La llum ensenya
a l’aire que viatja
com neix la rosa.
Agustí Bartra (1908-1982)
Lluís Calvo publica un poema de més de sis mil versos que es converteix en un punt d’inflexió per a la poesia.
Sebastià Bennassar (1976)
L’obra que teniu a les mans és una aventura humana en la seva dimensió integral, on l’esperit i l’amor es vesteixen de muntanyes.
Lluís Calvo (1963)
Lluís Calvo (Saragossa, 1963) és un poeta, escriptor i assagista català que viu a Sant Cugat del Vallès. Ha publicat fins al moment vint-i-cinc llibres de poesia. S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès i al polonès.
Ha estat guardonat amb els premis Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Jocs Florals de Barcelona, V.A. Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, Crítica Serra d’Or, Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària i el Carles Riba de poesia, entre d’altres.
Comentem el seu llibre Cor pirinenc que és un poema llarg, una obra molt especial, ambiciosa i poderosa. Una aventura poètica i narrativa. Una odissea que per qualitat i raresa és un d’aquells llibres destinats a marcar punts d’inflexió. Es tracta “d’un dels llibres més importants del darrer mil·lenni, una obra de gran volada a l’abast de molt pocs poetes”, remarca sense subterfugis, l’escriptor i crític literari Sebastià Bennassar.
Els protagonistes del poema són dos personatges antagònics i contraposats, però complementaris: En Fontalba, que és filòleg i en Gotanegra, que és botànic, i estan immersos en un Pirineu èpic que mai no ha separat, sinó que ha unit el territori. El poema narra un peregrinatge pirinenc de cinquanta-dos dies de trajecte mitjançant sis mil cent trenta-tres versos, tots amb mètrica i molts d’ells amb rima, distribuïts en catorze cants.
Aquest llibre, que representa un punt i a part en l’obra calviana, constitueix doncs un poema èpic postmodern que, reinterpretant la tradició, té el mèrit que es pot llegir també com una novel·la trepidant, com una novel·la en vers.
Lourdes Godoy, catedràtica de llengua, considera que Cor pirinenc és un monument a la llengua, que brilla amb tota la seva esplendor. Alba Sabaté, escriptora i catedràtica de llengua i literatura catalana, diu que Calvo ha escrit un bell, intens, savi, pròxim i contemporani poema èpic.
El poeta Jaume C. Pons Alorda remarca que l’autor, seguint la petjada dels grans creadors, amb mètrica i rima, fa les seves comparacions amb Verdaguer, Sagarra, fins i tot amb Riba, insistint en què es llegeix amb l’esperit intrèpid d’una novel·la, i això és el que fa que el poema sigui tan gran.
Cal remarcar que els dos personatges principals parlen en decasíl·labs, alexandrins o octosíl·labs de la mateixa manera que ho feren Oneguin de Puixkin, Satanàs de Milton o Ariel de Shakespeare en les obres que immortalitzaren els seus autors.
Fontalba i Gotanegra travessen el nostre Pirineu de punta a punta, des del poble de Benasc, al faldar de l’Aneto, fins al cap de Creus, a la Mediterrània, resseguint cims i valls, passant per indrets i entrellaçant històries. De l’edelweis al faig i a les sureres, i de les neus més altes a la mar. En Fontalba vol recercar paraules pirinenques mig perdudes i en Gotanegra, plantes singulars.
En Fontalba té un caràcter més romàntic, més somiador, més retret, més circumspecte, i en ser filòleg va arreplegant paraules dels padrins i dels pastors, un poc en desús, però que cal servar-les per a aquells que vindran després. En canvi, en Gotanegra és tot el contrari: un personatge extravertit, menjador, vitalista, molt arrelat al raciocini i a les coses més pragmàtiques. Té la dèria de la biologia, de la botànica i mentre en Fontalba arreplega paraules, en Gotanegra arreplega plantes per allà on va.
Alguns exemples concrets de paraules recuperades: estripagecs, peixena (pastura), tribulosi (que vol dir enrenou), refastinyós (que vol dir llepafils), flostis (rodamón), sacrapant, tusta-bugues, jutiperis, entre moltes altres.
Bennassar apunta que hi ha en el poema una mescla de modernitat i d’antigor quan parlen els pagesos i els pastors o les padrines que es van trobant ara i adés tots dos protagonistes. També hi ha una dosi d’èpica i d’homenatge a la tradició literària nostrada, ens diu.
Durant el trajecte trobaran també tot un seguit de personatges secundaris: 】conductors de tràilers, hippies, joves que parlen en el seu argot… I el camí es converteix en un trajecte de coneixença personal.
