Va començar una nova campanya electoral!
I va ser en el moment en què puc escriure aquest article que veurà la llum el primer de juliol, si Déu vol!
I no en sé els resultats! Les darreres foren un veritable fracàs!
I aquestes? Ho han estat també? Potser ho podrem comentar en el proper número d’Emporion!
Però comentem breument la situació en els pocs dies de què disposo.
PP – MARIANO RAJOY… D’un partit que proclama que abaixarà els impostos? I l’estació internacional de Barcelona? I el corredor mediterrani?
Amb la seva política ha permès que Gènova es converteixi en el primer port del Mediterrani per sobre de València, Tarragona i Barcelona, aïllades! I fins i tot que el comerç marítim es desplaci cap a Rotterdam o Hamburg!
C’S – ALBERT RIBERA… Un nou president català?, o Catalunya ha quedat “immersa en immens dubte”.
PODEM – Un referèndum per a Catalunya! …? Quin?
PSOE – PEDRO SÁNCHEZ… Fet fora dels primers aspirants per una nova coalició entre:
PODEM, amb Pablo Iglesias, i ESQUERRA UNIDA, amb Juan Josep Nuet, que ha recuperat una visualització un xic perduda .
I ELS PARTITS CATALANS… En lluita pel vot independentista.
Convergència i Esquerra, milloraran els darrers resultats?
I el PSC anunciant el seu NO a Puigdemont?
I la CUP?
I Junts pel Sí?
MENTRESTANT…
Segons publica El Punt Avui el 13 del passat mes de juny:
“El passat mes de març, la comissió sobre Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior del Parlament Europeu va celebrar un debat sense precedents sobre la situació de la llengua catalana i la vulneració dels drets lingüístics que es produeixen arreu dels Països Catalans.”
I, com deia, se celebren unes noves eleccions de resultats totalment incerts en el moment en què estic redactant aquest article (ja que la confecció d’Emporion no em permet sobrepassar els marges de temps necessaris per a la seva publicació).
I finalment la moció de confiança que crec molt hàbilment proposada pel president Puigdemont: SÍ O NO!
Podria ser el resultat que no es va obtenir el 27S, per una mala interpretació del que ha mostrat després la realitat de la CUP, un grup minoritari i concretament i expressament anticapitalista i sobiranista que encara avui proclama: “No hi haurà vot a cegues ni gratuït.” Amb votacions internes que no arriben mai més enllà de resultats del quasi, quasi un 50–50%? O bé:
“Per a Espanya volem un model federal com el que tenen a Alemanya”, Juan Carlos Girauta.
En Comú Podem:”El PSOE haurà de decidir si dóna suport al canvi, que inclou el dret a decidir”, Xavier Domènech.
El PSC: “Totes les forces volen pactar amb el PSOE, som el partit amb més capacitat d’acord”, Meritxell Batet.
El PPC: “No hi haurà unes terceres eleccions: hauran de pactar sense vets”, Jorge Fernández Díaz.
La Convergència Democràtica de Catalunya:”Estic convençut que en la pròxima Constitució Espanyola
Catalunya no hi serà” Francesc Homs.
ERC. “A guanyar” Gabriel Rufian-Joan Tardà.
Carles Puigdemont, qüestió de confiança: “El camí que ha de recórrer Catalunya és el que decideix el seu propi Parlament i el mandat de dos milions de persones.”
Podrà ser, o no, l’Assemblea Catalana de nou la real dinamitzadora?
L’únic avantatge de Catalunya és el seu poder de mobilització que se concentra en les classes mitjanes, ni els més rics, sempre temorosos de perdre diners i poder, ni els més pobres que cauen fàcilment a proclames molt efectistes, però moltes vegades o quasi sempre irreals o impossibles de posar en pràctica!
Què més voldríem!
Però amb la necessitat a tots els efectes de ser generades des de les institucions catalanes, especialment el Parlament i d’un govern amb garantia parlamentària! I amb una decisió potser presa amb desobediència, però no per cap institució, sinó mitjançant una votació popular!
És realment important que pensem en una solució als fets sorgits d’una conquesta militar feta per un rei nét del francès Lluís XIV. I que possiblement, molt possiblement, es trobi davant d’una reacció de l’Estat espanyol que dificulti i posi totes les pedres al camí d’aquest Estat català, mort fa més de tres-cents anys.
En el moment en què escric aquest article pràcticament ha acabat de començar la campanya electoral. Però el meu desig seria el de conèixer per un forat l’ignot escenari futur, però no tinc aquests poders de percepció o predicció d’un “possible referèndum unilateral d’independència”. Somnio? Potser sí!
Coses, totes, les unes les altres i les de més enllà, que lamento i m’espanten vivament!
