Fa pocs dies que s’han celebrat dues efemèrides que per separat donarien per tot un curs d’anàlisi política i de gran importància per a Alemanya i Europa. La primera és la celebració del vintè aniversari de la reunificació alemanya i la segona, quasi oblidada, és el darrer pagament per part d’Alemanya de les reparacions de la Primera Guerra Mundial que se li varen imposar en el tractat de Versalles de 1919. Pel que fa a la reunificació alemanya, cal destacar la importància que té el fet per a Alemanya i els seus ciutadans i per a la Unió Europea i, tot i les diferències econòmiques i socials que encara perduren, la realitat és que el procés ha sigut un èxit especialment pel que fa a l’àmbit polític. Amb l’Alemanya unida, l’Europa política s’assembla molt més que abans a l’Europa geogràfica i va significar el final de l’Europa dels blocs.
I pel que fa a la segona notícia, el darrer pagament de les reparacions de la Primera Guerra Mundial, Alemanya, després de més de setanta anys, acaba amb un malson ja pràcticament oblidat per tothom, però que en el seu temps, propiciat pel tractat de Versalles el 1919, va significar un greuge que els alemanys mai no varen acceptar ni entendre i que va ser una de les causes del naixement del nazisme i de la Segona Guerra Mundial. Aquestes pinzellades de dos temes cabdals per a Alemanya i Europa ens permeten analitzar que el futur és molt més prometedor que no pas ho va ser el passat i amb aquestes efemèrides donem per superada la reunificació alemanya i oblidat el greuge alemany cap als estats guanyadors de la Primera Guerra Mundial, amb l’obertura d’un escenari de cooperació que ha de permetre la col·laboració política i econòmica d’Alemanya amb la resta d’estats i la consolidació de la Unió Europea, organització, per cert, bàsica per evitar enfrontaments entre els estats europeus, entre altres coses.
Alemanya, però, segueix sent notícia, ara per un tema de màxima actualitat i importància que és una bona notícia per als mateixos alemanys i també per als europeus, com és la publicació de les xifres dels indicadors de l’economia que, tant des de l’interior d’Alemanya, com de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional, ratifiquen que la recuperació econòmica és evident a Alemanya i en menor manera a la resta dels estats europeus. És clar que no hem sortit encara de la crisi financera i econòmica en la qual ens trobem immersos, però el fet que Alemanya, la locomotora europea per excel·lència, remunti és una molt bona notícia que hauria d’influir en les altres principals economies europees, amb l’objectiu que també donin el salt i es posin en números i activitat propis d’una economia en recuperació. Dit d’una altra manera, si Alemanya remunta, els estats de la Unió Europea tornen a disposar d’un important company de viatge perquè s’afegeixin al carro de la recuperació econòmica. Esperem que els estats amb més dificultats i amb pitjors indicadors, com és el cas de l’Estat espanyol, Grècia, Portugal i Irlanda, els anomenats PIGS, també es contagiïn de la notícia i enviïn missatges als mercats financers i de treball que permetin una recuperació més ràpida de la prevista a hores d’ara.
En definitiva, tres bones notícies, dues de caire històric i l’altra de màxima actualitat i importància per a la recuperació econòmica. Tot plegat, bones notícies que van a favor d’una Europa més pròspera i cohesionada.
