Cromos, segells, estampes de sants, cotxes en miniatura, postals, banderins, ampolletes de licors, nines de porcellana, vanos, plaques dels taps de cava o xapes de refrescos, llaunes de cervesa… eren objectes que es col·leccionaven abans amb més afició que no pas ara. Tot i això, encara hi ha un munt de col·leccionistes que continuen atresorant i col·leccionant diversos objectes i coses, i la prova en són els intercanvis que es fan en mercats tradicionals, tal com el de Sant Antoni a Barcelona, o d’antiguitats o bé modernament a través de les xarxes telemàtiques.
No es pot negar que el col·leccionisme per se té un valor històric que permet de resseguir el temps a través de la cronologia dels objectes. El de les monedes antigues n’és un i forma part de la numismàtica. La importància de les monedes antigues rau en el fet de mostrar-nos com era, no sols l’economia, sinó també molts aspectes de l’art, la política i la societat en una època concreta del passat.
Als jaciments arqueològics sovint es troben monedes antigues, perquè són objectes que resisteixen el pas del temps, com també ho fa la ceràmica. Els museus d’arqueologia mostren a les seves col·leccions monedes relatives a cada període i lloc que volen explicar. Són peces creades per l’ésser humà que ajuden a saber com vivia.
Les monedes en arqueologia serveixen per veure el grau de civilització de les cultures, l’economia, els mercats propers i llunyans, els intercanvis i les influències a l’hora de mercadejar o encunyar moneda. També cal suposar un sistema de préstec, una incipient banca que amb l’invent de la moneda va resultar més fàcil de fer i que va comportar un canvi radical en l’economia i l’intercanvi de mercaderies.
La nova exposició de la Fundació Mascort «Del pegàs al croat. La moneda catalana del s.V aC al XVIII» és una excel·lent mostra del món de la numismàtica a partir de les monedes que s’han emprat durant el període esmentat a Catalunya i que es pot veure ara fins al 12 d’octubre a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí. L’exposició mostra i explica més de vint segles d’història, que abracen cultures tan diverses, hagudes al nostre país, tals com la dels ibers, grecs, romans, visigots, musulmans o carolingis a través de les monedes que van circular en cada període corresponent pel territori.
Les monedes de l’exposició de la Casa Galibern provenen sobretot de les col·leccions de Ramon Mascort Amigó i de Ramon Mascort Brugarolas, a més a més de les provinents de col·leccionistes privats i de fons públics, com el del Llegat Joan Vilaret del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. El comissari de l’exposició és l’historiador Salvador Plantalech Colomer. La mostra té una finalitat didàctica, aconseguida mitjançant textos explicatius i gràfics, mapes geogràfics de situació, monedes i fotografies d’ampliació d’algunes d’elles per tal de poder apreciar-ne els detalls les monedes, i tot seguint un ordre cronològic.
El títol «Del pegàs al croat. La moneda catalana del s.V aC al XVIII» posa l’èmfasi en dues tipologies concretes de monedes que simbolitzen les primeres aparegudes i les últimes usades durant aquest període. El pegàs té aquest nom perquè duia la imatge del cavall alat de la mitologia grega. A Catalunya apareix a la dracma encunyada a Emporion (Empúries). De la seva banda, el croat és la moneda catalana d’argent que va ser creada l’any 1285 durant el període del rei Pere II el Gran. A Catalunya es va fer servir fins a principis del segle XVIII.
El concepte de diner i, amb ell més tard, l’aparició de la moneda, ens fa conèixer més bé aspectes de la història de Catalunya. En aquest sentit, a la present exposició es mostren alguns objectes emprats primitivament com a valor d’intercanvi abans de l’ús de la moneda. La primera moneda metàl·lica, tal com encara la fem anar, està datada entre el 650 i el 620 aC amb l’ús que en feien els governants del regne de Lídia (actual Turquia). A Catalunya el seu ús està datat a Emporion (Empúries) al voltant del 575 aC. i dos segles més tard a Rhode (Roses).
Totes dues colònies gregues establertes a la costa empordanesa van crear el seu taller monetari o seca. La dracma és el nom que rebia la moneda a l’antiga Grècia. La moneda grega clàssica era principalment de plata. Alguns pobles de la Gàl·lia seguiran de model les dracmes de plata d’aquestes colònies gregues catalanes a l’hora de fabricar les seves. La moneda ibèrica a Catalunya també es va fer imitant les dracmes d’Emporion.
El croat de plata i el florí d’or sorgeixen a la societat pròspera catalana a partir de l’expansió pel Mediterrani a finals dels segles XIII i mitjan segle XIV. No en foren les úniques, altres tipus de monedes també tenien el seu lloc, com la pellofa, la moneda eclesiàstica que es va fer de plom o bé de llautó. A un dels expositors es poden veure un conjunt de pellofes d’aquest darrer material datades entre els segles XIV i XIX.
La primera moneda municipal catalana documentada és de l’any 1299: Jaume II permet a Lleida d’encunyar moneda a la seva seca. A partir del descobriment d’Amèrica, els 8 rals de plata es descriuen a l’exposició com la primera moneda global, ja que va connectar tots els continents. Van sortir de les mines de plata de Potosí i Zacatecas. D’aquí que es fessin servir en el comerç mundial.
L’arribada dels Àustries va coincidir amb la introducció de metalls preciosos d’Amèrica, cosa que va transformar l’economia. A Catalunya es seguia encunyant croats de plata i també moneda de billó a Barcelona, però a poc a poc es va acabar imposant la moneda castellana feta de metalls americans. Amb la Guerra dels Segadors hi va haver un punt d’inflexió perquè durant el conflicte en trenta ciutats es va encunyar moneda pròpia. Un cop va finalitzar la guerra, Barcelona va recuperar el monopoli de la producció monetària a Catalunya.
Cada període té les monedes representatives exposades a les diverses sales de la Casa Galibern. Tot en conjunt, es tracta d’una exposició molt ben dissenyada, que de tant didàctica que resulta, és fàcil que desperti l’interès de tota persona habituada al món dels museus o simplement atreta per la cultura.
