Des de la redacció d’Emporion lamentem la recent pèrdua de Tristan Lafranchis. La seva persona i el seu amor incondicional per la natura es mantindrà viu en els nostres records i en els escrits que ens va fer arribar.
Itineraris amb plantes destacables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Primera Part
Aclariment: Aquest escrit ha estat publicat prèviament a la revista Milfulles, la publicació digital de Flora Catalana. Flora Catalana és una associació sense ànim de lucre nascuda arran de la il·lusió comuna d’un grup de persones interessades en la divulgació del coneixement de les plantes i els seus usos de forma totalment altruista. Milfulles comprèn un ampli marge de continguts principalment botànics i etnobotànics. L’article que us presentem a continuació és la primera part del suplement del número 4 de Milfulles, publicat el març de 2020 (http://www.floracatalana.cat/drupal843/milfulles). Els cinc itineraris que el componen s’aniran publicant al llarg dels propers mesos.
Introducció: La recerca de la poc estudiada població de papallones del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT) ha portat Tristan Lafranchis, un naturalista expert i autodidacte, a recórrer cada metre del parc una vegada i una altra, entre el 2014 i el 2019. Durant l’any 2018, diversos llocs d’interès van ser visitats conjuntament amb membres del Grup Local del Baix Ter de Flora Catalana. Aprofitant aquestes sortides, s’han anat trobant espècies de plantes que es recullen en aquest article, especialment interessants per diferents motius. Les consideracions sobre les espècies detectades o no amb anterioritat, es fan en referència a l’estudi monogràfic sobre el poblament vegetal i els hàbitats del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter, volum coordinat per Lluís Vilar, Xavier Quintana i la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, que va ser publicat l’any 2014 [1]. Les plantes més interessants s’acompanyen en el text d’una lletra entre parèntesis indicant si no havien estat detectades amb anterioritat (n), si havien estat detectades abans del 1960 però no inventariades recentment [1] i s’han retrobat en aquestes sortides (re) o bé si són plantes molt rares, és a dir, escasses a la zona d’estudi (rrr) [1]. Per tal de fer més amena la lectura, les plantes es presenten distribuïdes en cinc itineraris ordenats geogràficament de nord a sud.
El primer itinerari correspon a la rodalia de Sobrestany, un petit nucli de població datat del segle XVI que actualment pertany al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Sembla que aquesta zona ha estat poc explorada pels botànics, ja que s’hi han trobat espècies molt interessants que no hi havien estat localitzades anteriorment.
Abreviatures
Per a destacar la importància de la detecció d’una determinada espècie en aquest estudi s’ha indicat entre parèntesis, tot darrere del nom de la planta, seguint les següents abreviatures:
(n) no detectada anteriorment segons l’annex IV [1]
(rrr) molt rara a la zona d’estudi (Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter)
(re) retrobada, espècies detectades amb anterioritat però no inventariades a l’annex IV [1]
Itinerari 1. Sobrestany
A la part nord del massís del Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, trobem el poble de Sobrestany. Els voltants d’aquest poble ofereixen una notable diversitat ecològica, superior a la de tots els altres sectors explorats, en aquest estudi, de l’àrea del Montgrí i el Baix Ter. Al nord, els terrenys de l’antic estany de Bedenga (Bellcaire), argilosos i sorrencs, van ser dessecats a mitjan segle XVIII per a poder-los dedicar al cultiu. Actualment, estan ocupats per arrossars a la part baixa, mentre que als terrenys menys humits s’hi cultiva userda (Medicago sativa subsp. sativa) i cereals.
Just al sud dels arrossars, algunes praderies de plantes mesohidròfiles estableixen la transició cap a les pastures més seques, molt freqüentades pels ramats de xais. A l’est i al sud-est de Torre Ferrana –masia fortificada amb una torre de planta quadrada, construïda als segles XVI-XVII, que ha estat declarada bé cultural d’interès nacional– s’hi troba la part baixa de la duna continental. La formació d’aquesta duna, amb sorres provinents de la badia de Roses empeses per la tramuntana, es considera que fou afavorida pel cegament del braç nord del riu Ter, a principi del segle XIV, com a resultes d’uns litigis entre Ponç Hug IV, comte d’Empúries, i el rei Jaume II el Just. En conseqüència, les sorres trobaren en el Montgrí una barrera natural i s’hi acumularen durant segles, fins a esdevenir un problema per a la població perquè amenaçaven nuclis urbans i camps de cultiu. A finals del segle XIX, inicialment es fixà la duna amb planta viva -l’anomenat sistema empordanès-, amb borró (Ammophila arenaria subsp. arundinacea) i, una vegada retingudes les sorres, es plantaren principalment llavors de pinastre (Pinus pinaster) i argelaga (Genista scorpius). La part baixa de la duna l’ocupa un alzinar (Quercus ilex subsp. ilex). Els terrenys calcaris apareixen una mica més al sud del poble, amb alguns olivars i garrigar arbrat. Al peu del talús, entre aquests afloraments rocosos i les dunes, les argiles vermelles, producte de la descalcificació, han permès la instal·lació de flora acidòfila, una flora interessant perquè no es troba habitualment en un context calcari.
Els recs (1) que porten l’aigua del Montgrí als arrossars acullen plantes característiques de zones humides ben interessants. És el cas de la paradella palustre (Rumex palustris) (rrr), de la qual es trobaren alguns peus florits al mes de maig. Entre d’altres plantes característiques, hi podem veure la balca ramosa (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), el malví (Althaea officinalis) o l’api bord (Apium graveolens). Aquests recs, com passa amb d’altres al voltant de Sobrestany, no sembla que hagin estat gaire prospectats per part dels botànics, per la qual cosa s’hi han pogut localitzar plantes no descrites abans.
