Els estiuejants que visiten Torroella de Montgrí hi poden descobrir una gran oferta cultural, donat el gran interès que hi ha a la població per la cultura en general. Entre les diferents ofertes o activitats en aquest camp, hi ha l’art que es mostra a diferents museus. I així, per exemple, només d’entrar al Museu de la Mediterrània els visitants es troben a l’Espai Medes amb el gran cartell d’una fotografia de Francesc Gimeno, que en contemplar-lo de segur que es demanaran quina pot ser la relació del pintor amb aquesta vila de la Costa Brava, així com també per què hi ha un espai expositiu permanent dedicat a ell al Museu.
Per explicar com és que el Museu de la Mediterrània té un espai permanent de Francesc Gimeno cal parlar d’un llegat i una donació. Va ser una donació de Francesc Izquierdo al museu. Ell era el propietari del llegat del matrimoni Miquel Martínez i Pilar Solans, els quals van ser veïns i amics de Gimeno a Barcelona. La fotografia del cartell de l’entrada a l’espai està presa per Miquel Martínez l’any 1926. Va retratar el pintor al terrat de casa seva, situada al barri de Sant Gervasi. Aquesta fotografia forma part ara de l’espai expositiu Llegat Martínez-Solans, Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí, que es va inaugurar l’any 2014, sota el comissariat de la historiadora de l’art Mariona Seguranyes amb un acte previ a l’auditori del museu, que es va omplir de persones interessades per l’esdeveniment. Recordo com totes les parts implicades en aquest procés de donació i museïtzació van parlar àmpliament, ja que l’acte havia creat una gran expectació.
Aquesta exposició permanent mostra el llegat que consisteix en un fons artístic compost de documents, fotografies, dibuixos i pintures, i que s’explica amb panells informatius. Els textos explicatius dels panells més grans fan referència a la història de Francesc Gimeno a l’Empordà i a la història de la relació d’amistat del pintor amb el matrimoni Martínez Solans. D’aquí que hi hagi paisatges de racons de Torroella de Montgrí com la pintura a l’oli Portal de Santa Caterina, i pintures com Retrat de Pilar Solans. Se’ns hi detalla també que el pintor Ramon Call va ser l’amic que va acompanyar a Gimeno a Torroella en la seva primera estada, datada al 1887. Gimeno es va allotjar a la Fonda Massaguer i l’any següent es va casar amb Caterina Massaguer, filla dels propietaris. Tot i que, un cop casats, vivien a Barcelona, sempre feien estades a Torroella.
Dels paisatges empordanesos que va pintar al llarg de les seves estades a Torroella en destacaria el quadre Un poble empordanès, que representa Torroella de Montgrí cap al 1918 i que actualment es pot contemplar al Museu Nacional de Catalunya. Es tracta d’un oli sobre tela d’unes mides considerables si les comparem amb la resta d’obres del pintor. El paisatge mostra una vista general de la població des d’una certa altura. Hi dibuixa les teulades pintades de color siena, les façanes de les cases de colors ocres i blanques, així com l’església que hi sobresurt i, a la llunyania, la muntanya del Montgrí amb el castell sota el cel blau mediterrani. Els seus colors càlids amb predomini d’ocres, terres, sienes, són els que en general abunden més a la seva obra. Un tret propi del pintor rau en el contrast entre llum i ombra, aconseguit en aquest cas en l’existent entre les parts il·luminades pel sol de les teulades i les parts més fosques dels carrers que resten a l’ombra. Però és la textura matèrica la gran protagonista, perquè Gimeno dominava la tècnica pictòrica gràcies a haver estat pintor-decorador a la primera part de la seva vida.
Francesc Gimeno Arasa va néixer a Tortosa l’any 1858 i va morir a Barcelona l’any 1927. Dins de la història de l’art se’l considera una figura destacada pel seu domini pictòric i que a més va treballar al marge del Modernisme, el moviment artístic del temps que va viure. Per aquest motiu, és difícil de classificar-lo en un moviment o grup. Els seus retrats de nens o adults són presos d’escenes quotidianes gens bucòliques, ans ben al contrari, ja que mostren la realitat que l’envoltava i on va viure immers en la pobresa en moments de la seva vida. A més a més dels retrats, els paisatges conformen una altra temàtica important que va conrear. Va pintar els paisatges que va conèixer i d’entre ells destaquen, és clar, els de la Costa Brava.
L’any 2006 va tenir lloc l’exposició antològica Un artista maleït, Francesc Gimeno al Museu Nacional de Catalunya. S’hi van reunir 88 obres de procedències diverses. El recorregut es va ordenar en cinc àmbits que corresponien en ordre cronològic a la seva carrera artística. El primers paisatges tenien la influència del seu mestre, el pintor Carlos de Haes, qui va ser considerat el pioner del paisatgisme naturalista a Espanya. Després va conrear la pintura intentant sense èxit ser conegut en el món de l’art. Per últim, es podien veure les obres que va pintar al marge dels gustos artístics del seus coetanis. Només els últims deu anys de la seva vida va poder deixar la feina de pintor-decorador per dedicar-se per complet a la pintura. El punt d’inflexió va ser la primera exposició individual a Barcelona.
Just aquest any 2026 que se celebra l’Any Gaudí per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte, és bo de recordar que Francesc Gimeno va ser un dels seus amics, així ho mostrava l’exposició Pintors i escultors amics de Gaudí, realitzada a la Fundació Francisco Godia l’any 2002.
