Llegir, avui, els poemes de Fages és recuperar el gust per la llengua i el vers, que fan de la seva obra un model clàssic, però atractiu, per al lector dels nostres dies.
Narcís Garolera (Vic, 1949)
Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples.
Francesc Manunta (Alguer, 1928-1995)
Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), poeta, narrador i dramaturg, va estar sempre vinculat a Castelló d’Empúries, a la casa pairal dels Climent.
L’any 2018, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, es va commemorar l’Any Fages de Climent. Ha estat un bon moment per reivindicar-lo i posar Fages al lloc que li correspon entre els grans escriptors catalans, tal com ho recorda Narcís Garolera, filòleg i estudiós de la seva obra.
El comissari de l’Any Fages de Climent, Jordi Canet Avilés (Castelló d’Empúries, 1976), llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona (1998) i tècnic del Departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, ens recorda que Fages es va llicenciar en Filosofia i Lletres, el 1923, en l’especialitat de Llengües Clàssiques. Durant aquesta etapa va connectar amb els intel·lectuals barcelonins noucentistes, sobretot amb Eugeni d’Ors (1881-1954), de qui fou deixeble. Posteriorment va anar a Madrid per fer el doctorat i allà va conèixer Valle Inclán, Pío Baroja i Federico García Lorca. Home de vasta cultura, i gran coneixedor i estudiós d’autors clàssics com Homer, Ovidi, Virgili, Dant, Camões i Fénelon. D’aquesta influència n’emana una poesia culta, escrita sense concessions comercials i amb unes arrels grecollatines ben visibles i que la fa valuosa, i molt característica.
Fill del seu temps, Fages, el juliol de 1936, va intentar fugir amb la seva família cap a França, però va ser detingut pel comitè antifeixista de Castelló d’Empúries. Gràcies a la intervenció de Ventura Gassol (1893-1980), fou alliberat i es traslladà a Barcelona, on va ser novament detingut fins que la seva esposa en va aconseguir l’alliberament. Aleshores ingressà voluntari a l’exèrcit republicà, on feu tasques d’alfabetització. Acabada la guerra, el seu accentuat conservadorisme el portà a participar inicialment en actes d’adhesió a Franco i a ocupar, amb membres de la Falange, l’Ateneu Barcelonès, encara que el 1938, en plena guerra, publicà en edició bilingüe Sonets a Maria Clara. Aquests esdeveniments el marcaran de cara a una futur reconeixement per la seva feina literària.
Fages de Climent estava format en l’estètica noucentista, però el seu pensament era anticonvencional i independent. Fou un escriptor incòmode als seus contemporanis i va patir un clar ostracisme literari. A aquest fet hi contribuí decisivament la seva posició conservadora durant el franquisme, bé que finalment no s’identificà amb el règim per raó, sobretot, del seu catalanisme. Aquest individualisme va dificultar la recepció de la seva obra, i fou un entrebanc per la consideració de la crítica independentment del mèrit literari. En definitiva, va ser vist com un catalanista pel règim franquista, i com un reaccionari per l’oposició. Tal com ho comenta Narcís Garolera: “El 1951, un dels crítics literaris més influents del catalanisme –Joan Triadú (1921-2010)- exclou Fages d’una antologia que consagra els autors canònics de la poesia catalana, i el poeta empordanès se sent marginat del món literari català”.
Fages de Climent té el mèrit de contribuir a la mitificació literària de la seva comarca nadiua, tot prenent l’Empordà, la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d’una múltiple producció literària (poesia, prosa, teatre i periodisme).
L’autor creà personatges irrepetibles com el sabater d’Ordis –equiparable, segons Eugeni d’Ors, al Quixot de Cervantes–, una de les seves creacions més singulars. Aquesta emblemàtica figura és protagonista de l’obra publicada l’any 1954 Balada del sabater d’Ordis, en la qual es troba un pròleg d’Eugeni d’Ors amb il·lustracions i epíleg de Salvador Dalí (1904-1989), de qui fou amic. És un poema extens, en quartets, que presenta la vida d’un personatge peculiar, un sabater trastocat, en plena geografia física i humana empordanesa.
Segons l’escriptora, amiga i poetessa Montserrat Vayreda (1924-2006), Fages de Climent era “un home de somriure fàcil, paraula oportuna i enginy esmolat, llegia amb eufòria l’epigrama acabat de brescar amb la sornegueria pròpia de qui sap que l’encerta, programava el poema que havia d’enviar als darrers Jocs Florals, la conferència compromesa amb els uns i els altres, l’article que li calia escriure, el sonet que es proposava polir i l’anècdota que afegiria a les Memòries”.
