Si pogués ser, jo demanaria per a la meva estimada vila de Torroella que en el calorós estiu els vilatans i forans poguéssim gaudir d’acollidors racons ombrívols on poder descansar i refrescar-nos en algun còmode banc tot fent una petita parada.
Si pogués ser, jo demanaria més fonts, més aigua, tenir més cura de les plantes de parterres i jardineres, perquè no fessin, com ara fan algunes, pena de veure-les patir set i abandó. El que no es pot mantenir és millor prescindir-ne.
Si pogués ser, jo demanaria a tots els vilatans i forasters que estiméssim i vetlléssim més pel mobiliari urbà, que és propietat de tots, que vol dir pagat amb els nostres impostos, i que cal respectar perquè tots en som responsables.
A Torroella tenim un parc nou que porta el nom de Salvador Espriu. Té una bonica ubicació, entre l’avinguda de Vicenç Bou i el carrer de Joaquim Vallespí. Podríem dir que és un parc interior, abrigat per una quadra de pisos, un lloc ideal per poder-hi jugar la mainada, per estar tranquils els pares tot veient com els seus fills s’ho passen bé sense el perill de la temuda carretera, i també per esbargir-s’hi una mica els vells. És un parc acollidor, sobretot per a diades de bon temps a l’hivern, assolellat, força a redors dels vents, de l’empipadora tramuntana, de l’humit garbí i del molest vent de Begur. Però, ai las!, a l’estiu hi tenim problemes. Els arbres que s’hi han plantat són tan petits! Només tenen branquillons amb quatre fulles que no els serveixen ni per refrescar una mica la seva soca. Crec que n’hi ha 35, que ja és una bona quantitat, 7 dels quals s’han mort i s’hauran de replantar. Aquesta petita plantació està ubicada al costat est del parc, ben distribuït en quatre àmbits: a l’est, dos es destinen a arbrat, al mig del qual s’ha deixat pas per a un petita avinguda; a l’oest, el parc està tot moblat per a jocs infantils, i repartits una mica per tot arreu hi ha uns quants bancs, nous i bonics, perquè hi pugui descansar qui ho necessiti. El vaig anar a visitar amb molta il·lusió, ja que és molt a prop d’on visc i això em permet anar-hi sovint. Quina decepció que vaig tenir en veure els arbres que hi havien plantat! Malgrat els anys que jo pugui viure, no crec poder gaudir en cap moment de la seva ombra. Jo que m’esperava tenir per aquella assolellada barriada un parc amb cara i ulls!
Avui m’he pogut entrevistar amb els responsables municipals de Parcs i Jardins, els quals, molt amablement, m’han explicat el que jo volia saber sobre el parc i altres indrets a fi de poder escriure aquest article. Els he dit que els arbres que hi ha plantats són molt petits i de creixement molt lent. Que allà hi calien arbres de creixement ràpid com pollancres, oms, noguers, til·lers, castanyers bords…, d’ombra fresca com la que pot generar un arbrat espès i abundós. Les oliveres que hi ha plantades són una bonica decoració, però no fan l‘ombra que desitgem i que ens falta. Els he demanat també una font d’aigua potable, millor amb raig controlat a fi de no malgastar-la, perquè en un parc així és imprescindible, em sembla a mi.
Les seves respostes a les meves preguntes han estat que el parc l’havien dissenyat ells i que el projecte havia estat aprovat pel Consistori; que havien aprofitat els arbres d’un lloc que sobraven, que ja creixerien, i que els arbres, amb el temps, es poden fer ben bonics.
Al nostre Ajuntament, on crec que no hi falta personal, ¿no hi ha qui vetlli perquè la nostra vila tingui arbres sans i frondosos, tan necessaris per a la nostra salut, per millorar l’aire que respirem, per millorar el medi ambient? Durant la meva ja llarga vida, no recordo que cap Consistori se’n hagi preocupat gaire. No he sentit mai ningú que els defensi, que els estimi, que els protegeixi. Tant que volem competir en un munt de coses, ¿per què no ho fem en parcs i avingudes arbrades que ens distingeixin com a vila fresca a tocar del Ter, al peu del Montgrí i prop del mar? Buscant informació llegeixo que els arbres són font d’oxigen perquè renoven la qualitat de l’aire que respirem, retenen partícules i elements contaminants a les seves fulles, regulen la humitat i la temperatura i redueixen fins a un 15% el soroll del trànsit. Són, a més, font d’ombra i un espai comú d’esbarjo, relació i activitats de lleure.
Què esperem, doncs?