Tornant cap al poble, la vegetació dels prats (2) ens reserva algunes sorpreses. En aquesta zona, s’hi va trobar una petita comunitat constituïda per una quinzena de plantes de l’herba del remuc (Tanacetum vulgare) (re), una planta descrita a la plana de Torroella pel conegut prehistoriador i gran aficionat a la botànica Lluís Pericot [1]. Floreix a principi d’estiu. A poca distància, al mes de març s’hi observà una catifa de vincapervinca (Vinca difformis) (rrr), que també hem trobat al peu d’una tanca al nord-est de Torre Ponsa, a l’altiplà del Montgrí. Els camins rurals i els seus voltants són favorables al petit card beneït (Cnicus benedictus) (rrr), que també podem trobar en erms i olivars, al sud de Bellcaire. El podem veure florit de mitjan març a final de maig.
Els olivars plantats al sud-est del poble (3), constitueixen un dels paradisos botànics més desconeguts del parc natural. Els més propers al nucli, sobre terreny calcari, permeten trobar, a la primavera, orquídies típiques d’aquest hàbitat. L’abril del 2018 es va localitzar un peu florit de l’orquídia anomenada botonets de gos (Orchis morio subsp. picta), espècie molt rara al Montgrí. Anteriorment, només se n’havien trobat dos peus al costat sud (punt 2 de l’itinerari 2: la falda sud del Montgrí) el març del 2014, però no han estat retrobats des d’aleshores.
La presència d’un olivar poc cuidat i amb escassa cobertura vegetal ofereix un bon lloc per a petites plantes anuals, com la Valerianella pumilla, que hi és ben abundant. Aquesta espècie, malgrat que no figura al treball de referència [1], sí que havia estat detectada a Torroella de Montgrí, segons es pot veure al registre del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp Aquesta espècie es pot trobar florida de final d’abril a començament de maig. En els límits entre olivars i pinedes, a recer dels matolls, hi creix una petita població de l’elegant polígala gironina (Polygala vulgaris subsp. gerundensis), que constava de nou peus el 2018. És una subespècie que floreix de final d’abril a mitjan maig, de la qual també se n’ha trobat un sol peu al bell mig de la zona desbrossada de la vall de Santa Caterina. Als marges dels camps de conreu creixen algunes plantes segetals com l’ull de bou (Chrysanthemum segetum) (rrr), que apareix aquí i allà i, particularment, als voltants de la Gola del Ter. Floreix de mitjan abril a principi de juny. S’hi va trobar, també, una petita població de l’ortiga de pilotetes (Urtica pilulifera) (rrr) en una zona de pastures arbrada, just a l’est de Sobrestany, que estava florida el 27 d’abril del 2018.
Seguint en direcció est, en anar-nos acostant a la duna continental (4), la vegetació canvia i presenta algunes espècies característiques de sòls àcids que, tot i ser molt esteses a la serra de l’Albera i al cap de Creus, són molt escasses al Montgrí, massa calcari per al seu gust. Aquí hi podem trobar l’ungla de canari (Ornithopus compressus) (n), la llinària (Linaria pelisseriana) (re), ja citada a la zona per Estanislau Vayreda el 1902 [2]); la guaridora de muntanya (Jasione montana) (rrr) i el tomanyí o cap d’ase (Lavandula stoechas) (rrr). A l’abril és realment espectacular veure la floració del tomanyí en un antic terreny erm (5) d’aquestes contrades. En molta menys quantitat, també trobem alguns peus d’aquesta espècie a uns centenars de metres cap al sud d’aquest camp, resseguint els camins de sorra, i una altra població sobre sorres cap a la zona dels Cossis, a l’Escala. Un erm contigu acull una població constituïda per alguns milers d’individus de l’orquídia llengua de frare (Serapias lingua), on podrem distingir la variabilitat cromàtica del label d’aquesta espècie.
A l’est de Torre Ferrana, entre conreus i boscos, s’hi troba una zona de pastura, més aviat sorrenca (6), que permet la descoberta d’una interessant comunitat vegetal en la qual destaquen Eragrostis cilianensis (n) i la junça espinosa (Carex muricata subsp. divulsa) (rrr). La junça espinosa també és present a l’oest del mas Subirà i als arrossars de Pals (floració al maig). A més, hi podem trobar una bonica població de Romulea ramiflora (rrr) amb 135 plantes florides, segons el cens realitzat l’any 2016. Encara sobre terreny sorrenc, seguint una pista cap al sud, vàrem trobar Vulpia membranacea subsp. membranacea (n) (12 de maig de 2016). Al Montgrí, fins aleshores, només s’hi havia descrit la subespècie fasciculata i havia estat classificada com a raríssima [1].
Bibliografia
[1] Vilar, L., Quintana, X. 2014. Annex II. Catàleg de les plantes vasculars del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A: El poblament vegetal i els hàbitats del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana de Baix Ter. Càtedra d’ecosistemes litorals mediterranis, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí: 231-252.
[2] Vayreda, E. 1902. Plantas de Cataluña. A: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, Madrid: ser. II. 10: 491-582.
[3] Pericot, L. 1954. Notas botánicas II. A: Llibre de la Festa Major. Associació del Llibre de la Festa Major, Torroella de Montgrí.
