Els joves escriuen
Cada any, els alumnes de 2n de Batxillerat presenten els seus treballs de recerca amb il·lusió i orgull per la feina feta. Alguns d’aquests alumnes descobreixen en aquest treball el que molt possiblement serà la vocació de la seva vida o, pot ser, una afició que els alegrarà els dies més tristos.
En un principi, el meu objectiu era fer un treball relacionat amb els cetacis, fos el que fos. Ràpidament vaig anar acotant línies, fins a decidir fer un estudi comparatiu entre els dofins en llibertat i els que es troben en captivitat. Per poder dur a cap aquesta comparativa, vaig planificar-me unes quantes visites al Zoològic de Barcelona i una expedició en catamarà pel Cap de Creus a la recerca de dofins en llibertat, a càrrec de Projecte NINAM, una plataforma d’estudi dels cetacis a Catalunya que treballa en aquesta zona (http://projecteninam.wordpress.com/). Després de realitzar aquest viatge en catamarà, per motius ètics i respecte als animals, vaig decidir no visitar les instal·lacions del zoo. Com que m’havia quedat sense tema pel treball de recerca, vaig ser “acollida” per Projecte NINAM. Em van oferir la possibilitat de realitzar un estudi sobre la “foto-identificació” del dofí mular utilitzant el seu patró de treball; cosa que vaig acceptar amb molt d’agraïment.
Així, ja a hores d’ara, el meu treball de recerca es titula “Aproximació a la foto-identificació del dofí mular al Cap de Creus” i, com molt bé diu el títol, l’objectiu del treball va ser intentar fer una aproximació a la foto-identificació del dofí mular utilitzant el patró de Projecte NINAM.
Abans que res, m’agradaria fer una petita presentació del protagonista de tota aquesta moguda que ha estat el meu treball de recerca: el dofí mular. Amb poc menys de quatre metres de llargada i amb el nom científic de Tursiops trucantus, el dofí mular és l’única espècie de cetaci que resideix durant tot l’any a la costa catalana. El fet que es situï al capdamunt de la cadena tròfica, fa que la seva presència sigui un dels millors bioindicadors de la bona salut del nostre litoral. Per tant, seria molt important que es desenvolupessin investigacions dirigides a l’estudi de l’estat de la seva població. Tot i la seva gran importància, el dofí mular és una espècie considerada vulnerable (sobretot al mar Mediterrani) i molt amenaçada per l’activitat humana.
Després del dofí mular, el pilar central del meu treball de recerca ha estat la foto-identificació, que és un mètode que s’utilitza per reconèixer els individus d’una determinada espècie d’una població o zona. A mesura que es vagin identificant els individus, els podrem anar incloent dins d’un catàleg de foto-identificació. Segons l’espècie que s’estigui intentant catalogar, haurem de fotografiar una part o altre del cos. En aquest cas, pels dofins mulars, s’utilitza l’aleta dorsal. A través de les recaptures, és a dir, dels cops que hagi estat vist i fotografiat el mateix dofí en diferents albiraments, es poden realitzar estudis d’àmbits molt diferents, com ara: fer el seguiment dels individus d’una zona, estudiar la seva fidelitat territorial o, fins i tot, estudiar els llaços socials entre els individus d’una població. El treball es va centrar en la catalogació de quatre albiraments de dofins mulars, un dels quals vaig tenir la sort de viure en primera persona.
M’agradaria fer esment que, totes les fotografies utilitzades per la foto-identificació i catalogació de les aletes de dofí mular, han estat cedides per Projecte NINAM. Per tant, m’agradaria agrair-los la seva contribució i col·laboració en el meu treball de recerca, el qual hagués estat impossible de realitzar sense la seva ajuda.
La classificació dels diferents dofins en el catàleg de foto-identificació és un procés molt llarg, ja que comença des del moment en què fem les fotografies, fins que introduïm al catàleg l’última dada d’un dofí. És per aquest motiu, que l’explicació del procés serà una pinzellada molt superficial de la feina que realment hi ha al darrera.
El primer que farem serà analitzar i observar les fotografies de les aletes dorsals. Per diferenciar una aleta dorsal de totes les demés ens fixarem en: les marques que presenta el contorn de l’aleta (marcades amb fletxes a la fotografia adjuntada), la forma de l’aleta, i si aquesta presenta cicatrius permanents.
El següent pas del procés serà anar revistant les fotografies de les aletes una per una i, mitjançant l’anàlisi explicada anteriorment, anar buscant semblances entre les aletes. A mesura que les anem relacionant entre elles, es tractarà d’anar classificant aquelles que pertanyin a un mateix dofí. Al final, obtindrem un número determinat de carpetes a l’ordinador i cadascuna només contindrà fotografies de l’aleta dorsal d’un dofí mular en concret.
Després, només ens faltarà introduir un seguit de dades de cada dofí (les quals haurem obtingut a partir de l’observació de les aletes dorsals) en el catàleg de foto-identificació. Al final, obtindrem un catàleg amb tots els dofins ben catalogats, cadascun amb les seves dades més significatives per la foto-identificació.
L’últim punt important del treball de recerca són els resultats. En aquest cas, els resultats obtinguts han estat d’allò més satisfactoris, ja que s’han aconseguit introduir en el catàleg de foto-identificació la majoria dels dofins classificats, és a dir, separats inicialment per carpetes. Tot i així, només s’ha obtingut una recaptura. Aquest baix nombre de recaptures ve donat pel curt període de temps sobre el que s’ha treballat en aquesta catalogació. En quatre albiraments diferents, realitzats tots en un mateix mes, és poc probable trobar dos cops un mateix individu. Per tant, haver obtingut una recaptura ja és una dada del més significativa.
