“Les invocacions demagògiques o mentideres del nazisme suposen, en els països civilitzats, la desqualificació automàtica de qui les profereix.”
Sebastià Alzamora (escriptor i poeta)
“Els feixistes del present comparen amb el nazisme tot allò que odien de la democràcia.”
Ireneu Aymí (activista cultural)*
“És un greu error, no es pot fer servir l’Holocaust i el nazisme per definir conflictes i situacions que no hi tenen res a veure, i és un ús inacceptable d’una tragèdia que va causar milions de morts.”
Alon Bar (ambaixador d’Israel a Espanya)
“Els catalans no podem ser indiferents a la nostra història, a les agressions a la nostra llengua, a l’espoli continuat, a l’ofegament econòmic, al menyspreu dels governs de l’Estat espanyol i a la mentida.”
Josep Lluís Martí Vilalta (professor de neurologia de la UAB. Ara és l’hora catalans, Farell Editors, 2013)
L’independentisme com a anhel democràtic i pacífic de milers de catalans expressat en una majoria parlamentària, ve contestat amb una intransigència i una violència verbals cada vegada més notòries. Davant del tarannà cívic, festiu, familiar i il·lusionat de la gent partidària de la plena sobirania de Catalunya ─i clarament reflectit en actes emblemàtics i massius com la manifestació de l’Onze de Setembre, el Concert per la Llibertat del Camp Nou o la Via Catalana cap a la Independència─, els seus adversaris, fins ara, només hi han oposat crispació, bel·ligerància, amenaces i desqualificacions sense contrapartides mínimament argumentades, fent fins i tot comparacions miserables entre el nazisme i el procés sobiranista català.
Però, tal com ho assenyala el periodista Vicent Sanchís, el falangisme era el que s’emmirallava en el nazisme. I aquí sí que hi ha coincidències profundes de sacralització de la pàtria i d’intransigència nacional. De negació del diàleg i la democràcia i de recurs a la violència, ni que sigui, per ara, només verbal.
Deia Gandhi, en referir-se a les etapes de la independència: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, a continuació t’ataquen i… finalment guanyes.”
Isabel-Clara Simó desemmascara i subratlla l’estratègia d’atac dels intolerants que, quan parles d’independència, et diuen que fas enfrontament i fractura social; en canvi, si acorrales la llengua mil·lenària, aleshores ets una persona com cal; si defenses la llibertat, ets un totalitari que adoctrines nens; però, si permets festes i fastos feixistes, ets un patriota. I remarca que en comptes de seduir-nos ens combaten i en comptes de diàleg, diuen que “España es el país más antiguo del mundo” (per cert: l’any 1000 ja existia Catalunya i Espanya, encara no) (sic).
En aquest context, les recents expressions de banalització del nazisme són un reflex fidel d’aquests atacs i d’aquesta apologia de la intransigència, que ha vingut majoritàriament instaurada per polítics i personatges afins al PP, Ciutadans, el PSOE i UPyD, i que ha fet que fins i tot l’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, hagi hagut d’adreçar una rotunda i clara queixa formal a les autoritats espanyoles.
El catedràtic d’història contemporània de la UAB, J. M. Solé i Sabaté, remarca que les afirmacions de fons amenaçador, repressiu o violent que han fet Mayor Oreja, Aznar, Bell-lloch, Guerra, Boadella, Elorza, i un llarg etcètera (sic), en què fins i tot un Premi Príncep d’Astúries com Juan Velarde, han demanat bombardeigs contra Catalunya, espavilen d’allò més.
Convé conèixer-ho, recordar-ho i amb democràtica i plena naturalitat, condemnar-ho.
Agraïment: A Montserrat Blai per la seva lectura crítica amb encertats suggeriments.
Bibliografia
- Sanchís, V., “Parlem de nazis”, Avui, 6 de juliol de 2013, p. 22.
- Sanchís, V., “Només és falangisme”, Avui, 6 de juliol de 2013, p. 3.
- López Bofill, H., “Socialisme franquista”, Avui, 5 de juny de 2013, p. 20.
- Clara-Simó, I., “Si ho és Andorra… “, Avui , 8 d’octubre de 2013, p. 2.
- Solé i Sabaté, J. M., “L’àvia ha canviat la bandera”, Avui, 3 de novembre de 2013, p. 21.