En el transcurs de la ruta, el poeta no s’està de tocar qüestions polèmiques, com ara el canvi climàtic i la sobrefreqüentació de la natura, juntament amb altres temàtiques totalment clàssiques, com ara l’amor i la mort, temes universals que Calvo trasllada a la serralada i als seus personatges. No és debades que el poeta sigui geògraf i que aquest territori el conegui perfectament i de primera mà, diu Bennassar.
D’altra banda, les pàgines del llibre amb el reconegut domini lingüístic del poeta, són també com una enciclopèdia de botànica, de geologia, de geografia, d’història, de literatura o de lingüística.
De tota manera, l’escriptora Costa-Gramunt assenyala que tot i que en Fontalba i en Gotafreda són els dos protagonistes masculins, les grans protagonistes del poema són, en opinió seva, femenines. Tenim el personatge inoblidable de n’Alberta que surt al principi del llibre, però que després s’esfuma i fa trontollar de cop la racionalitat d’en Gotanegra i principalment la Clara, homenatjada amb una bella i emotiva composició: “Cançó de Clara”. Diu Costa-Gramunt que en la ‘Cançó de Clara’ de Lluís Calvo hi ha el ressò de la Divina Comèdia de Dant.
El volum inclou un preludi i un assaig sobre la cultura i la poesia pirinenca–és a dir, la que parla del Pirineu, no solament la dels autors i autores nascuts a la serralada– ben arrelada en el nostre imaginari col·lectiu, que té una riquesa i vitalitat enormes.
Aquesta literatura pirinenca catalana té el punt d’inici amb Milà i Fontanals al 1867. Precisament Milà i Fontanals, Balaguer, Verdaguer i Maragall són les columnes fundacionals de la literatura pirinenca en català.
Sobresurt però, Verdaguer, que va construir una obra colossal, la més pirinenca i inspirada que s’hagi escrit mai en català. Canigó (el poema per excel·lència sobre la formació de la Catalunya cristiana) seria l’exemple d’obra insuperable pel llenguatge, pels aspectes formals i mètrics, per les fonts mítiques i pel recorregut.
Hi trobem també referències i mencions a Bartra, Josep Pla, Maragall, Bladé, Calders, Sales, Guimerà, Carner, Vayreda, Deulofeu, Fages de Climent, JV Foix, Sagarra, Narcís Oller, Dalí, Arderiu, Riba, Leveroni, d’Ors, Espinàs, Martí i Pol, Estanislau Torres, Josep Sebastià Pons, Xirinacs, Brossa, Perejaume, Barbal i Cabré.
I també a Plotí, Demòstenes, Isop, Rilke, Kerouac, Spinoza, Lévi-Strauss, Novalis, Goethe, Keats, Shelley, i Èluard.
Perquè el localisme a ultrança és una de les formes més eficients de cosmopolitisme, diu Calvo. El poeta afirma el goig de contribuir amb aquesta obra a la revitalització del català i de la literatura catalana, en un moment en què les notícies sociolingüístiques no són precisament optimistes.
Afegeix Costa-Gramunt que per la seva dimensió mítica i força literària, però sobretot espiritual, se’n parlarà, ara i en dies a venir, de Cor pirinenc com d’un poema extraordinari.
Eva Vázquez defineix Cor pirinenc com «una desmesura de la literatura catalana recent» i Biel Mesquida creu que es tracta d’un «clàssic contemporani». Vicenç Pagès Jordà havia escrit que «en altres latituds Lluís Calvo seria un autor de culte».
Cor pirinenc és una obra monumental i trepidant, tocada per la desmesura. Una oda al país i a la vida viscuda intensament, una obra poètica de referència.
Referències bibliogràfiques.
- CALVO, Lluís. Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra (2a edició). Lleonard Muntaner, editor. Palma (Mallorca), 2022.
- CALVO, Lluís. “Els copistes del cel i els pastors de l’obaga” A: Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra (2a edició). Lleonard Muntaner, editor. Palma (Mallorca), 2022, pàg. 245-315.
- BENNASSAR, Sebastià. “Cor pirinenc, èpica postmoderna per a la literatura catalana del segle XXI”. VilaWeb 01.01.2023 https://www.vilaweb.cat/noticies/cor-pirinenc-lluis-calvo-epica-postmoderna-literatura-catalana-segle-xxi/
- CALVO, Josep A. ‘Cor pirinenc’ de Lluís Calvo, un viatge vital de la mà dels personatges Fontalba i Gotanegra”. DBalears, 20 de febrer 2023. https://www.dbalears.cat/cultura/cultura/2023/02/20/376913/cor-pirinenc-lluis-calvo-viatge-vital-dels-personatges-fontalba-gotanegra.html
- COSTA-GRAMUNT, Teresa. “La veu de Clara a Cor pirinenc”. Núvol 18/08/2022. https://www.nuvol.com/llibres/la-veu-de-clara-a-cor-pirinenc-269459
- CALVO i GUARDIOLA, Lluís. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Calvo_i_Guardiola
