col·laborador d’EMPORION, ha mort als 101 anys
Desitgem que Lluc Saló, esperit inquiet fins al darrer dia, hagi trobat, finalment, pau i resposta a “L’enigma” que ell mateix es plantejava, amb aquest títol, a l’últim article que publicà a EMPORION, quan ja feia mesos que era centenari. A la seva memòria en reproduïm ara uns paràgrafs.
Consell de Redacció
L’enigma (fragments)
Benvolguts:
Si hem de creure en les estadístiques –i més encara en la lògica- resulta evident que, a una persona centenària, li resta poc oli al llum, i que té a tocar la fosca. Si decidim aparcar els embuts i parlar clar, admetem que lo pitjor no és la fosca, una mestressa que, sovint és benvinguda. Lo que toca el botet és la vellesa, una veïna que generosa com és, estova el cervell, i això fa que, perdut el poc cervell que li resta, el vell faci la bestiesa d’escriure i opinar, a cor què vols, sobre temes que el depassen de llarg, fet que el retrata. I això ho prova, a bastament, l’escrit que segueix.
És llastimós que siguin les creences el que més separa els homes. Perquè el que haurien de tenir clar, penso, és que si tenim dubtes pel que fa a qui és el Pare, no n’hauríem de tenir cap respecte a qui és la Mare: la Mort. I si ella ens agermana a tots quan morim, com a germans tindríem d’estimar-nos en vida. Per què serà que no som capaços de fer-ho?
Després de matar al Comendador i a Luis Mejía, el Tenorio es dirigeix al cel, i crida:
“Llamé al cielo y no me oyó, pues si sus puertas me cierra, de mis pasos en la tierra responda el cielo y no yo”.
Clavat a la creu, a l’hora nona i a punt de morir, Jesús va cridar:
“Eloi, Eloi, lamma sabàctani” Senyor, Senyor, per què m’has abandonat?
És evident que, en dirigir-se a Déu, Jesús manifesta un dubte. I hom poc creure que, al mico pelat que és l’home, també el neguitegi el mateix dubte que va manifestar el fill de Déu.
Lluita a mort amb els teus dubtes, com ho faria un guerrer, que a Déu li plau més la lluita que la fe del carboner.
Lluc Saló i Ferrer (setembre de 2016)
