Antigament, en temps dels Veguers, els vilatans, dependents d’aquests, solien cridar als veïns pels carrers i places dels pobles perquè s’armessin en moments de perill, i aquests solien contestar « Via fora !! Som atents!!!». El crit de Via fora!! servia per aixecar el clamor del sometent davant qualsevol fet delictiu.
El sometent sembla que va néixer l’any 1064, quan Berenguer I va convocar Corts a Barcelona i de la deliberació en va sortir un nou dret anomenat «Pau i treva». Les seves disposicions foren incorporades als Usatges de Barcelona. Segons l’anàlisi de Pierre Bonnassie (historiador medievalista), aquest moviment era popular, iniciat pel poble, amb una voluntat revolucionària de protestar no només contra la violència dels clans nobiliaris, sinó també per qüestionar els poders establerts (aristocràcia i església). Aquest usatge havia de garantir els drets del poble -polítics– com a protecció constant de dia i de nit, fent cas omís a l’església i quedant la qüestió subjecta a la «força de la llei i la justícia». S’ha considerat aquest usatge com el primer dedicat al manteniment de l’ «ordre públic» establert com a mutu respecte pels drets polítics amb la protecció de l’estat (en aquest cas el príncep o comte). Aquest nom de Pau i treva va esdevenir la capçalera del Butlletí dels sometents armats de Catalunya, molts anys més tard.
L’origen de la paraula sometent podria ser divers. Se l’ha fet derivar dels sons «Som atents!!», és a dir, estar atent, previngut, advertit per si passa qualsevol cosa. Però també de «al so amatent» o «al so atent», és a dir, estar atent als sons (campanas, cornetes, crits,…). El diccionari Alcover-Moll li dona un significat de fer remor d’alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors, o també, al mateix gruix de persones mobilitzades pel dit toc d’alarma. La Real Academia Española el defineix com un cos de gent armada que no pertany a l’exèrcit i que es reuneix al toc de campanes per perseguir criminals. Un altre origen ho relaciona amb els temps dels visigots.
Amb el decret de Nova Planta, els sometents, a causa del seu important pes en la guerra, van ser anul·lats temporalment. Així hi consta: «Por los inconvenientes que se han experimentado los Somatenes y Juntas de gente armada, mando no haya tales Somatenes ni otras Juntas de gente armada, so pena de ser tratados como sediciosos los que concurrieran o intervinieran». Però per culpa de la inseguretat social dins el país i a la necessitat de gent per lluitar cap a França, es varen tornar a instaurar.
Però anem a tractar alguna de les activitats que van portar a terme el Sometent de Torroella de Montgrí segons dades tretes dels diaris de l’època (final s. XIX i principis XX).
Començarem amb un dels actes més importants viscuts pel Sometent torroellenc: l’acte de benedicció de la bandera del Sometent torroellenc el diumenge 29 d’agost de 1915, com un dels actes de la festa major. La bandera va ser dissenyada per Josep Mascort i confeccionada per les senyores i senyoretes que desinteressadament van contribuir a la seva realització «fent de la bandera del sometent de Torroella una de les més notables, venint a constituir una veritable obra d’art, mereixedora dels elogis més entusiastes i de la general admiració». (Emporion, n. 16, 22-08-1915). L’acte va comptar amb la participació del Capità General de Catalunya, don César Villar y Villate, i dels seus ajudants, capità de cavalleria don Rafael Barrio i del capità d’estat major don José Garrido. Durant l’acte el bisbe de la Seu d’Urgell, Dr. Benlloch, va fer un discurs molt patriòtic. Des de la revista Emporion, n. 17, de 08-09-1915, es felicita la feina feta per les senyoretes Pilar Bataller, Pietat Massaguer, Maria Mascort, Mercè Puig entre d’altres per la feina en la confecció de la bandera. Tanmateix, s’hi recalca en lletra cursiva i entre parèntesis «Com que no fórem convidats a la festa no podem descendir a detalls que ignorem». El cabo i subcabo del sometent en aquest període foren els senyors Martí Capellà i Ramon Galibern.
Al diari «El Diluvio», núm. 243, de 31-08-1915 s’hi fa el següent comentari : «Todos los números menos uno se han realizado impregnados de nuestro peculiar entusiasmo (referint-se als actes de la festa major), (…), esta excepción la hacemos al acto de la bendición de la bandera del somatén porque este acto lo hemos encontrado de una frialdad glacial; muchas faltas en él hemos encontrado y creemos que hasta los directores del mismo reconocerán que ha sido modesto, más, misérrimo, en relación a la importancia de las personalidades que lo han presidido.»
