El passat dia 5 de novembre, varen començar les obres de desmantellament de la Pletera. Una vegada retirada tota l’obra d’urbanització feta, calçades, voreres, baranes, es podrà executar el projecte Life previst, que recuperarà el medi natural d’aquesta zona i, d’aquesta manera, es materialitzarà una reivindicació de més de trenta anys.
La història de la urbanització la Pletera és llarga i complexa. Tot va començar amb un projecte mastodòntic, d’un pla parcial aprovat inicialment per l’ajuntament, el 30 de març de 1978, durant un ple polèmic, que va aplegar un nombrós grup de gent. En aquest acte es va produir un enfrontament verbal entre partidaris i detractors del projecte. Encara no s’havien celebrat eleccions democràtiques i el pla general vigent en aquells moments permetia l’edificabilitat a tota la primera línia de mar, des dels Griells fins a la desembocadura del Ter, en una profunditat cap a l’interior d’uns tres quilòmetres. L’única alternativa per oposar-s’hi era la mobilització popular i reivindicar una demora fins després de les eleccions municipals, per tal que el nou ajuntament pogués redactar i aprovar un nou pla general que corregís aquesta normativa. Però els partidaris d’aquesta alternativa eren els ecologistes, considerats aquells que s’oposaven al progrés i ho volien aturar tot. Els promotors i partidaris de l’obra varen iniciar una recollida de firmes que varen adjuntar a l’expedient per tal de donar força a l’aprovació provisional, i després a la definitiva, davant la Comissió Provincial d’Urbanisme. Tot i que es varen recollir unes quatre-centes firmes, la proposta va ser denegada per aquest organisme.
L’any 1983, es va aprovar el primer Pla general d’ordenació urbana, promogut pel nou ajuntament democràtic sorgit de les urnes el 3 d’abril de 1979. En aquest pla, una gran part la zona de la Pletera quedava com a zona protegida: cent metres de profunditat des de la línia de mar, en una longitud que anava des dels Griells fins a la desembocadura del Ter. Al darrere quedava, des dels Griells a la bassa de Fra Ramon, una franja qualificada com a urbanitzable no programat amb uns índexs d’edificabilitat molt inferiors als del projecte inicial.
L’any 2002 es va aprovar una revisió del Pla general d’urbanisme. El territori de la Pletera havia passat de sòl urbanitzable no programat a urbanitzable programat, després d’aprovar-se un PAU (Pla d’actuació urbanística), i a partir d’aquí s’havia adaptat un pla parcial i un projecte d’urbanització redactat per l’arquitecte gironí Miquel Àngel Garcia. L’any 1987 s’havia executat una bona part d’aquest projecte i això va permetre l’inici de la construcció d’una primera illa d’habitatges, l’única que s’ha consolidat.
L’equip tècnic encarregat de la revisió del PGOU, quan el regidor d’Urbanisme era en Jordi Colomí, després que el pla general del 1983 havia reduït molt les possibles demandes d’indemnització que legalment podien presentar els propietaris dels terrenys, es van plantejar seriosament la recuperació de tot l’espai de la Pletera, considerant que aquest era un espai de gran valor ecològic que s’havia de protegir. Es partia d’un Pla general amb 9 anys de vigència que havia posat ordre al desgavell urbanístic d’èpoques anteriors i aquell era el moment de fer un pas endavant amb fermesa i garantia, per tal que no fos un pas en fals i l’ajuntament no en sortís econòmicament perjudicat. Per això, l’ajuntament, amb l’assessorament de l’equip tècnic redactor de la modificació del pla, encapçalats pels arquitectes Ricard Pié i Rosa Barba, es volia assegurar que la proposta de deixar definitivament com no edificables i amb un segell de garantia de protecció una zona d’especial interès mediambiental, com es podia considerar la Pletera, fos acceptada per l’organisme oficial al qual corresponien aquestes competències, i aquest era la Direcció General de Costes.
Amb les evidències legals i científiques presentades per l’equip redactor i l’interès manifestat pels responsables municipals, varen aconseguir que aquest organisme firmés l’acord d’acceptació de passar la Línia Marítima Terrestre per darrere de l’espai qualificat com a urbanitzable, i es comprometés a assumir la gestió i els costos d’aquesta nova regulació de la qual assumia totes les competències.
Els terrenys de la Pletera havien passat de ser propietat del grup immobiliari local iniciador del primer projecte, al grup Bahia Marina, i després al grup empresarial Kepro. Com a conseqüència de problemes de finançament, els terrenys passaren a ser propietat de La Caixa, que va acabar essent-ne la darrera propietària. El cost d’indemnització d’aquests, fet en el seu moment, voltava els 29 milions d’euros. Després del litigi iniciat, Costes va guanyat aquesta demanda i això va permetre que, per primera vegada a Espanya, es pogués recuperar una zona urbanitzable legalment aprovada, però que no s’havia executat. La gestió valenta i decidida dels tècnics professionals amb bon sentit de les seves responsabilitats i dels equips de govern d’aquells moments, regits pels alcaldes corresponents (Albert Bou i Josep Ferrer), ha permès que la reivindicació de la zona de la Platera, després d’un llarg recorregut, finalment s’hagi acomplert.
Les obres de desurbanització iniciades tenen un pressupost previst de 69.225 €, una tasca de cost modest i impacte simbòlic. La recuperació de la zona es farà seguint un projecte Life de la UE, valorat en 2,7 milions, finançat per la UE, amb aportacions de la Generalitat, l’Estat i la Diputació. El cost econòmic per a l’ajuntament haurà estat mínim, però el patrimoni natural guanyat serà immens.
