Torroella, espai d’art
Pintura “Noia corrent per un jardí”
Albons (2011)
Ramon Pujolboira (n.1949)
Pintura acrílica
250 X 200 cm
Col·lecció Pujolboira
L’obra “Noia corrent per un jardí” té el seu origen en un altra pintura de dimensions més reduïdes, dins de la sèrie coneguda com els “jardins secrets” que el pintor Ramon Pujolboira va portar a terme entre 2002 i 2004. Aquesta nova peça té la mateixa temàtica, la d’un paisatge imaginat on apareix una silueta que sempre respon a la d’una dona. Encara que dubtem si el protagonista d’aquesta història és la natura o la persona, la realitat és que la figura humana és vital al quadre, si no hi fos no hi hauria obra.
El pintor s’inspira en el seu espai natural més proper, l’Empordà, i el transforma en una mena de bosc misteriós i sofisticat. En contraposició a la seva ciutat natal, Barcelona, l’Empordà esdevé un lloc on el temps passa lentament, cosa que facilita l’observació del que ocorre dins d’aquest. Del mateix mode, el quadre ens invoca a mirar-lo amb deteniment, i esperem realment que alguna cosa succeeixi. Intentem cercar algunes pistes de l’autor, però no ens dona cap. No és un acte d’abandó al seu públic, sinó, que ens deixa plena llibertat per gaudir-ne: “és una aventura on endinsar-se”.
Pel que fa la tècnica pictòrica, destaquen les textures dels acrílics. A més a més, l’autor empra tots els recursos que troba al seu abast per fer-la. D’una banda, observem una pintura descriptiva a través d’una sèrie d’arbres que a primera vista els podríem identificar: un plataner, un nesprer… D’altra, un cel totalment desdibuixat i abstracte.
No obstant tot això, el que més inquieta d’aquesta obra és el rostre de la jove en blanc i negre, hiperrealista, quasi fotogràfic. La seva sola presència crea confusió: fuig o passeja, va sola o acompanyada, somriu o intenta fer-ho… La foscor dels ulls no presagien un bon destí, se’ns revela alguna veritat esgarrifosa. No hi ha una relació comunicativa afectiva entre el jardí i la dona, però sí entre pintor i la natura.
En definitiva el que és important en la pintura de Pujolboira és el concepte, la idea… alguna cosa relacionada amb certa simbologia recollida per Rosa Gil: la dona, els arbres, els elements mitològics o de runes romanes… La tensió s’agreuja a l’obra a través d’una atmosfera intemporal i sinistra, ens deixa una petita experiència “Dejà-vu”.
