Lourdes és una ciutat francesa d’uns 15.000 habitants, situada al sud-est del departament dels Alts Pirineus, coneguda arreu del món per les aparicions de la Verge l’any 1858. Avui dia, és considerada el primer destí de peregrinació mariana del món, el segon de peregrinació catòlica després de Roma i un dels llocs més visitats de França.
Cada any, principalment entre els mesos d’abril a octubre, la petita ciutat de Lourdes i els seus 188 hotels -molts de gran capacitat- acullen més de 8.000.000 de peregrins que vénen a visitar el santuari marià per veure i pregar davant la gruta on es va aparèixer la Verge; per fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, es pot dir que quasi representa la meitat de tot el turisme que visita Catalunya durant un any.
Tres símbols caracteritzen el santuari marià de Lourdes: l’Aigua com a signe de purificació, la Roca, com a lloc de les aparicions, i la Llum, símbol de fe i esperança.
Entre la multitud de peregrins que visiten Lourdes, s’hi pot trobar gent procedent de tots els continents, de totes les races, edats i condicions, malats o sans; però tots, moguts i guiats per una mateixa fe, una fe de devoció i respecte reverent, molt lluny de caure en fanatismes i extravagàncies. Per poder fer-se una idea i conèixer la intensitat d’aquesta fe, s’ha d’haver visitat el lloc, haver-lo vist, i millor si s’hi ha pogut conviure i compartir amb els peregrins. Afortunadament, fa pocs dies que vaig tenir el goig de poder-ho fer.
Quan un és allà, i veu en viu la multitud de peregrins, i observa el respecte, la devoció i la fe que mostren en tot moment i de manera especial en els actes i celebracions religioses, acabes fent-te unes preguntes que, amb el que veus, no resulten massa difícils de contestar.
Què mou tanta gent a venir aquí, què hi han vingut a buscar en aquest lloc? Descartats els miracles, que tothom sap que van escassos i volen molt alt, i vista la fe sincera, callada i humil de la immensa majoria de peregrins, es pot deduir que són molt pocs els que arriben al santuari, tan sols per satisfer la seva curiositat; alguns -suposo també que pocs- en acció de gràcies; una quantitat important hi va buscant la salut i, fins i tot, se’n podria trobar algun de més materialista que hi busca la solució als seus problemes terrenals. La meva modesta opinió és que la immensa majoria de peregrins arriben a Lourdes moguts per la devoció a la Verge, i esperen trobar-hi un brot d’esperança, d’una incerta esperança, que creixerà i fructificarà en funció del grau de fe de cadascú; una esperança buscada com a bàlsam i consol per alleugerir el dolor de les ferides que deixen a l’ànima les frustracions, la malaltia, la pobresa, l’atur, la soledat, el desencís, el desamor, etc., que tan bé sap generar la societat i el món.
Amb tots els avenços de la humanitat, i l’espectacular desenvolupament de les tecnologies, són comptats els llocs del món on es poden trobar brots d’esperança, una virtut que no es pot comprar, ni es ven a cap lloc, ni tampoc la dispensen a cap farmàcia; trobar medicaments per guarir la malaltia o alleugerir el dolor de qualsevol part del cos és relativament senzill, però encara no s’han descobert els que guareixin o calmin els mals o el sofriment de l’esperit.
El remeis per a les malalties de l’esperit, crec que és el que la majoria de peregrins van a buscar a Lourdes, un remeis que no es poden veure ni palpar, però que et deixen en pau amb el món i amb un mateix. Allà, per poc que hi posis de la teva part -tan sols una mica de fe-, el remei et serà donat gratuïta i generosament
Penso que aquest és el principal miracle que s’hi pot trobar.
Al món, hi falten molts més llocs com Lourdes, on per uns moments apartes la mirada de les pedres de terra per mirar les estrelles del cel.