Fent un país més just, un país per a tothom!

Recentment, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, han tingut  lloc dues conferències-col·loquis que, pel seu contingut i representació per a un futur proper de Catalunya, crec que val la pena fer-ne menció conjunta, i amb un criteri purament temporal per la data de la seva celebració.

El primer d’aquests esdeveniments anà a càrrec de Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana; Elisabet Punset,  secretària nacional de la CUP; Sergi Sabrià, diputat de Junts pel Sí, i Joan Maragall, de l’ANC,  com a moderador i presentador, que inicià l’acte.
Acte que intentaré resumir en aquest article,  tant per la seva qualitat com pel moment  en què es produeix!

En primer lloc,  Sergi Sabrià inicià la seva intervenció fent-se la pregunta de:
ON SOM? I contestant-la amb un: “Més a prop que mai”.
La fita: el referèndum.
La logística: apropar-lo al mes de setembre d’enguany.
El concepte: junts per un país lliure, per una república, amb sobirania nacional i lleis aprovades pel seu Parlament i activades per la nostra sobirania.
Què hem d’esperar?  Poder arribar-hi per un referèndum pactat.
Quina data: no hi ja data fixada de termini.
El referèndum?  Ha d’obligar l’Estat espanyol, com en el conflicte de fa 7 anys.

Necessitat: URNES!

Seguidament, Elisabet Punset inicià la seva intervenció  afirmant que
“el referèndum és un compromís amb el suport de la majoria social de Catalunya”.
Ara: refermar data i pregunta!  I l’agent mobilitzador: un referèndum unilateral.
Dia i pregunta:  en realitat, hem  de ser part dels elements legals, per impedir els nostre propòsit. Som sobirans?
No ens poden prendre el nostre dret a determinar el nostre futur.
Model d’estat!
I la mobilització? S’ha adormit per esperar, o bé per retornar!
S’ha alentit una mica, què ens hem de dir?
Treballar i fitxar la data de sortida!

I com a últim conferenciant, prengué la paraula Jordi Sànchez fent-se la pregunta:
ON SOM?  I contestant-la amb: UN MOMENT INIGUALABLE!
Per fer les preguntes de les quals no teníem resposta:

REFERÈNDUM. El seu resultat i com implementar-lo!

Podem reescriure l’estat que volíem.
Donar-ne fe.
L’any 2018.
Eleccions el 10/9/1917.
S’ha de guanyar al carrer.
27/9/1917  Referèndum,  amb la meitat del personal al carrer.
El Govern potser serà inhabilitat,  però domina la voluntat de la gent.
Les xifres són importants, i s’ha d’aconseguir la mobilització.
L’única resolució guanyadora a prendre: la mobilització.
Si hi ha hagut responsabilitats,  espai i temps, una societat escollida: el poble escollit!
I si no ho fem ara, oblidem-nos per anys!
Seria com  qui ha de tirar el penal!
No ens podem permetre fallar!
Així acabo aquest resum que crec que reflecteix correctament, espero, l’acte que he resumit!

Però no seria just, com apuntava  a l’inici d’aquest article,  ignorar l’acte que es va produir el dia 13 de maig.

LA REPÚBLICA QUE VOLEM, presentat per ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA,  també al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Presidia  el Sr. Josep Maria Rufí, el nostre alcalde,  que  va iniciar  l’acte al temps que presentava  les dues personalitats ben conegudes que l’acompanyaven: Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers socials i Famílies i filla de Torroella de Montgrí, i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, que  seguidament es dirigiren al públic exposant la seva visió sobre la situació actual de Catalunya,

Voldria destacar de la intervenció de la consellera Dolors Bassa sobre la informació de l’oferta pública que s’ha de conjuntar amb la demostració de la destinació dels ajuts, que en el full de ruta hi puguin intervenir representats de Catalunya. En la política social i en l’ajuda a les persones més vulnerables.
Treballar amb dades macroeconòmiques a favor de les persones més vulnerables.
Democràcia, igualtat i família.
Cap societat pot oblidar la seva responsabilitat.
Opinió pública. I coresponsabilitat amb el 9N.
Respecte de la seva intervenció, el punt que va suscitar una de les preguntes del públic assistent fou l’anomenada renda garantida.
La seva resposta fou clara i consistent: aquesta renda estarà subjecta a un control per evitar mals usos d’aquest dret. I el fet que Treball i Família actuïn conjuntament en aquestes rendes, facilitarà el seu control.

I de la intervenció de la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, voldria assenyalar la seva opinió que hem d’aprofitar el petit espai de què disposem avui perquè el dia de demà puguem gaudir d’un nou i millor escenari amb un procés d’independència que hem de veure’l com a possible i viable.
És cert que necessitem urnes, paperetes, espais… i que el nostre govern no pot fer tot sol el referèndum. Depèn de molta gent, dels municipis, del territori, de la jornada laboral, de les paperetes, de les urnes… El Govern espanyol no ens farà fàcil la celebració del referèndum, però creu que el podrem fer!
Anem treballant… lleis de desconnexió.  Volem… Valem… Cost tributari: futura república, seguretat social, sense tenir por als límits de la independència.
Procés constituent: què és! Com decidir. Referèndum.
Lleis de transformació de comunitat autònoma a estat independent! Referèndum més urnes =més democràcia!
Podem convocar el referèndum? Una llei és indispensable! Que es pugui parlar de república i d’independència: aquest és el nostre dret! Drets com a ciutadans. Ens en sortirem!
En el torn de preguntes se’n varen fer dues: una sobre quin país volem i l’altre sobre els nostres impostos i el destí que se’ls dona.
Vull destacar que el transcrit aquí és només part del que he pogut recollir i recordar.
Qualsevol error és cosa meva, i així ho vull deixar escrit.
Però dic sincerament que aquest resum és només un petit reflex del que es va dir, tot ell, realment, molt interessant i, com podria ésser d’altra manera, informatiu!