Quan viatges a Uzbekistan t’endinses alhora en els contes de Les mil i una nits i en els paisatges de la Ruta de la Seda de Samarcanda de La descripció del món. El llibre de les meravelles, de Marco Polo. Uzbekistan és un país envoltat de tot d’altres que també acaben en «-tan»: Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Afganistan i Turkmenistan. Les ciutats llegendàries de la Ruta de la Seda que vàrem visitar són Samarcanda, Bukhara, Khivà, Kokand, Fergana, Margilan. Cadascuna té un nom amb un significat simbòlic. Taixkent és la capital, on vam arribar amb el nostre avió i significa ciutat de pedra. Samarcanda vol dir ciutat rocosa; Bukhara, temple; i Khivà, fortalesa del Senyor.
En aquest país les madrasses, les mesquites, els palaus i els mausoleus mostren la monumentalitat de l’arquitectura musulmana. El color turquesa de la ceràmica de les rajoles és el que predomina en minarets, façanes i cúpules. Tonalitats diferents de verds i blaus conformen l’ornamentació amb formes vegetals i geomètriques. Els conjunts arquitectònics són impressionants, entre els que destaquen les tres madrasses de la plaça de Registan de Samarcanda: la madrassa d’Ulugh Beg, la madrassa de Tilya-Kori i la madrassa de Sher-Dor. A la nit hi ha un espectacle de formes, llums i colors sobre les façanes on s’explica la història del lloc.
Les meravelles també inclouen tradicions que hi perviuen, tals com l’elaboració de la seda amb mètodes tradicionals. A la Vall de Fergana, a Margilan, ens van mostrar al taller com pintaven les sedes i feien els dibuixos característics de la zona. Pel que fa a la ceràmica tradicional al torn la vam veure fer i com després la decoraven en un taller a Rishtan. A Samarcanda vam anar a la fàbrica de producció de paper artesanal i vam contemplar com el feien. El pa de Samarcanda i el plat uzbek més conegut, el plov, són altres delícies tradicionals que ens van ensenyar com els cuinaven.
L’art del miniaturisme es cultiva en tot el país. Els pintors treballen a la vista de les persones que volen conèixer la seva obra amb demostracions. Les pintures, sobre paper o llenç, amb aquarel·les i amb pinzells molt fins, retraten escenes que són històriques, costumistes o ornamentals i responen, per tant, a creacions realistes que requereixen d’un bon pols. Si abans les miniatures il·lustraven els textos escrits, ara decoren els interiors de les llars amb els seus colors vius. Els espais que omplen de tons daurats de les miniatures són com la llum de les postes de sol.
