correfoc dels Ducs de Foc, o actes més agosarats però molt divertits com és la Cercabirres. Tot plegat fa que actes festius i convivència ciutadana, tot i que sempre hi ha partidaris d’un tipus d’actes i retractors d’altres, es mantinguin en un respectuós equilibri.
Uns dies abans dels oficials dies de festa, la Penya Sant Marcos organitza el ja tradicional correbou, aquí anomenat vaquillas. Ja fa trenta-un anys que se celebra i es pot considerar un acte, juntament amb el ball del mateix dia a la nit, integrat a la festa de Torroella.
L’Associació Emdefer organitza des de fa uns anys l’anomenat Techno House Festival Montgrí. L’acte aplega molts aficionats a aquest tipus de música. Malauradament, cosa que no havia passat en anys anteriors, grups incontrolats van quedar-se fora del recinte i van ser protagonistes d’aldarulls que van afectar la desitjable convivència ciutadana que tota festa hauria de comportar. Els responsables de l’organització i els responsables municipals haurien de plantejar mesures per al proper any perquè aquests fets no es repeteixin. Els dies de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí han de continuar sent dies de celebracions festives. S’han d’assimilar les noves modes i els canvis socials, però mantenint sempre el respecte per les nostres tradicions i per la sempre desitjable convivència ciutadana.
