Normalment escric sobre temes europeus. Ara, però, entenc que és adient fer una reflexió sobre el debat que hi ha entre Catalunya i l’Estat espanyol que, com sabem tots, ve de lluny, però que avui en dia està en un moment especial, amb una posició del govern i el Parlament català a favor d’una consulta, amb pregunta concreta i data determinada, i amb el suport de milions de catalans i, per altra part, una posició d’altres partits i del govern espanyol, totalment contrària a la consulta, que consideren il·legal.
Així doncs, amb posicions absolutament contràries, anem cap a un xoc de trens que només pot aturar la voluntat política i el diàleg o la pressió internacional. Des del punt de vista democràtic, sembla lògic que es pugui votar, que es pugui fer ús del dret a decidir; per tant, sembla natural que qualsevol societat pugui exercir el dret a vot, si així ho demana majoritàriament. I posats a fer-ho, s’ha d’entendre el vot com un exercici de democràcia i de llibertat, que no va en contra de ningú, sinó amb voluntat que tothom se senti còmode en el seu espai vital. Dit això, entenc que el procés necessita un canvi de rumb, un cop de timó si voleu. Cal diàleg, calen menys declaracions intransigents, cal demostrar, no només les pors, sinó també els avantatges, cal desdramatitzar la idea que la situació actual és inamovible, explicant que no hi ha res permanent, només cal observar el mapa d’Europa i veure l’increment del nombre d’estats que hi ha hagut respecte als que hi havia només fa vint anys.
I la responsabilitat i gestió de tot això és dels governs i dels polítics en general, que han de tenir alçada de mires i no tancar-se en el que diuen les lleis del moment, sinó saber interpretar l’escenari i cercar propostes de futur que donin resposta a la situació creada, que té molt més d’emocional que no pas de legal. En definitiva, s’ha d’explicar que el procés social i polític en el qual està immers Catalunya, no va en contra de ningú, sinó que és per estar millor tots, millor des del punt de vista de sentiment nacional, i també respecte pel benestar de les persones, perquè, si no, no val la pena. S’han de dedicar molts esforços a fer entendre que, en ple segle XXI i en democràcia, el més normal fóra no oposar-se a una consulta, que no és més que exercir el dret a decidir, però també ha de quedar clar que, un cop realitzada, els resultats de la consulta s’han de gestionar democràticament. De fet, es tracta que l’estat, la UE i el món vegin que es vol fer el mateix que fan els veïns britànics amb Escòcia. I, si l’estat canvia i la posició internacional és comprensiva, la Unió Europea també ho serà.
Es tracta, doncs, de fer veure a l’estat, a la UE i al món que el que es vol és una consulta que determini l’estat de la qüestió respecte a la voluntat dels catalans i que, en cap cas, va en contra de ningú, sinó, al contrari, amb voluntat de compartir, de ser presents a Europa i al món, i amb la ferma convicció de tenir relacions estables i amigables amb tots els estats. Esperem que guanyi la democràcia.
