La difusió mediàtica que s’ha originat al voltant del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, celebrat a Barcelona el últims dies de febrer, m’ha donat peu i tema per escriure aquest article dedicat a un giny tan extraordinari que tots coneixem com “el mòbil”.
Aquest petit aparell d’aparença senzilla i humil s’ha convertit per a moltíssimes persones en un company inseparable, integrat amb tal força a les nostres vides, que ha esdevingut un element totalment imprescindible. Malgrat això, poques vegades ens aturem a pensar en la meravella tecnològica que representa i moltes menys a valorar-lo com es mereix.
Motivat tan sols per la temàtica de l’article, permeteu-me que faci una diferenciació entre les persones de certa edat que hem vist el naixement i evolució de les noves tecnologies, l’electrònica i especialment la telefonia, i unes altres de molt més joves, que van néixer quan aquestes començaven a implantar-se massivament i no han tingut ocasió ni de conviure ni d’utilitzar les d’abans. La diferenciació pot ser un matís important, perquè crec que marca diferents maneres de valorar-lo.
Per als primers, el mòbil és un objecte corrent, integrat al seu entorn i que, des de sempre, ha format part activa d’un determinat estil de comunicar-se, jugar o distreure’s. Per als més grans, tot i que també l’hem integrat a les nostres vides i gaudim de les seves aplicacions, se’ns fa més fàcil saber apreciar i valorar en major grau la meravella tecnològica que guarda dintre, sobretot si alguna vegada ens veiem evocats a recordar els seus orígens o els seus ancestres.
Les següents paraules, tot i que poden semblar una referència a segles passats, intenten tan sols recordar que, fa poc més de cinquanta anys, per telefonar -en aquells anys el telèfon de paret o sobretaula només tenia aquesta funció- s’havia de fer forçosament a través d’una operadora de centraleta. Se solia comentar, a tall de broma, que aquelles operadores, juntament amb el capellà, eren les persones més ben informades dels pobles. A la nostra vila, la centraleta estava situada al primer pis del carrer, actualment, Primitiu Artigues, n. 19; als últims anys, les encarregades de fer-la funcionar van ser l’operadora popularment coneguda com la Sra. Rossita de Teléfonos, la Sra. Francisqueta Riera i la Sra. Maria Pons, que de manera manual combinaven les clavilles per establir la connexió telefònica demanada. Que lluny que queda tot això, oi?
A començaments dels anys seixanta, si no recordo malament el 1964, la telefonia al nostre municipi va fer un pas de gegant en implantar-se el sistema automàtic, que va permetre establir comunicació directa sense passar per centraleta entre els abonats de la vila i, progressivament, amb els de poblacions de l’entorn. Aquest sistema, ara d’ús molt minoritari, encara està vigent.
Malgrat que la tecnologia mòbil analògica va començar el 1979, no va ser fins al 1992 quan es va començar a desplegar i a implantar-se de forma remarcable la nova telefonia mòbil digital, que fins a dia d’avui no ha parat d’evolucionar de manera espectacular.
Els primers mòbils o inalàmbrics, molt voluminosos, dotats d’una petita pantalla i un gran teclat, incorporaven una electrònica molt elemental que permetia poques aplicacions, podríem dir que l’única o principal era la d’agenda. Aquells vetusts ginys, ràpidament van deixar pas a altres generacions de tecnologia, que de manera accelerada van possibilitar que les aplicacions s’anessin multiplicant en qualitat i quantitat de forma exponencial. Avui, aquest quasi omnipotent aparell, que té reservat un lloc preferent a les nostres butxaques o bosses de mà, connectat a Internet esdevé una font inesgotable d’informació, coneixements i notícies; ens permet comunicar-nos amb els altres: mitjançant la veu, enviant o rebent missatges de text, fotografies, vídeos, documents, o connectant amb les diferents xarxes socials, etc. A voluntat, pot esdevenir un aparell de televisió, ràdio, navegador GPS, càmera fotogràfica o de vídeo, traductor d’idiomes, reproductor musical, calculadora, gravadora, i podria continuar amb centenars d’aplicacions…
Els que hem conegut els seus ancestres, tot i haver incorporat aquesta petita meravella a les nostres vides, no hem perdut encara la capacitat de sorprendre’ns i meravellar-nos quan apareixen noves generacions de tecnologia que comporten altres aplicacions que superen sempre amb escreix las anteriors ja de per si fantàstiques. Quan la capacitat de sorpresa i admiració ens porta algunes vegades a recordar el progrés i les transformacions sofertes per la telefonia al llarg dels últims cinquanta anys, acabem inevitablement plantejant-nos sempre la mateixa pregunta: fins on arribarà la tecnologia del mòbil?
La pregunta no té resposta, però se sol contestar d’una manera una mica abstracta tot dient: “Arribarà molt lluny…” I això és tan cert, que fins i tot es fa impossible imaginar-ho.
