Els adolescents i les armes

No és la primera vegada que des de les pàgines d’aquesta revista manifesto que sóc un pacifista convençut i contrari a tota violència ja sigui contra persones, animals o coses.

Fet aquest preàmbul que he cregut necessari, he de dir que em va sorprendre molt la polseguera informativa que, a finals del passat mes de maig, va provocar la visita d’uns escolars al castell de Sant Ferran de Figueres, en el marc de la celebració del Dia de les Forces Armades, on se’ls va permetre veure i tocar algunes armes i roba de camuflatge.

Una part de la societat -he de dir que en desconec els motius exactes, però suposo que es podria atribuir en part a les circumstàncies adverses del temps que ens ha tocat viure i a reminiscències del passat- té, per alguns temes o institucions, la susceptibilitat a flor de pell, però en molts casos els seu comportament delata una hipocresia totalment incoherent i contradictòria.

colomCrec que quan es tracta de parlar d’armes amb adolescents, potser el primer que  se’ls hauria d’explicar és que en un món tan imperfecte com el nostre, on les persones no som un pom de bondats, ni la societat en molt punts està organitzada i concebuda per afavorir una convivència pacífica; per preservar la pau, la democràcia, les llibertats i els drets fonamentals que entre tots ens hem donat, les armes malauradament són encara un mal necessari. Segurament, si visquéssim en un món perfecte, ni s’haurien inventat ni existirien; però ara per ara, i fins que això arribi, necessàriament ens hem d’acostumar a conviure amb elles.

Els hauríem també d’explicar que les armes de foc en si no són dolentes, són tan sols un giny d’inofensiu metall, com ho pot ser un ganivet de cuina, una destral i tot un reguitzell inacabable d’innocents estris o objectes que en un moment determinat poden també esdevenir armes perilloses. Qui realment les fa perilloses són les persones que les manegen i els objectius que amb aquestes pretenen aconseguir.

Contra qui les utilitza amb ànsies de poder absolutista, per subjugar països, persones, per aconseguir tèrbols beneficis econòmics o estratègics, per imposar idees, religions, o simplement pel sol fet de fer mal o destruir, hi ha d’haver necessàriament unes altres armes que actuïn amb caràcter defensiu, dissuasiu o pacificador. Si no fos així, en poc temps les persones pacífiques seríem dominades i ens convertirien en esclaus dels més perversos i sense escrúpols, d’aquells il·luminats que, moguts per una ambició irreflexiva i malaltissa, tenen ànsies de dominar i menjar-se el món, oblidant pobres il·lusos, que l’única veritat és que el món acabarà irremissiblement engolint-los a ells. D’exemples de grups i persones amb idees i objectius com els que he esmentat, al llarg de la història, en trobareu els que vulgueu, i aquestes persones, utilitzant només la paraula i el diàleg, dissortadament no solen avenir-se a raons.

El fet de deixar veure o tocar una arma a un adolescent, si va acompanyat d’una explicació raonada sobre que no necessàriament sempre han de servir per provocar maldat, destrucció o violència, crec que no es pot pas considerar un fet reprovable.

Suposo que per manca de reflexió o per afegir-se al que sol ser un comportament generalitzat no exempt moltes vegades d’una dosi d’inconsciència i d’hipocresia, estic convençut que persones que van posar el crit al cel perquè es van mostrar unes armes i uns equipaments a uns escolars, no posen cap impediment o control, i permeten alegrement que els seus fills vegin al cinema, a la televisió, a l’ordinador o a la tauleta,  pel·lícules o videojocs de tots els gèneres, on la violència, la sang, l’extorsió, el maltractament, la tortura i la utilització de les més sofisticades i mortíferes armes de foc s’emporta la part del lleó de la programació.

La visió de violència a la pantalla, crec que és un bon caldo de cultiu per convertir alguns adolescents en futures persones violentes, atenent que moltes vegades els protagonistes més salvatges i sanguinaris solen convertir-se en els seus herois preferits.

Ensenyem tots plegats als nostres infants i adolescents la cultura de la pau, i per damunt de tot a respectar els altres amb les seves discrepàncies o diferències, tant si són d’idees, pensament, religió, color de pell, etc. El dia que ho aconseguim, viurem en un món millor on les armes i els exèrcits ja no seran necessaris.

Deixa una resposta