Un bon motiu per homenatjar “escultor” i “poeta”
“Enmig d’una plana de cingles reclosa,
com reina que guarden de dia i de nit
els braços de l’aspre Montseny i del Tossa,
desperta somnia la ciutat de Vic”
Jacint Verdague (Folgueroles,1845-Vallvidrera,1902)
Andreu Alfaro: “Torsimany de metalls”
Raimon, cantautor i historiador (Xàtiva, 1940)
“L’obra ‛Les quatre columnes’, a l’entrada del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, simbolitzen la identitat cultural, la voluntat de coneixement, la solidaritat i la llibertat d’expressió.”
Andreu Alfaro (València, 1929-2012)
“I si Verdaguer va ser el primer configurador modern de la llengua catalana, Carner ha estat el miracle de la llengua del segle XX.”
Narcís Comadira, escriptor i pintor (Girona, 1942)
“Oh la llengua amb el pebre de la parla!”
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Salm en lloança de l’home, dins “El Pedestal són les sabates” (1955).
L’escultor valencià Andreu Alfaro és un dels artistes de referència de la segona meitat del segle XX, i està considerat pels experts com un dels escultors contemporanis més importants. Alfaro, que va morir el passat 14 de desembre a València, a l’edat de 83 anys, ha realitzat aproximadament uns dos milers d’escultures i és autor d’obres exposades a museus de tot el món i obres públiques instal·lades, entre d’altres ciutats i poblacions, a: Nova Yok, Colònia, Munic, Magúncia, Barcelona, Terrassa, Alacant, Borriana, Palma, Tortosa, Aldaia, Girona, Tàrrega, Castelló de la Plana, el Puig de Santa Maria, Gandia, Andorra, Alcoi, Paterna, Maçanet de la Selva, Benicàssim, Benidorm, Cullera, Sueca, Manises, Llançà, Vic o Calp.
Alfaro sempre ha estat un artista compromès amb el país i els ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la seva obra. Està considerat un dels renovadors de l’art català contemporani. El seu afany innovador el va portar, a finals de la dècada dels seixanta, a experimentar amb elements metàl·lics com l’acer i l’alumini.
Una de les seves monumentals obres, encàrrec de l’alcalde vigatà Jacint Codina, és una estàtua d’acer de 26 metres d’altura i més de set tones de pes, que reprodueix la silueta del poeta de Folgueroles, Jacint Verdaguer, que està situada al campus de la Torre dels Frares de Vic. Hi va ser instal·lada l’any 2002 arran de la commemoració dels cent anys de la mort del poeta osonenc (figura 1).
Val la pena comparar l’evolució artística existent entre aquesta emblemàtica i contemporània obra d’Alfaro amb el clàssic monument a Jacint Verdaguer de la ciutat comtal, que es troba a la cruïlla entre el passeig de Sant Joan i la Diagonal (figura 2). L’any 1912, deu anys després de la mort del poeta, es va convocar un concurs per decidir qui havia de projectar-ne el monument a Barcelona. El guanyador va ser l’equip format per l’arquitecte Josep M. Pericas i l’escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també els germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. De Borrell és l’estàtua de bronze de mossèn Cinto i les de pedra, al·legòriques a la poesia, que hi ha a la base. Llucià i Miquel Oslé són els autors dels relleus que conformen el fris que envolta el monument, al·lusius a diversos poemes de Verdaguer. La primera pedra es va posar l’any 1914, però les obres es van allargar fins al 1924.
Cal remarcar que cap altre poeta català disposa d’unes escultures commemoratives de tanta rellevància monumental i artística.
Amb el record viu per la mort recent de l’escultor Alfaro, autor d’aquest “Verdaguer” inconfusible, majestuós i titànic, serveixi aquesta reflexió a manera d’homenatge.
Bibliografia
- Maceda, V. “Andreu Alfaro: una vida monumental”. A: El Temps, número 1489, 28 de desembre de 2012, pàgines 3-7.
- Comadira, N. “Verdaguer i Carner”. A: Marques de foc. Els poemes i els dies. Ara Llibres, 2012, Badalona, pàgines 199-218.
- http://www.324.cat/noticia/14250/ociicultura/Lescultor-Andreu-Alfaro-presenta-lescultura-commemorativa-de-lAny-Verdaguer
