En aquesta segona part parlarem de la distracció com a fenomen social i educatiu. Tant és el seu impacte que hi ha qui qualifica l’era en què vivim d’”Era de la distracció”.
Vivim una crisi de l’atenció. La nostra capacitat de concentració es redueix de forma accelerada i aquesta és una crisi que afecta totes les edats. No parlem d’hiperactivitat –en el sentit del poder de fer moltes coses a l’hora–, sinó de la pèrdua d’interès per les coses i per la capacitat de ser captivats pels milions d’inputs que ens sedueixen cada dia (xifrats en uns onze milions, tot i que només som conscients del cinc per cent). Apple diu que desbloquegem l’iPhone unes vuitanta vegades al dia. Android afirma que en són cent deu.
Segons alguns dels últims estudis publicats, els adolescents només són capaços de concentrar-se en una tasca durant seixanta-cinc segons, mentre que els adults a penes podem aguantar tres minuts. D’altres calculen que, adolescents i adults, som capaços de mantenir l’atenció plena focalitzada en una situació concreta durant un període mitjà màxim d’uns vint minuts. També podem encadenar diversos cicles atencionals successius. Tanmateix hi ha moltes opinions que creuen que no hauríem de ser tan alarmistes amb la interpretació dels resultats…
Les realitats avui són variades i polièdriques: distraccions socials per canvi en la focalització de l’atenció, per manca de concentració, pels nous espais que ens hem fabricat i pels aparells, estrès per excés, ansietat, immediatesa de tot, la síndrome FOMO (Fear of Missing Out) o por a perdre actualitats que es produeixen en el nostre entorn (tecnològic o no), en ambients canviants i atractius, actualitats incessants, missatges continus, vídeos enllaçats per algorismes que ens tenen catalogats i, en mig, possibles diagnòstics professionals (de metges, psiquiatres o psicològics) sobre addiccions, dèficits d’atenció, hiperactivitat, trastorns diversos. Hem d’aprendre a conviure amb tot. No és gens fàcil, ni dins ni fora dels centres educatius. En la vida diària.
En els centres educatius, atendre és una necessitat que varia (tant entre el professorat com entre l’alumnat), tot i que el focus pot canviar per adaptar-se als plantejaments pedagògics de cada moment. Experts com Daniel Goleman remarquen la importància d’educar l’atenció des dels primers anys. Així s’aconseguirà entrenar i desenvolupar l’habilitat per ignorar les distraccions.
Yves Citton (1962) detecta una crisi de l’atenció provocada pel capitalisme: “l’atenció s’està convertint en la forma hegemònica del capital” i aborda la paradoxa de la cultura 2.0 en què malgrat la vocació participativa i democratitzadora, la saturació informativa que provoca és d’una gran asimetria, en què només en surten beneficiats els pocs que capten l’atenció. Citton els denomina la classe “vectorialista”. També adverteix dels perills d’aquesta tendència (la rellevància que té l’extrema dreta en captar l’atenció, entre d’altres) i propugna una ecologia de l’atenció i una ecosofia de l’atenció que, amb una mirada relacional, busqui solucions col·lectives i alternatives individuals.
Algunes xifres de l’economia de la distracció del 2023
- 237.860 milions de dòlars d’ingressos per publicitat dirigida de Google
- 124.760 milions d’euros d’ingressos de Meta Platforms, Inc. -nom actual de Facebook- (font es.statista.com).
- 3.000 milions d’usuaris actius en190 països usen l’app de Google
- 15,87 Terabits de dades diàries pot generar potencialment una persona
- 207 milions de creadors de continguts en el món
- 720.000 milions de minuts diaris els habitants del món es passen usant plataformes socials (1 any sencer és equivalent a 500 milions d’anys)
Dades de Medium. “El poder de las audiencias en la economía de la distracción” escrit per Lourdes Moreno 27/04/2024.
Alguns experts parlen ja de “La cultura de la dopamina” com Ted Gioia al seu article “The State of the Culture, 2024, Or a glimpse into post-entertainment society (it’s not pretty)” https://www.honest-broker.com/p/the-state-of-the-culture-2024
Com superar l’era de la distracció?
