Marta Rigau va ser la primera dona que va tocar la tenora en una cobla, a finals del segle XIX. Era filla de Joan Rigau i germana de Pere Rigau, fundador de la Cobla Els Montgrins. La seva neta Núria Tauler va morir el dia 30 de desembre de 2016. Deu dies abans de la seva mort, va aportar un testimoniatge important que serveix per certificar l’any 1884 com l’any de la fundació d’Els Montgrins, la cobla més antiga del món, la qual cosa havia suscitat fins aleshores alguna controvèrsia sobre si això s’havia produït l’any 1884 o el 1885.
A través, doncs, del testimoniatge de la Núria Tauler en una entrevista feta el passat dia 20 de desembre i de la documentació recollida per Eduard Font, actual propietari d’Els Montgrins, es pot assegurar definitivament que la creació d’aquesta formació musical es va produir l’any 1884.
Ja abans d’aquesta data, Joan Rigau havia fundat la seva orquestra (Cobla de Joan Rigau) i s’havia especialitzat en la interpretació de sardanes, fins al punt que arribaren a tocar davant del Rei Alfons XII. Tot va començar quan un dia aquest músic torroellenc, emprenedor, murri i decidit, va demanar a Don Albert de Quintana, diputat a Madrid, que fes arribar al rei Alfons XII la seva proposta d’oferir-li una petita audició de sardanes. Altres fons diuen que aquesta proposta la va fer mitjançant el Marquès de Foixà, resident a Madrid, que també tenia un magnífic casal a Torroella ubicat a la Plaça de la Vila en el lloc que durant uns anys es va ubicar la casa Mascort (avui Centre de dia Santa Caterina). La proposta va ser acceptada pel rei i la Cobla de Joan Rigau li va poder oferir privadament una mostra del seu repertori sardanístic, al mateix Palau Reial.
En aquell temps, l’ofici de músic no donava massa per viure i la majoria tenien dos oficis. En Joan era sabater, segons sembla era un bon sabater i després de fer gestions, ja fos mitjançat el diputat Albert de Quintana o el Marqués de Foixà, es va assabentar del número de peu que calçava el monarca. A l’acabar el concert li va oferir unes excel·lents sabates de fabricació pròpia i el rei, com a mostra d’agraïment, li va fer entrega d’un pergamí que deia: “A Don Juan Rigau, proveïdor reial”. Malauradament aquest document va desaparèixer, segons Pere Castells, per atzars de la nostra última guerra civil.
Al tornar de Madrid, Joan Rigau es va comprar un barret típic de la capital en aquella època, el qual va portar a totes les audicions que realitzaven. D’aquí va sorgir el nom amb què es va fer famosa la seva formació musical: “Cobla EL Barretó”. Tot plegat va fer que aquesta fos la cobla més reconeguda de l’època. Tot i això, el seu fill Pere Rigau, també músic, va abandonar el seu pare i va fundar una altra cobla, Els Montgrins. Aquest fet el disgustà molt i com a resposta Joan Rigau va posar a la seva filla Marta, que havia aprés a tocar la tenora, a la seva cobla, El Barretó.
Pel testimoniatge de la seva neta Núria Tauler, la certificació de matrimoni de la Marta i la fe de baptisme del fill, podem saber que aquesta es va casar el mes d’abril del 1885 i que ja en aquesta data podia estar embarassada, ja que el seu fill va néixer el mes de novembre d’aquell mateix any i per aquest motiu la mare va deixar de tocar la tenora. Tot plegat fa pensar que l’any 1884 la Marta Rigau ja tocava la tenora a la cobla El Barretó, per la qual cosa es pot deduir que els Montgrins ja s’havien constituït abans del 1885.
Totes aquestes dades i aquests fets aportats i corroborats per Núria Tauler pocs dies abans de la seva mort i recollits en una entrevista (20-12-2016) gravada en vídeo (DVD), aporten proves fefaents per tal que el propietari i actual conservador de la història d’aquesta centenària formació musical, Eduard Font, pugui certificar com a any de la fundació de la Cobla-Orquestra Montgríns, el 1884, ara fa cent trenta-tres anys, els temps en què una noia torroellenca tocava la tenora.