El primer gran teòric català del vegetarianisme.

A la Montserrat Blai, amb amistat.

El Dr. Falp i Plana va néixer a Barcelona el 31 de maig de 1873 al si d’una família acomodada. Tenia vuit germans. Va ser un home culte, d’una cridanera personalitat polièdrica ( científica, literària i cívica) , i segons E.G. Bertran -un dels estudiosos de la seva obra-, va destacar per ser de profundes conviccions cristianes, per la seva vasta saviesa general i per la seva gran cultura mèdica.

El seu avi patern també va ser metge i va exercir sempre en la petita ciutat lleidatana de Solsona i era una figura familiar molt admirada des de sempre pel Dr. Falp. El Dr. Falp es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1894 , on s’hi va doctorar posteriorment l’any 1898. Tal com remarca Guerrero en la seva anàlisi del personatge, l’ampli bagatge humanista del Dr. Falp era el resultat d’una vida dedicada a l’estudi, a la lectura i a la reflexió. Com a gran humanista,  era un bon coneixedor del món clàssic grecoromà.En un primer moment, el Dr. Falp i Plana es va dedicar a l’homeopatia i la hidroteràpia, i més tard a la medicina naturista i vegetariana. L’any 1908 va fundar la ” Lliga Vegetariana de Catalunya”   i en va ser el seu primer president, i va dirigir també la “Revista Vegetariana” entre 1908 i 1909 . També es va interessar particularment per la “feridura” (ictus) que era una de les principals causes de mort en el seu temps en la població anciana. Està considerat com el precursor al nostre país de l’estudi de les malalties vasculars cerebrals.

Arran del seu merescut prestigi assistencial, se li va sol·licitar consulta i va ser el metge de capçalera  del poeta Jacint Verdaguer des de l’any 1896 , motiu que va comportar una mútua i fructífera admiració i amistat, que va durar fins a la mort del poeta per tuberculosi l’any 1902 .
El Dr. Falp i Plana va morir prematurament el 4 d’octubre de 1913 a Tarragona, als quaranta anys d’edat , en plena època de fecunditat intel·lectual i professional, a conseqüència d’una meningitis.
El Dr. Falp era un metge humanista caracteritzat per una triple vessant literària,  cívica i social. En l’últim terç del segle XIX a Catalunya es va objectivar un despertar econòmic, artístic, social, lingüístic, polític i també científic i mèdic: és el període conegut com “Renaixença”. El Dr. Falp va ser un clar exemple de personatge típic d’aquesta època, ja que a la seva excel·lent formació professional, cal afegir-hi la seva dedicació a la creació literària, principalment poètica. En destaquen les obres ” Poesies ” i ” Mossèn Verdaguer . El Poeta . El sacerdot . L’Home . El Malalt ” (ambdues publicades el 1902 ). Tanmateix, la seva obra més emblemàtica és “Lo Geni Català” poema èpic d’11 cants , amb més de 8.000 versos en 448 pàgines escrites en català prefabrià (previ a la normativa lingüística de Pompeu Fabra ) i que està construït amb ” estrofes mistralianes ” (idèntiques a les utilitzades pel premi Nobel de literatura Frederic Mistral -el seu poeta preferit – en el seu poema i obra principal ” Mireio” publicat l’any 1859 en llengua provençal, amb una rima característica AABCCCB  (amb els versos tercer i setè més llargs). El poema de Falp  està ple de referències erudites a la mitologia, la història, la religió, la ciència, la política i la cultura de la seva època.

El Dr. Falp va tenir també una destacada activitat cívica i social, relacionada amb el suport al catalanisme del seu temps, va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, va ser soci numerari en el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, va col·laborar amb la Lliga Regionalista, era contrari al centralisme i va apostar pel progrés de la societat catalana. Va ser seguidor de Pi i Margall i del moviment republicà que va néixer a l’Ateneu Barcelonès. De sòlides conviccions cristianes, va arribar a presidir la Congregació Mariana de Barcelona i es va comprometre aferrissadament amb la defensa de la llengua catalana i amb la divulgació de l’esperanto i va ser defensor de la causa del poeta Verdaguer, de qui era metge de capçalera i amic. Va col laborar així mateix de forma ocasional en diaris com La Vanguardia i el Diari Català i en revistes com l’ Atlàntida, Enciclopèdia Catalana i el Pelleter.
El Dr. Falp i Plana, amb el prestigi de la seva sòlida formació mèdica, va destacar professionalment per ser el primer gran teòric català del vegetarianisme. Aconsellava no estimular innecessàriament l’organisme amb carn, begudes alcohòliques o tabac. La carn, deia, és tòxica; és un “cadàver alimentari“. I l’acusava de fomentar la cardiopatia, la hipertensió, la feridura  i en general de moltes malalties cròniques.
En relació a la terapèutica era un ferm defensor de mesures no farmacològiques com la hidroteràpia i lògicament de la “vida vegetariana“. Recomanava la vida natural a l’aire lliure (“amb molt d’aire i sol “) , així com el benefici general de l’exercici físic.
El Dr. Falp i Plana va ser contemporani, a la Catalunya de finals del segle XIX, de figures pioneres clàssiques de la medicina i la neurologia catalanes, com el Dr. Lluís Barraquer Roviralta (1885-1928) , fundador de la neurologia clínica i director del primer servei de neurologia a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona  l’any 1882; del Dr. Robert (1842-1902 ), metge internista que va ser alcalde de Barcelona i que va donar suport a la revolta popular catalana arran de l’augment desorbitat d’impostos decretat pel govern de Madrid per compensar les despeses de les guerres colonials i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines –protesta coneguda com el “Tancament de Caixes”- i d’Artur Galceran i Granés ( 1850-1919 ) fundador i president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona l’any 1911, que va constituir la primera societat neurològica catalana i de l’estat espanyol.

L’any passat va fer cent anys de la mort del Dr. Falp. A manera d’homenatge i d’agraïment, convé donar-lo a conèixer i recordar-lo.

Bibliografia

1. Fabregas Camps MG. Història de la Neurologia a Catalunya. De l’any 1882 a l’any 1949. Tesi doctoral. 1992. Universitat Autònoma de Barcelona.
2. Bertran EG. La fira de Sant Bartomeu de Solsona amb l’esguard del metge Falp i Plana. Treballs de la Societat Catalana de Geografia 2012; 73: 131-144.
3. Guerrero LS. El pensament del metge Josep Falp I Plana (1873-1913) a partir de l’obra “Lo geni Català”. Gimbernat 2000; 33: 183-201.
4. Falp JP. Estudio original de la apoplejía (Feridura) en Solsona. Apéndice a la Medicina Local. En: Topografia Mèdica de Solsona, 205 pp. Barcelona. Casa Provincial de Caridad, 1901.
5. Corbella J. Josep Falp i Plana (1873-1913), metge i poeta del Bages i del Solsonès.  Miscel·lània d’Estudis Bagencs 3. Manresa: Ajuntament . Centre d’Estudis del Bages, 1984: 213-220.