Michael Kenna

Per casualitats de la vida o de la història ens ha arribat a Torroella una petita, gran, mostra de fotografies de Michael Kenna.

Ho dic així perquè és tal com m’ho va explicar el comissari de l’exposició Michael Dunev. En un primer moment, el préstec de les obres va ser denegat, bàsicament perquè tenia i té una agenda realment atapeïda; és uns dels fotògrafs més sol·licitats en l’àmbit internacional. Però, segons l’anècdota, es va girar la truita i es va fer factible un projecte que ja es donava per perdut. Aleshores, podem parlar d’una exhibició plena de possibilitats i somnis complerts. Així doncs, per les mateixes casualitats de la vida m’he ensopegat amb un artista que m’ha fet recordar la veracitat de la fotografia, la de retrobar-nos sols davant d’un paisatge on encara existeix un món de gran bellesa.

Del 13 de juliol al 7 d’agost, a la sala Michael Dunev Arts Projects i amb el títol “El peso del aire”, Torroella acull l’obra de Michael Kenna de la mateixa manera que ho han fet grans museus de tot el món: el Victoria and Albert Museum de Londres, Metropolitan Museum of Photography de Tokio, Bibliothèque Nationale de París, Museum of Modern Art de San Francisco… De fet, és la primera mostra que es fa a Catalunya. El qualificatiu “del pes de l’aire” em fa pensar en un joc visual, de com percebem els objectes pesants a través d’una imatge bidimensional. En el cas de l’aire, encara és més difícil ja que es tracta d’una massa intangible i invisible. Per fer pesant l’aire, el fotògraf recorre a la llum per atorgar una gran força a l’horitzó, cosa que genera una atmosfera aclaparadora.

Miachel Kenna va néixer en el si d’una família irlandesa a Lancashire, Anglaterra, el 1953. Després d’estudiar en una escola catòlica fins als 11 anys, va ingressar al seminari en Upholland College durant set anys més. Finalment, ho va deixar per començar els estudis en Barbury School of Art a Oxfordshire i va continuar formant-se acadèmicament al London College of Printing on va cursar fotografia durant tres anys. Ja adult, es va desplaçar als UEA on viu i treballa com a fotògraf. Ha capturar amb la seva càmera instants de països de tot el món, com ara: Japó, Xina, Brazil… Sempre cercant els llocs més llunyans possibles, segurament, com a conseqüència d’una necessitat imperiosa de sentir-se sol. Una solitud plena d’espiritualitat que transmet a les seves fotografies i que va trobar un espai privilegiat a orient.

Pel que fa la tècnica, Kenna utilitza càmera analògica, tot i que coneix el digital. Li agrada emprar el monocromatisme, les simplicitats en les línies i el blanc i negre, ja que segons l’autor “el món sempre es veu en color”. Així doncs, amb l’absència del color, intenta que les seves imatges siguin misterioses, que “vulguin dir alguna cosa”, que facin pensar. Es tracta d’una fotografia subversiva davant una societat on impera el color, el digital i la rapidesa. D’altra banda, Kenna pot trigar a fer una fotografia 3 segons o tres hores, és un entusiasta de la fotografia de llarga exposició, diu “que no vol anar de pressa, que no necessita una gran resolució”. En aquesta llarga observació, intenta connectar amb la natura com si fos una comunicació interpersonal, el temps determinarà el tipus de vincle, la intensitat de la conversa i fins quan perdurarà l’amistat.

En definitiva, les fotografies de Michael Kenna aparenten escenaris naturals i màgics, on no sabem si emergeixen o estan a punt de desaparèixer una mena d’escultures que no són més que: pedres, gel, arbres… D’aquesta forma el paisatge assoleix un cert grau místic, un lloc on flueix l’energia i es renova la vida. La presència humana només és un referent en la nostra incursió com a espectadors; la d’un reflex que testimonia la solitud del fotògraf i l’ésser humà.

Web
Michael Kenna
www.michaelkenna.net

Michael Dunev
www.dunev.com