MujerDe las cosas que hizo Dios… la más bella que los ojos humanos hayan podido ver… más linda que el sol, la luna y las estrellas para mí, de todo lo más bello es la mujer. Más bella que la hermosa primavera o un día de otoño de bello amanecer no hay en el mundo belleza más entera que la belleza que existe en la mujer. No hay en el mundo tesoros, ni grandeza Ni encantos ni fuerzas ni hay poder no hizo nada más bello la naturaleza que el cuerpo escultural de una mujer. Más bella que el alba al despertar el día en que Dios nos regala un nuevo amanecer, nada hay más hermoso que la policromía que abundante reboza en la mujer. Más bella que el esplendor de un valle!! en la dulce penumbra de un anochecer… no se engalana más hermosa una calle que cuando por ella camina una mujer. No hay nada terrenal ni en el paraíso que más bella que ella pueda ser… pues si la gloria existe… Dios la hizo con la cara… y el cuerpo de mujer. | DonaDe les coses que va fer Déu… la més bella que els ulls humans hagin pogut veure… més bonica que el sol, la lluna i les estrelles, per mi, de tot el més bell és la dona. Més bella que la bella primavera o un dia de tardor d’una bella alba, no hi ha al món bellesa més sencera que la bellesa que existeix en la dona. No hi ha al món tresors, ni grandesa ni encants ni forces ni hi ha poder, no va fer res més bell la natura que el cos escultural d’una dona. Més bella que l’alba en despertar el dia en què Déu ens regala una nova alba, no hi ha res més bonic que la policromia que abundant s’arrebossa en la dona. Més bella que l’esplendor d’una vall!!!… en la dolça penombra d’un vespre… no s’engalana més bella un carrer que quan per ella camina una dona. No hi ha res terrenal ni al paradís que més bella que ella pugui ser… perquè si la glòria existeix… Déu la va fer amb la cara… i el cos de dona. |
Recita en Castellá: David Brand