“L’impacte de la crisi dels refugiats a Europa”
Un any més, i ja en són tretze, s’ha mantingut aquesta col·laboració entre el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i la Fundació Ernest Lluch per sostenir vivament en la nostra memòria torroellenca la figura d’un català mort per ETA fa ja 15 anys. I aquesta tretzena jornada tingué lloc el dissabte 8 d’octubre sota el títol de “L’impacte de la crisi dels refugiats a Europa”.
Després de la benvinguda i presentacions del director del Museu, Gerard Cruset; del Sr. Josep M. Carreras, de la Fundació Ernest Lluch; de l’Honorable Dolors Bassa, consellera de Treball, i de Josep M. Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí, va començar l’anunciada conferència sobre un tema realment punyent. Després de la introducció, el Sr. Ferriol Soria va presentar la Sra. Anna Terrón, portaveu de la Unió per la Mediterrània (2013-2015), exsecretària d’Estat d’Immigració i Emigració, i presidenta d’InStrategies, que exposà el problema que afecta 28 estats diferents, amb estratègies, sistemàtiques i possibilitats econòmiques també diferents, que impossibiliten que no es pugui fer l’anàlisi ni solució del problema immigratori de forma separada, i menys independent per a cada un dels països receptors. Efectivament, és el primer estat on ha arribat l’immigrant qui té la responsabilitat de la seva cura, tot i l’acord entre la Unió Europea i Turquia perquè serveixi de port d’arribada i camí de distribució. I m’és molt difícil entendre, i menys acceptar, una situació en la qual milers de persones, essencialment parelles joves amb fills –sembla, per notícies fidedignes, que han hagut de fer un fort desemborsament econòmic per poder embarcar-se(?) en embarcacions(?)–, no tenen ni la capacitat, ni tan sols el combustible suficient, per cobrir la distància marítima del seu suposat viatge! Després d’un lleuger esmorzar a agrair de cafè i pastes, tingué lloc la segona part de la conferència: “La gestió de l’acollida dels refugiats”, a càrrec de Gemma Pinyol, investigadora associada del GRITIN_UPF, experta del Consell d’Europa al projecte intercultural Cities i coordinadora al Consell d’Europa de la RECI Red de Ciudades Interculturales. Amb les seves paraules, va exposar i reflectir una situació no fàcil pel que fa al problema immigratori. Efectivament: 10.000 immigrants, entre ells diversos nadons, rescatats davant les costes de Líbia en només 48 hores (5/10/2016!). No disposo de xifres ni de possibilitat de poder ni tan sols imaginar la sagnant quantitat total de víctimes! Però què diuen els estats més afectats en els darrers tres anys com Grècia o Itàlia? Com es reparteixen 6.000.000 de persones? |
Volia posar a debat la crisi sense parangó que ha generat l’arribada de centenars de milers de refugiats a les fronteres d’Europa. Problema que no entenc ni puc acceptar com a lògic ni normal d’unes institucions com la pròpia Unió Europea en la “defensa i respecte en aquells valors de solidaritat, dignitat i llibertat sobre els quals té el seu origen”.La majoria de les que hi arriben provenen de països com Nigèria, Eritrea, Guinea, Gàmbia, Costa d’Ivori i Somàlia. I el viatge i destí final sembla sempre prefixat: Alemanya.
Hi ha la necessitat d’un sistema comú europeu, que en la pràctica és la Unió Europea, que per a l’espai de Schengen, en temes migratoris, funciona com si fos un sol país.
La conferència va posar de manifest la feble resposta que les institucions europees donen a un problema de magnitud realment considerable, i com assenyala la presentació feta pel Museu de la Mediterrània, moltes persones, espero que moltes més de les (poques) presents a la conferència, es preguntin on queden aquells valors democràtics de solidaritat, dignitat i llibertat sobre els quals es va construir la nova Unió Europea, sortida d’un conflicte mundial que no voldria recordar!
Seguidament, tingué lloc una taula rodona i col·loqui amb Anna Terrón, Gemma Pinyol i un voluntari de Proactiva-Open Arms, del qual lamentablement no tinc anotat el nom, però que va donar al col·loqui la marca de la feina feta i dels problemes viscuts a l’escenari d’aquest problema real que representa l’arribada, el possible rescat i les massa defuncions que aquesta situació realment europea s’està desenvolupant en el nostre Mare Nostrum, i la seva posterior reubicació, que afecta realment la vida i els valors humans de tots els europeus.
No vull acabar aquest article sense desitjar i suplicar a tots els nostres representants europeus una millor entesa i col·laboració per intentar posar cura a un problema realment no gens fàcil i que té una tasca que no es pot solucionar solament per la generosa actuació d’un voluntariat plenament dedicat i generós amb els seus esforços.