Fages de Climent, a partir de la seva dimensió local, es consolida com un autor universal, que coneix perfectament la literatura grecollatina (la seva tesi doctoral inèdita versà sobre el paisatge en l’obra d’Homer). La influència dels grans autors clàssics en la seva obra és evident des dels seus primers reculls.
És, però, Somni de cap de Creus, publicada pòstumament el 2003, la seva obra mestra en la qual, després de treballar-hi durant una vintena d’anys, l’autor exposa en un extens poema un vast mural empordanès on la presència del mite grec, lligada novament al paisatge empordanès, és més aclaparadora.
Fages va passar els darrers anys de la seva vida en la confecció d’aquest gran poema èpic. Es pot considerar Somni de cap de Creus com un gran monument literari, el seu poema suprem. Està integrat per una quarantena de cants, molts d’ells dedicats a personalitats destacades de la seva època, com Josep Carner (cant II), Víctor Català (cant V), Pere Coromines (cant VIII), Josep M. de Sagarra (cant X), Salvador Dalí (cant XII), Rubén Darío (cant XVI), Eugeni d’Ors (cant XXIII), Dionisio Ridruejo (cant XXIV), Tomàs Garcés (cant XXIX), o Álvaro Cunqueiro (cant XXXV), entre d’altres. Hi reflecteix el pas del paganisme grecollatí al cristianisme amb una abundant presència de la mitologia d’ambdues cultures.
Ordre, proporció, ritme i harmonia es troben en aquesta obra singular i en moltes de les altres experiències literàries fagesianes, segons el poeta vallesà, Joan Arús (1891-1982), i que són el producte d’unes facultats innates propícies i el premi a un sostingut esforç i a un laboriós treball.
L’escriptor Vicenç Pagès (Figueres, 1963) ho reitera assenyalant: “Tant de bo el pas dels anys situï el treball de Fages de Climent en el lloc que li pertoca, i la seva ideologia política passi a ser literàriament tan irrellevant com la de Dante o la de Shakespeare. Al capdavall, potser és la parcialitat del seu pensament el que fa que la seva obra literària sigui tan rodona”. I remarca: “Com els escriptors antics, va defensar la família, la tradició i la classe social i –potser més important- va aprofitar la vida ociosa per deixar una obra sòlida, escrita sense pressa ni afanys comercials”.
Somni de cap de Creus, aquesta obra màxima i culta, és una creació artística sublim i original. Coneguem-la. L’esforç que haurem de fer compensa en escreix perquè ens enriqueix i fa que contribuïm a aquella recomanació del novel·lista i dramaturg W. Somerset Maugham (1874-1965) quan deia que “adquirir l’hàbit de lectura i envoltar-nos de bons llibres és construir-nos un refugi moral que ens protegeix de quasi totes les misèries de la vida”.
Referències bibliogràfiques
- https://www.escriptors.cat/autors/fagesdeclimentc/pagina.php?id_sec=3997
- DE CLIMENT, Fages. Somni de cap de Creus, Quaderns Crema, SA, Barcelona, 2003.
- DE CLIMENT, Fages. Balada del sabater d’Ordis, Brau Edicions, Figueres, 2018.
- https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0025799.xml?s_q=Carles%20fages%20de%20climent#.U6LD5IX1_Jk
- GAROLERA, Narcís. “Pòrtic”. A: Fages de Climent. Balada del sabater d’Ordis, Brau Edicions, Figueres, 2018, pàg. 9-13.
- PAGÈS, Vicenç. “Evocació dels avantpassats. Climent. Carles Fages de Climent”. A: Clàssics revisitats, Diputació de Girona, 2018, pàg. 205-209.
- PUIGDEMONT, Carles. Lletres al Parlament: https://www.youtube.com/watch?v=kdNxS60kGT
(…)
I la tarda es torna matíquan de Montgó a cap n’Orfeu
corona la badia el trofeu
de l’arc sèptuple de Sant Martí.
I quan esclata el tro pregon
i Zeus esquinça la vesta,
no hi ha espectacle més excels al món
que el cap de Creus en tarda de tempesta.
(…)
Somni de cap de Creus
Cant XI. El núvols (pàg. 94)
ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat;
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.
Somni de cap de Creus
Coda (pàg. 233)
DIVISA
Per religió, l’estètica;
per moral única, l’art:
és la divisa sintètica
brodada al meu estendard.
Somni de cap de Creus
Cant XXVI. El llamp de Zeus (pàg.157)