Des del punt de vista neurològic, segons explica David Bueno, doctor en Biologia, l’atenció focalitzada “voluntària” s’inicia a l’escorça prefrontal, a través de la decisió raonada i reflexiva que puguem fer sobre la nostra voluntat de focalitzar l’atenció en alguna activitat o objectiu. Llavors s’activa el tàlem, que contribueix a focalitzar l’atenció, i l’amígdala, per dotar de contingut emocional l’activitat que fem. Si el contingut emocional que li atorguem resulta satisfactori, també s’activa una altra estructura del sistema límbic, anomenada “estriat”, que és responsable de generar sensacions de recompensa per les activitats que estem fent i també permet anticipar recompenses futures. És la situació òptima per mantenir una atenció voluntària duradora (vegeu l’article a la bibliografia).
“L’equilibri emocional i estructural són clau per a l’atenció” segons Luis López, doctor en Psicologia (vegeu l’article a la bibliografia). Explica que com més conscients estem, més atenció tenim. Diu que les millores de l’atenció s’aconsegueixen eixamplant la mirada cap a allò que atenem en aquell moment, entenent eixamplar la mirada com la forma d’incloure l’estima i l’afecte (“atenció afectiva”), i posa com a exemples els mètodes Montessori (Suggestopedia) i el Body Cognition. Aquests mètodes diuen que tot el que inclogui els sentits implica una atenció molt més pedagògica i més productiva.
Distracció severa
Segons Na Pai (vegeu article a la bibliografia) patim distracció severa, un mal que deteriora la nostra atenció i que es troba cada cop més estès i normalitzat entre totes les edats i procedències, fins al punt d’arribar a les dimensions d’una autèntica pandèmia mundial. Les tres propietats fonamentals de l’atenció es troben greument compromeses:
- estem perdent la capacitat de dirigir-la –ja que les empreses que governen internet ho fan per nosaltres–,
- la capacitat de concentrar-la –estem exposats a un flux d’informació massa gran per centrar-nos en una sola cosa– i
- la capacitat de memoritzar-la –vivim a un ritme massa accelerat per retenir res i ens habituem a cercar-ho tot a internet en lloc de recórrer a la memòria.
Na Pai, nom artístic d’un jove autor (Arcadi Bages) i investigador social, va publicar l’abril de 2021 ”La nostra atenció ha estat raptada. Autodefensa i supervivència a l’era de la distracció”. Ed. Tigre de paper. En el llibre analitza les xarxes socials que habitem, com funcionen, com ens manipulen, com ens exploten i s’aprofiten de les nostres debilitats, quins efectes tenen sobre la nostra psique, les nostres relacions i la nostra societat…i proposa estratègies personals i polítiques per rescatar la nostra atenció i construir espais virtuals més saludables i enfocats al bé comú…
Modesta Pousada, directora del grau de Psicologia de la UOC diu “La nostra sensació subjectiva de viure en un context de més acceleració i fragmentació, en què tot passa de pressa i s’oblida, es veuria confirmada, almenys pel que fa al flux d’informació que rebem”(vegeu bibliografia).
Em recorda un article que vaig llegir i compartir ara fa uns anys: “Is Google Making Us Stupid?: What the Internet is doing to our brains” de Nicholas Carr publicat el 2008 (vegeu bibliografia). Ja aleshores es parlava d’un món distret i de com Internet ens afectava. Des del 2008 al 2024 no han deixat d’aparèixer articles relacionats amb el tema…
Per cert, podeu veure pros i contres si feu l’enquesta de ProCon “Is the Internet making us stupid. Top 3 pros and cons (darrera actualització maig 2024)” https://www.procon.org/headlines/is-the-internet-making-us-stupid-top-3-pros-and-cons/?utm_source=pocket_shared
Bibliografia
https://diarieducacio.cat/la-distraccio-com-a-fenomen-social-i-educatiu/
Micó, J.L. (2023) Cal saber què estàs fent en cada moment i per què ho fas. Valors 219. Pàg. 24-27. Novembre 2023.
Bueno, D. (2023) El valor de l’atenció des de la neuroeducació. Valors 219. Pàg. 28-29. Novembre 2023.
López, L. (2023) L’equilibri emocional i estructural són clau per a l’atenció. Valors 219. Pàg. 30-31. Novembre 2023.
Pai, N. (2023) Distracció severa: símptomes, causes i tractament. Valors 219. Pàg. 32-33. Novembre 2023.
Carr N. (2008) Is Google Making Us Stupid?: What the Internet is doing to our brains. Technology. The Atlantic. July/August 2008 Issue. https://www.theatlantic.com/magazine/archive/2008/07/is-google-making-us-stupid/306868/
Pousada, M. (2023) Autocontrol versus sobreestimulació. Valors 219. Pàg. 34-35. Novembre 2023.
https://ignaciogavilan.com/la-economia-de-la-distraccion/?utm_source=pocket_shared