Càritas Baix Ter

Càritas Baix Ter és una entitat que té com a objectiu promoure, coordinar, harmonitzar i realitzar acció social al territori. Forma part de Càritas Diocesana de Girona i acull els pobles d’Albons, Bellcaire d’Empordà, Camallera, Canet, Colomers, Foixà, Fonolleres, Fontanilles, Garrigoles, Gaüses, Gualta, Jafre, L’Estartit, La Tallada d’Empordà, Llabià, Llampaies, Marenyà, Parlavà, Rupià, Saus, Serra de Daró i Sant Iscle d’Empordà, Torroella de Montgrí, Ullà, Ultramort, Valldevià, Verges, Vilaür i Vilopriu.

La seva labor social s’ha vist afectada per la pandèmia de la Covid-19, fins al punt d’haver de tancar serveis essencials com el Servei de Dutxa o el TALC (Taller d’Acollida Lingüística i Cultural) per falta de les mesures de protecció i higiene pertinents. Pere Margarit Vila, coordinador de Càritas Baix Ter, i Daniel Muñoz Puig, voluntari responsable del projecte Ser Gran en Dignitat, expliquen en quina situació es troba actualment l’entitat.

Com ha afectat la Covid-19 a Càritas Baix Ter?

P. Margarit: Ens hem vist obligats a tancar molts dels serveis presencials, per exemple El Rober, els Tallers d’Alfabetització, els SIE, l’Acollida, els Serveis d’Orientació Laboral, les visites dels joves a les residències de gent gran, les visites als domicilis de les persones que viuen soles, etc. La majoria de persones voluntàries de la nostra zona són majors de 65 anys, fet que ha obligat a aturar molts serveis. Tot i això, gràcies a la col·laboració de l’Assemblea de Joves de Torroella vam poder mantenir obert el CDA (Centre de Distribució d’Aliments), ja que ens varen donar suport tant en l’entrega com en alguns casos de transport a domicili.

D. Muñoz: Molts projectes s’han gestionat telemàticament. Per exemple, a Ser Gran en Dignitat, es va decidir aturar les visites presencials i fer un seguiment telefònic. No fa gaire les vam reprendre, però hem estat tres mesos sense fer visites als domicilis.

Heu notat un augment en el nombre de particulars o famílies que es beneficien dels vostres serveis?

P. Margarit: Sí, prioritàriament en el Servei d’Aliments. Moltes persones, com que no podien accedir a la feina, s’han quedat sense ingressos i fins que els ERTO no han estat gestionats, hem hagut de fer les entregues d’aliments a les persones que venien derivades de Serveis Socials. Tot i això, no s’ha registrat un augment sobtat perquè des de l’administració no s’ha pogut gestionar la demanda d’ajuda. La situació de pandèmia i confinament ha alentit tots els processos i no s’han atès totes les persones que s’han apropat als serveis.

Creieu que en un futur augmentaran encara més?

P. Margarit: Dependrà de com s’articulen les ofertes de treball i les ajudes que el govern ha dit que s’implementarien, com l’Ingrés Mínim Vital. Si es poden oferir llocs de treball, les persones podran cotitzar, estalviar, pagar deutes, etc. Caldrà veure com evoluciona la Covid-19.

Em comentàveu que la majoria de voluntariat és major de 65 anys, trobeu a faltar voluntariat jove?

P. Margarit: Sí, Càritas Baix Ter necessita voluntaris joves perquè té una població de voluntaris molt envellida i que necessita un cop de mà per actualitzar-se als temps que corren i poder gestionar projectes nous que puguin sorgir. Durant la pandèmia, molts joves van oferir-se per ajudar-nos, però a hores d’ara es van inserint als llocs de treball de temporada: colònies, casals, hostaleria… i això fa que sovint estiguem mancats de voluntariat. Costa trobar joves que puguin i vulguin aportar una mica del seu temps en benefici de les persones més vulnerables.

Com us plantegeu fer-hi front?

D. Muñoz: Ser voluntari és dedicar un temps als altres, a les persones que tenen unes necessitats que nosaltres podem cobrir més fàcilment. Necessitats de tota mena: materials però també emocionals. A partir d’aquí, es tracta d’aportar la teva experiència, la que et dona el teu àmbit laboral i el teu àmbit personal, la teva història de vida. És un aspecte molt personal i ha de sortir de cadascú, se’ls ha de despertar aquesta voluntat. Necessitem mostrar la realitat social del nostre entorn i les nostres experiències de voluntariat perquè llavors cadascú pugui escollir si vol formar part d’aquest moviment de solidaritat.

En aquest sentit, creieu que la població coneix poc la realitat social del seu territori?

D. Muñoz: Sí, es coneix poc. Personalment, ha estat des del meu voluntariat a Càritas quan he conegut més la realitat social del municipi. Si no estigués aquí, no la coneixeria, i en aquest sentit, m’adono que molta gent la coneix poc. Per això és important que donem a conèixer el que fem i com ho fem; i també la realitat del nostre municipi, perquè hi ha la realitat de la televisió, i la realitat més palpable del dia a dia, de la convivència social del municipi, i el missatge que es dona no és el mateix perquè la realitat no és la mateixa.

I què caldria fer per reaccionar-hi?

P. Margarit: Caldria prendre consciència que vivim en una societat interdependent, que és fonamental que estiguem, dintre de les nostres possibilitats, amatents a les necessitats de les persones que tenim més properes i que sabem que tenen dificultats per arribar a fi de mes. No ho podem deixar només en mans dels Serveis Socials, perquè no són suficients pel volum del problema. Per la nostra part, oferirem ajuda a les persones que ho necessitin i seguirem oferint la resta de serveis a mesura que la situació es vagi normalitzant.

En aquest sentit, treballeu conjuntament amb altres entitats, associacions i organitzacions que donen resposta a les situacions d’exclusió social?

P. Margarit: Sí, formem part de la Càritas Diocesana de Girona, juntament amb 50 Càritas Locals. Estem en contacte amb els Serveis Socials de Torroella i l’Estartit, així com del Consell Comarcal per donar atenció als petits municipis. I també amb altres organitzacions com Creu Roja, els instituts, les escoles, les AMPA, les residències de gent gran, la Mesquita, l’Assemblea de Joves de Torroella, etc.

Per acabar, ara mateix, Càritas Baix Ter és sostenible econòmicament i humanament? Podrà fer front a la imminent crisi social?

P. Margarit: No. A hores d’ara és totalment insuficient. Moltes persones que abans col·laboraven econòmicament amb Càritas han desaparegut i no hi ha relleu, queden poques persones i entitats que ens ajuden a fer front a les despeses que es necessiten. La gran sort que tenim a Càritas Baix Ter és una gran donació anual d’una entitat privada. Si aquest any ens arriba, podrem continuar, si no, ens haurem de plantejar de tancar alguns serveis.

D. Muñoz: Sí, tot i això, s’ha de diferenciar la part econòmica de la part humana. En l’aspecte econòmic l’escenari és bastant dramàtic i ens hem d’adaptar a les circumstàncies. Però la part humana és l’esperança de Càritas Baix Ter, perquè nosaltres seguim aquí. Ens falten voluntaris, però seguim movent-nos, perquè l’aspecte humà és cabdal. Hi som i seguirem. Per això, abans de parlar de tancar, hem de buscar altres solucions, per exemple ampliar el voluntariat. Els voluntaris no ens representen cap cost i la seva aportació pot ser infinita en el sentit que cadascú aporta el que vol o el que pot.