Els joves escriuen
Aquesta biografia explica la vida del meu avi. Vaig pensar en la idea d’anar al Recer, però després de pensar-hi molt, vaig decidir fer-la sobre el meu avi perquè a ell li agrada molt explicar coses sobre la seva vida i li encanta que els seus néts sàpiguen els seus projectes aconseguits.
El meu avi és com un artista del renaixement: sap dibuixar, escriure, modelar, fer invents…
Pere Llos i Comalat va néixer el 24 de novembre del 1924 a Torroella de Montgrí. Vivia amb els seus pares, en Fransisco Llos Caritg i la Catalina Comalat Bonany; també amb les seves germanes. La més gran es deia Joaquima.Va néixer l’any 1920. El 1922 va néixer la Carolina i ara té 86 anys. La Maria Rosa, nascuda el 1929, aquest agost passat va fer 3 anys que va morir.
Durant una temporada va estar convivint també amb la seva tia Maria, germana del seu pare, i també amb el seu oncle Quimet. Amb 6 anys va començar a anar a l’escola Ribes a Torroella. Va deixar aquesta escola quan tenia 9 anys i va anar amb els professors Rigau i Torrent durant 3 anys, i després amb dues senyoretes de Torroella que es deien Maria Negre i Rita Vallespir.
Els últims anys abans que esclatés la guerra, en Pere va estudiar comptabilitat. En començar la guerra va ser obligat a estudiar a les escoles nacionals, però igualment va seguir estudiant comptabilitat pel seu compte. Va fer alguns estudis de mecanografia i taquigrafia amb una mestra de Torroella, la senyoreta Rossita. També va ser instruït al català i al francès pels mossens Viver i Turà.
L’any 1939 es va acabar la guerra. Ell tenia 14 anys i es va anar a examinar a Barcelona de comptabilitat junt amb la seva germana Carolina i uns quants estudiants més de Torroella.
Després d’examinar-se, va treballar a casa seva de baster però a la nit continuava anant a classes.
Tenia 16 anys i anava amb bicicleta a comprar pèl de cavall pels pobles de l’Alt Empordà i després anava amb tren a Barcelona a vendre’l.
Quan tenia 18 anys va començar a estudiar pel seu compte peritatge mercantil, amb l’ajuda de la seva germana gran, la Joaquima, que li aconseguia llibres, i el senyor Pericot, que li feia classes d’àlgebra.
Va fer expedient per no haver d’anar a la mili, però només va aconseguir endarrerir-ho dos anys i el 1947 va entrar-hi. Va anar-hi al setembre, en un regiment d’enginyers de Figueres. Al novembre d’aquell any va ser traslladat a l’Escala i van excavar a les ruïnes d’Empúries. Per la seva habilitat com a dibuixant, va encarregar-se de fer els dibuixos d’algunes de les peces que s’hi trobaven. Actualment podem trobar llibres del Museu d’Empúries amb dibuixos seus.*
L’any 1949 va acabar la mili, es va posar a treballar a casa seva de pagès, baster, tapisser i matalasser. Va voler muntar una escola d’ensenyament a l’Estartit, junt amb la seva germana Joaquima. Ho tenien tot organitzat, però el local que volien comprar (El Català) era massa car. Més tard la Joaquima va tenir diferents escoles a Barcelona, una es deia escola Montgrí.
També van obrir una fàbrica de mitjons amb el seu cunyat, l’Antoni Martinoy. El meu avi juntament amb un mecànic de Torroella, el pare de la Joana Darnés, va inventar un sistema perquè el fil quedés més estret a la part superior dels mitjons perquè no rellisquessin.
Quan la feina va baixar perquè es van començar a fer matalassos d’altres materials i perquè la gent ja no utilitzava els cavalls per treballar i desplaçar-se, va obrir un supermercat a Pals.
L’any 1954 es va casar amb la Pepita Puig i Carreres i en Lluís Pericot va ser-ne el padrí. L’avi Pere està molt agraït a la família Pericot, que sempre li ha estat una ajuda molt gran.
A principis de ser casat va ser el vocal provincial del sindicat de la pell, representant dels basters.
Va tenir tres fills: la Maria Àngels el 1956 i dos bessons, en Josep i en Pere l’any 1958. En el període del trasllat del col·legi Sant Miquel, del costat de la rectoria a la ubicació actual, va ser tresorer de l’associació de pares de l’esmentat col·legi.
La Maria Àngels volia ser farmacèutica, però després d’acabar el batxillerat li van oferir feina en una immobiliària i actualment encara hi treballa.
En Josep, Pitu, ha seguit amb el negoci familiar, fundat l’any 1919.
En Pere volia estudiar educació física i així va ser. Va fer INEF i actualment treballa a l’IES Montgrí.
El meu avi, quan va fer els 80 anys va creure que ja tenia edat per fer alguna activitat del Recer, però com que no li agrada gaire jugar a cartes ni al dòmino, va optar per la coral, perquè sempre li ha agradat molt cantar i s’ho passa molt bé amb els companys i el director, el prestigiós músic Eduard Font.
Ara té 83 anys i viu amb la seva dona a Torroella de Montgrí en un pis damunt del supermercat Llos. Fins ara havia anat a diferents balnearis amb el seu propi cotxe: València, Terol… L’última excursió que ha fet va ser aquest estiu, on va anar a buscar els néts a Noruega. També s’ho passa bé anant a les pinedes a fer llenya amb la motoserra, buscant bolets i contemplant la natura. Ara es dedica a fer endreça de documents i coses que té antigues.
El meu avi ens va ensenyar a jugar a escacs; sempre té un acudit per explicar, o un conte, o una notícia del diari…
Un dia d’aquests ha d’anar a Can Quintana a explicar el nom i la utilitat d’una colla d’eines de baster que va cedir al museu.
Vol comprar-se un ordinador per explicar les seves històries.
Salut i ànims!