1842 – A una colla de viatgers i transeünts de Torroella quan passaven pel Congost, un grup de 6 facciosos armats (quan es parla de facciosos es sol referir a simpatitzants carlistes) els volien detenir, i casualment, a uns 100 metres davant seu caminaven 5 soldats d’infanteria. Als crits de «Sometent» els soldats van tornar enrere i tingué lloc una lluita a cops de puny entre ells, havent de fugir els lladres. Diari de Barcelona, n. 73, de 14-03-1842
1847 – Es parla que un grup de facciosos de la gavilla o grup de Marsal (un líder carlista) eren per l’Empordà, i es presentaren per Verges, Torroella, La Bisbal «en esta villa tuvo algun fuego con el destacamento, sabiendo de positivo que tuvieron dos heridos». Quan eren per Torroella, continua la noticia, «Me han asegurado que la facción no logró penetrar en Torroella, pues sus vecinos cerraron las puertas, y el toque de somaten hizo retroceder á los facciosos.»
En el mateix diari es posa algunes de les normes que regeixen el sometent i l’article número 8 diu: «Los comandantes de columnas, prévia petición del alcalde, ayuntamiento ó mayores contribuyentes y bajo la mas estrecha responsabilidad de los mismos, podrán conceder el uso de escopeta á los vecinos de sus respectivos pueblos, para solo el caso de somaten ó defensa propia si fuesen atacados por los rebeldes, siendo obligación de los que las manejen el presentarlas el dia y hora que la autoridad militar ó los comandantes de columna lo estimen conveninete, para asegurarse de que las conservan sin haberles dado otro uso». El Español, diario de las doctrinas y los intereses sociales, núm. 1009, de 7-10-1847.
1875 – 22 de novembre de 1875, el corresponsal escriu «Aunque en esta comarca de tranquilidad y de paz no existian carlistas en armas, el somaten se ha cumplido con un vigor y celo admirables. Gracias a las escelentes disposiciones dictadas por el comandante militar de esta villa D. Dámaso Inés, todos los lugares sospechosos han sido escrupulosamente registrados sin que se encontrara un solo hombre que mereciera ser conducido ante la autoridad judicial o militar de la provincia. Los alcaldes y concejales de esta villa y demás pueblos comarcanos, han organizado el movimiento popular con actividad y energia dignas de alabanza, y los somatenes por su parte han cumplido como honrados y buenos ciudadanos sacrificando por tres dias sus intereses agrícolas y mercantiles en beneficio de la paz tan deseada». La Lucha, órgano del partido liberal provincia de Gerona, núm. 1014, any V, de 25-11-1875.
1879 – «Es digne dels majors elogis la conducta dels individuos que composan lo somaten d’aquesta vila que, manats per lo cabo B. Mascort y subcabo A. Deban, recorren totas las nits, lo nostre terme per evitar incendis en las garberas y que ‘ls lladres manyachs despullin los fruiters. Ja que veiem molt poc á la guardia civil es d’agrair doblement que hi hagi qui vigili.» Diari Català: politich y literari, núm. 76, de 19-07-1879.
1881 – El corresponsal que signa P.LL. descriu entre d’altres la següent noticia «Fa cinch dias experimentarem una gran alarma per haberse escapat d’un mas dels de Torroella, un home que segons dictámen del metje que ‘l visitaba era rabiós. Per tal motiu hi va haver moltes corredisses y tanca portas com si efectivament tinguessim entre nosaltres una fiera d’Africa; deseguida sortiren en sa persecució lo somatén y empleats de casa la vila; mes com prompte se feu fosc desaparegué ‘l pobre home per la montanya y ab aquesta ansietat al endemà se trovà á dit home mort en lo terme d’Ullà, y enterrat que fou tot ha quedat en lo més complert misteri». Diari Català: politich y literari, núm. 567, de 04–03-1881
1886 – Al diari El Constitucional: periódico liberal, núm. 787, de 14-04-1886, es comenten les funcions del sometent i a la lluita a favor de la llibertat, en parla en aquests termes, referint-se a la lluita contra el carlisme: «dirigimos nuestra voz trémula de ira por la afrenta inferida al régimen constitucional, á la libertad y á la pátria, y les decimos : ha llegado la hora de sacudir esas bandas negras que han intentado envilecernos y avasallarnos, ya es hora; defendámonos por todos los médios, incluso el de levantarnos en somaten si osaran otra vez invadir nuestros campos, y al grito de libertad y independencia, como ayer al extranjero, werqw3hagamos guerra á ese mortal enemigo de nuestra sociedad y de nuestros fueros. ¡Viva el cuerpo electoral con honra!.»
