Un geni místic amb molt de coratge
“Digues, foll: si et desamava el teu Amat, què faries?
Respongué i digué que amaria per tal que no morís, puix que desamor és mort, i amor és vida.”
Llibre d’Amic e Amat
El filòsof, teòleg i escriptor Ramon Llull va néixer a Mallorca l’any 1232, tres anys després que Jaume I arrabassés l’illa als musulmans. És el nostre primer “català universal”, una ment prodigiosa i audaç que va viure en el context històric de l’expansió màxima de la corona catalanoaragonesa. Fill únic de casa bona, amb pares poderosos, amb rendes i delmes, amb talent poètic, amb bellesa física, amb una muller admirada per tothom i uns fills encisadors, va abandonar la vida còmoda i frívola de ric administrador del rei Jaume II de Mallorca per predicar la fe de Jesucrist. Es va cansar d’ocupar-se dels plaers fútils i els afers terrenals.
En la seva biografia, consta que l’any 1262 va tenir una “il·luminació” al santuari del Puig de Randa, que es continuaria amb diverses visions místiques i, immediatament, abandonaria la seva esposa, Blanca de Picany, i els seus fills, Domènec i Magdalena.
Les tres missions a les quals es va dedicar varen ser: la primera, convertir els sarraïns a la vera fe cristiana, assumint i acceptant el risc d’un martiri; la segona, escriure el millor llibre del món contra els errors dels infidels; i la tercera, convèncer el Papa i els reis perquè fundessin monestirs per formar missions i ensenyar-los àrab.
Ramon Llull defensava la necessitat de demostrar només amb la força de la raó les veritats cristianes i així convèncer els musulmans. Per aconseguir-ho, passà nou anys de reclusió a Mallorca, on va aprendre àrab –cosa insòlita entre els catalans del segle XIII- i on estudià a fons la Bíblia, l’Alcorà, el Talmud, la mística sufí, filòsofs com Plató, Aristòtil i Anselm de Canterbury, i metges com Avicenna, Constantí l’Africà, o Averrois, i una llarga llista d’altres filòsofs i teòlegs cristians, jueus i musulmans. La seva vasta cultura li permetia analitzar, per exemple, les lectures comparades de la Bíblia i l’Alcorà, i els escrits de Sant Agustí i Avicenna. Va fundar una escola de llengües a Mallorca.
Ramon Llull se’n va anar a Tunis l’any 1293 amb la missió de convertir al cristianisme la comissió dels dotze savis i ulemes, enfrontant-se tot sol amb coratge als teòlegs musulmans i mestres alcorànics durant set setmanes. Finalment, fou empresonat i inicialment condemnat a mort, encara que finalment només seria expulsat de Tunis. La seva saviesa, l’oratòria en estat pur alhora captivadora i violenta com un huracà, les frases esmolades, els mots justos i, en acabar, concloure amb un exemple o una paràbola plens d’enginy, eren característiques seves. I tot això amb convicció, energia i passió.
Fou un viatger infatigable. Es recullen viatges seus de Barcelona a Armènia, de Tunis a Xipre, de Viena a Nàpols. Va ensenyar filosofia a les universitats de Montpeller, de la Sorbona de París –la més prestigiosa del seu temps-, on pels volts de 1288-1289 va llegir-hi la seva tesi, i també a la Universitat de Bolonya.
Va escriure més de 300 llibres de teologia, d’astrologia, de física, de dret, de matemàtiques, de retòrica, de psicologia. I també va escriure poesies i faules. I va fundar un llenguatge filosòfic propi anomenat l’Art, que va acompanyar amb recursos diagramàtics.
Ramon Llull escrivia en llatí, en occità, en català i també en àrab. Va utilitzar per primera vegada el català, perquè volia arribar a tothom. És considerat unànimement com el pare fundador de la prosa catalana medieval, i per tant de la llengua catalana com a vehicle literari, al mateix nivell de Cervantes, Dant o Goethe. És el primer autor de la història que va atrevir-se a escriure en una llengua vernacle llibres de matèries fins aleshores reservades al llatí.
Ramon Llull era conegut arreu d’Europa com el Doctor Il·luminat per la seva fama de savi i de místic, i al regne d’Aragó com a Ramon lo Foll. Viatjava acompanyat d’un ajudant i anava carregat de llibres.
Aquest geni místic va ser el primer a obrir el discurs filosòfic a les llengües vulgars. Ramon Llull va tenir una influència cabdal en els pensadors de l’Europa medieval que van liderar la transició de l’edat mitjana al Renaixement, i també a figures posteriors com el físic Isaac Newton o el pensador alemany Leibniz, grans admiradors seus.
Ramon Llull morí a Tunis l’any 1316, a l’edat de 83 o 84 anys, o potser durant el viatge de retorn, o a Mallorca mateix una vegada arribat, ara fa 700 anys, un aniversari adient per recordar la seva immensa figura i obra. Les despulles de Ramon Llull, el primer català universal, descansen a la basílica de Sant Francesc de Palma.
En la inauguració del curs 2015-2016 de la Fundació Joan Maragall, el doctor en filologia catalana Albert Soler, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona, va dissertar sobre la figura de Ramon Llull a la sala d’actes del Seminari Conciliar de Barcelona, i va remarcar el seu geni i la validesa actual de la seva obra, en homenatge a la celebració de l’any Llull que ara comença. Recordem també que el passat 10 de juny va ser nomenat comissari de l’Any Llull Joan Santanach (Barcelona, 1973), doctor en filologia, professor de literatura a la Universitat de Barcelona i coordinador de l’Editorial Barcino. Ell creu que Ramon Llull és la ment més fecunda, audaç i creativa que ha donat la cultura catalana de tots els temps.
Així mateix, cal remarcar que hi ha molta receptivitat per part del Vaticà, i concretament del papa Francesc, que Llull sigui en breu canonitzat i reconegut doctor de l’Església, fita aconseguida en tota la història fins ara només per 36 personalitats, totes elles religioses. Llull seria, per tant, el primer laic doctor de l’Església. Des del punt de vista de la projecció universal de la cultura catalana, seria una campanya extraordinària que si l’haguéssim de pagar –explica Albert Soler-, no tindríem suficients diners.
Referències bibliogràfiques
- BONNER, A. Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), volums 1 i 2, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1989.
- PUIGPELAT, F. L’últim hivern de Ramon Llull, Proa, Barcelona, 2004.
- CASAS, S.; SERRA, A. “Per què va ser important Ramon Llull?” A: Sàpiens, n. 159, 2015, p. 24-32.
- PUJOL, C. “Ramon Llull, el primer català universal”. A: Sàpiens, n. 159, 2015, p. 82.
- SOLER, A. “Ramon Llull, creativitat, espiritualitat i renovació des de la perifèria”, conferència d’inauguració del curs 2015-2016 de la Fundació Joan Maragall, Barcelona, 28 de setembre de 2015.
