De Tor a les Universitats de Sant Petersburg i Moscou
L’Anna Brasas (1980) va néixer a Tor de la Tallada, va anar a l’escola de Verges i a l’Institut Montgrí de Torroella. Va pactar amb els seus pares que faria una carrera universitària a canvi que li deixessin fer dansa, disciplina en la qual ja destacava a l’Institut per la seva agilitat, elegància i bon gust. L’admiració que sentia pels ballarins russos i l’interès que li va suscitar l’estudi de la Revolució Russa van influir en la seva decisió per triar la carrera de filologia eslava.
Quan feia segon curs a Barcelona, l’any 2000, va fer el primer viatge a Sant Petersburg. “Va ser una estada d’un mes però només vaig anar dos dies a classe. De seguida em vaig enamorar del país, de les nits blanques, dels dimecres al Marinsky durant el bloqueig rus… Vaig entendre que tot allò hauria de ser part de la meva vida”.
De seguida em parla del que més la va captivar del russos “Les arts estan molt desenvolupades i els artistes són molt respectats. Tenen un altíssim nivell d’exigència i molta professionalitat. Són tècnicament perfectes i posen en tot molt sentiment i passió. És admirable l’enorme oferta cultural. També hi ha molt bons metges i homeòpates i una gran relació de la medicina amb la natura. Les herbes es compren a la farmàcia. Tot és molt gran, la natura també és molt gran, no pots anar sol al bosc, molta gent s’hi perd.Va ser molt bonic fer el transiberià per entendre la vida russa, conèixer la gent de les regions i la seva manera de viure vinculada a la natura. El que resulta dur és el greu nivell de masclisme i violència. També l’excés de burocratització és terrible”. Em va sorprendre molt que digués que la visió que tenim des d’aquí de la política russa, amb ulls d’allà és més fàcil de comprendre. No ens hi vam estendre.
“Quan vaig acabar la carrera de filologia eslava, vaig guanyar la plaça de professora de català a Sant Petersburg, convocada per l’Institut Ramon Llull”. L’Institut Ramon Llull s’ocupa de promoure els estudis de llengua i cultura catalanes a les universitats de fora del domini lingüístic, i dona suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d’ajut. Té més de 100 professors de català per tot el món.
“El curs 2009 començo les classes de català a la Universitat de Sant Petersburg. Els 4 anys de Sant Petersburg al Departament de Llengües Romàniques ha estat la millor experiència de totes. Recordo molt especialment les II Trobades Internacionals d’estudiants i professors de català a l’estranger, que tenen el doble objectiu d’aprendre llengua catalana i la cultura del país que els acull. Tots els assistents, provinents de diversos paÏsos, van quedar astorats -sobretot els gallecs!- del nivell de català dels nostres alumnes, que els van fer de guies, en català, per la ruta Dostoievski (a 27 graus sota zero), visitant l’Ermitage i el museu de la literatura, on hi ha els manuscrits de les traduccions al rus, del segle XVII, d’algunes obres de Ramon Llull. El cònsol espanyol a Sant Petersburg va fer el discurs inaugural en català! Avui això seria notícia”.
El 2012 va guanyar la plaça de la Ramon Llull a Moscou i va entrar de professora a la Universitat Lomonóssov de Moscou “Allà ens vam inventar cursos per estudiants que es volguessin dedicar a la catalanística. El primer va ser un curs sobre traducció, perquè formar traductors de català a les llengües dels països corresponents és una de les línies estratègiques. Va tenir molt èxit. Hi van assitir Miquel Cabal, traductor de Doblàtov; Xènia Dyakonova, poeta i traductora del català al rus, i les traductores del “Jo confesso” de Jaume Cabré, coordinades per Marina Abràmova, traductora del Tirant”
Sobre la traducció d’aquesta novel·la, “per cert, líder de vendes a Rússia”, l’Anna Brasas comenta que Abràmova i la traductora Anna Urzhumtseva van explicar amb exemples com resolien en equip les dificultats de l’obra de Cabré. Com que va ser un èxit, el curs següent, la mateixa coordinadora de l’obra de Cabré va liderar una traducció col·laborativa de la novel·la “Un home de paraula” d’Imma Monsó, amb 5 alumnes.”Consultar la versió castellana no els va resoldre els dubtes”, aclareix.
El curs passat, a l’assignatura de Traducció Literària “amb l’objectiu d’oferir als estudiants d’un nivell avançat un perfil polièdric sobre Catalunya, vam convidar l’artista empordanès d’arts visuals Ignasi Gozalo. A través d’imatges i so els va explicar el que ha passat a Catalunya els darrers 40 anys, com Catalunya s’ha narrat a si mateixa. Vam poder accedir a coneixements impensables observant la interrelació entre imatges visuals i lingüística, informació que no surt als llibres”.
L’Anna diu que la feina ha estat dura perquè el nivell d’exigència a la Universitat és molt alt. “A la Universitat es va al ritme del més fort. Hi he deixat la pell, he pencat molt, però estic molt orgullosa dels resultats. Els alumnes estan tan motivats que t’estimulen a tu. Penso que la clau de l’èxit de les meves classes és que he anat buscant punts en comú entre Catalunya i Rússia, i que enmig de l’estricta disciplina russa sóc una mica d’aire fresc. Els russos tenen interès pel que passa a Catalunya i en saben moltes més coses que no pas nosaltres d’ells. Pensen que som com una tribu, que som exòtics dintre de l’estat espanyol, que ens agrada molt menjar. Estan molt informats sobre el procés de Catalunya i sobre la corrupció. Està de moda Catalunya, hi viatgen”.
L’Anna encomana entusiasme parlant de les seves alumnes –sí, són noies!- i de tots els projectes que ha engegat amb elles, de com han fet Sant Jordi, el tió, recitals de poemes, viatges a Galícia, Frankfurt i l’Alguer per trobar-se amb altres estudiants de català, dels ponts que s’ha dedicat a establir amb entitats catalanes per facilitar la contractació d’alumnes russos i de com s’ho ha passat de bé fent-ho tot. I també s’ha recordat que el primer pas literari de Tor a Rússia el va fer des de l’Institut, on va llegir per primera vegada una obra de Tolstoi, la Història d’un cavall . Un llarg itinerari i una magnífica trajectòria.