1890 – Dissolució del sometent de Torroella amb un gran disgust per part dels veïns. «Dicho somatén ha prestado muy buenos servicios». La Paz. Periódico de noticias… núm. 11158, de 19-10-1890,
1892 – Al diari La provincia: órgano del partido Liberal Conservador, any VII, núm. 743, de 7-02-1892, es publica una relació dels actes i activitats que s’han portat a terme pel cos de sometents de Catalunya al llarg de l’any 1891, publicats al butlletí oficial del cos de sometents de Catalunya «Paz y Tregua». En posem uns quants per tenir una idea de quines eren les seves funcions : detinguts per assassinat , homicidi i causant de ferides, 16 ; lladres, 58 ; incendiaris, 4; danys a la propietat, 3; embriaguesa i amenaces, 6 ; desertors, 1; extinció d’incendis, 42 ; serveis humanitaris, 13; aixecaments de cadàvers, 7; serveis importants de guàrdia rural, 19 ; auxilis prestats a les autoritats, 8; captura de presos fugats de la presó, 3; i molts altres. També es va mobilitzar al sometent en 42 ocasions sense cap mena de resultat.
1893 – Consten com a cabo i subcabo del Sometent de Torroella els senyors Pompeio Quintana Serra i Antoni Deben Riera. La Lucha, any XXIII, núm. 5073, de 5-09-1893
1894 – Canvi en el comandament del Sometent, passen a ser nomenats cabos i subcabos els senyors Celestino Casamor Hugas, Pere Bañeras, Josep Garcia Corominas i Baudili Pagés Crexell. La Lucha. Any XXIV, núm. 5220, de 04-03-1894
1897 – El sometent és mobilitzat per buscar el jove de Torroella Cristino Corominas, que treballava a l’oficina de telègrafs i conegut com «el fill de’n Valentí Comas», el qual va desaparèixer emportant-se una escopeta de dos canons i dos cartutxos. En principi semblava que anava a caçar però es creu que es devia suïcidar. No es va trobar el cos fins al cap d’unes tres setmanes pel mig del Montgrí quan un grup de joves que corrien per la muntanya el van trobar estès a terra amb l’escopeta al costat. S’havia disparat un tret sota la barba. El correo de Gerona, núm. 9, de 13-01-1897. i El Diluvio, núm. 37, de 06-02-1897.
1906 – Toc a sometent per una manifestació «tumultuosa» als crits de «Viva el Rey, Abajo el arroz» que va recórrer els carrers de Torroella. La Lucha, núm. 8932, de 06-09-1906
Mobilització del sometent per la persecució d’uns valencians «algunas parejas apostadas cerca del puente dieron el alto á unos hombres que avanzaban hacia la población y no pareciendo someterse á la repetida intimación que se les dirigiera, preparandose los del somaten á hacer uso de la fuerza.» Es van avançar i van reconèixer que eren membres de la guàrdia civil que aquells dies s’anaven concentrant al poble pels possibles disturbis que es creu que podia haver-hi pel tema de l’arròs. El tradicionalista. Núm. 240, de 13-09-1906
1913 – Amb motiu de la celebració de la festa de la patrona del cos de sometent, la Verge de Montserrat, el dia del sant de la patrona es fa una festa en honor seu. «A las ocho de la mañana, toque de campana llamando a somatèn, y generala por el cornetin de órdenes del cuerpo, reuniendose los individuos, en el local designado al efecto». A les nou celebració d’una missa de campanya al passeig Marquès de Robert «levantandose un artístico altar en el extremo de dicho paseo». A les deu pràctiques al camp de tir «concediendose premios a los que mejores disparos ejecuten con su correspondiente armamento», i en acabar un fraternal banquet al Saló Jou. Es parla de la possibilitat que el proper estiu es regali una bandera al Sometent. El Norte, diario católico-monarquico, núm. 1009, de 18-04-1913.
1915 – Benedicció de la nova bandera del Sometent.
1925 – El capità general i el comandant general dels sometents de Catalunya passen revista al sometent de Torroella amb motiu de la inauguració de la nova caserna de la guàrdia civil, i l’entrega d’una bandera. Acaba la festa amb un banquet al local de la Unió Patriótica, que també s’inaugurava. Diario de Valencia. Núm. 4957, de 01-12-1925,
1934 – El 6 d’octubre van tenir lloc els anomenats fets d’octubre del 34, quan el president Lluís Companys proclamava des del balcó de la Generalitat L’Estat Català de la República Federal Espanyola.. A Torroella l’alcalde Pere Vicens, d’acord amb el caporal del Sometent i els regidors municipals «ordenó a los mozos de esquadra que se procediera a la recogida de armas y municiones y además que se incautaran de la sucursal de la armeria de La Bisbal» (El Diluvio, núm. 3, de 03-01-1936). D’aquests fets en foren processats l’alcalde, regidors, membres del sometent, un mestre, dos mossos d’esquadra i el fiscal municipal.
1978 – Es dissol el sometent a Catalunya i Espanya.
Podeu trobar totes aquestes notícies i més al bloc https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/a-sometent-via-fora.html
