Els joves escriuen

L’objectiu del meu treball de recerca va ésser el d’investigar quins factors afecten la variabilitat en l’acumulació de la sorra a la platja de l’Estartit que a la vegada modifiquen la línea de mar.

Darrerament, degut a una successió de temporals de llevant, es va incrementar la dinàmica del retrocés en la zona dels Griells, va quedar sense platja i les onades impactaven contra el passeig marítim envaint els jardins propers, per això a començament de l’any 2011 s’hi va fer una actuació d’urgència. A partir de les obres de regeneració volia esbrinar quin seria el comportament, conèixer l’evolució i si aquesta actuació de regeneració havia estat profitosa o no.

El treball, el plantejo en dues parts, una a partir de l’evolució i modificacions que ha pogut patir la platja al llarg dels anys i l’altre a partir de l’actuació que s’hi ha dut a terme d’extracció i transport de sorra ( sediments ) fets a primers del 2011.

Cal tenir en compte l’evolució de la zona litoral durant el darrer mil·lenni, ja sigui pels canvis climàtics naturals i socioeconòmics, pels canvis de posició dels rius, el creixement turístic i l’augment de les actuacions realitzades per l’home amb la construcció de ports esportius o d’altres infraestructures que modifiquen la propagació de l’onatge i alteren la dinàmica litoral. Vaig fer un estudi històric per poder conèixer la història de la platja i les possibles modificacions que s’hi van realitzar i un estudi teòric per conèixer quina és la influència dels efectes naturals i de les construccions humanes. També a partir de les dades que s’obtenen de la “ Boia del cap de Begur “ i de “ L’estació meteorològica de l’Estartit” quins eren els vents, onades en direcció i procedència que afectaven a la zona per valorar la incidència que hi podien tenir.

He pogut desenvolupar el treball de camp a partir de l’obra de regeneració de la platja, iniciada el mes de maig del 2011 fins a finals de juny, que va consistir en extreure sorra de la zona de l’espigó de garbí per dipositar-la davant la zona dels Griells. Els punts escollits prèviament, naturals de l’espigó, passeig marítim o bé pals situats al llarg de la platja m’han servit per senyalitzar dues zones d’estudi, així doncs, he anat mesurant amb una cinta mètrica setmanalment les distàncies entre els punts i la línea de mar, a fi d’aconseguir la base de dades per fer l’estudi evolutiu d’aquest període. També amb l’ajuda del Sr. Josep Pascual i un Teodolit que és un instrument de mesura mecànic-òptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, vaig localitzar en un mapa els punts de coordenades de referència utilitzats.

Per tant, he mesurat el moviment de la platja en valors numèrics en dues zones d’estudi de la zona A (Espigó de Garbí fins Creu Roja) i zona B (Griells) durant els mesos de Juliol a Setembre a l’any 2011, que es pot continuar en qualsevol moment i conèixer l’evolució gràcies a la localització dels punts de referència en el mapa.

L’estudi del treball de camp s’ha realitzat en un període, meteorològicament parlant d’estiu atípic, amb temperatures de juliol més baixes de la mitjana normal i conseqüentment l’aigua del mar s’ha escalfat menys i més tard. Aquest factor ha disminuït el risc de temporals per canvi de temperatura. S’han observat menys vents i onatges, sense presència encara de temporals de llevant. A més, el riu Ter abans aportava més aigua i més sediments, ara se n’ha disminuït el cabdal i aquests sediments resten en pantans, preses i rescloses quan abans eren transportats i dipositats al mar i a la platja.

Un altra factor important és el sistema utilitzat per netejar la platja que llaura la sorra fent que aquesta sigui més volàtil que d’altra forma quedaria més compactada i faria més difícil que el vent l’aixequés i la transportés de lloc.

Tot i això la dinàmica de la platja ha patit un moviment per l’efecte natural i constant de l’onatge, les corrents i els vents que han fet, en el conjunt dels punts estudiats, un creixement màxim a la Zona A (punt 1) d’uns 25,75 metres i un retrocés màxim a la Zona B (punt 12) d’uns 11,30 metres en un període de tres mesos. Això indica que el moviment constant de l’onatge, corrents i vents habituals a la zona ja produeixen un moviment natural en la línea de mar.

Part de l’aportació de sorra feta a la zona dels Griells ha marxat, encara que el reforçament del passeig farà més difícil que les aigües del mar sobrepassin aquest, però no sabem que passarà quan vingui un temporal.

Penso que el més important és evitar que el mar no sobrepassi el passeig , el fet de tenir o no sorra per l’ús com a platja podria quedar en segon lloc. L’Estartit té una platja molt llarga i gran. La mateixa construcció del moll de l’Estartit en el seu moment ja va produir una reducció considerable de la platja.

El fet de conèixer l’evolució de l’època d’estiu, on meteorològicament parlant hi ha molta calma, pot donar una tendència evolutiva poc precisa perquè és durant la tardor i l’hivern quan abunden més els temporals i hi ha una major afectació en l’evolució de la línea de mar. D’altra banda estic satisfet ja que he pogut observar uns resultats molt diversos, del moviment que ha seguit la platja, una mica de tot, hi ha punts en que es mostrarà un moviment irregular, en d’altres es mostrarà un moviment en augment i en d’altres un retrocés molt significatiu.

Caldrà veure quina dinàmica segueix aquest hivern, depenent dels temporals, vents i altres afectacions naturals, per valorar la problemàtica en la zona dels Griells.

La feina que comporta el treball de recerca i la dedicació que necessita, és gratificant quan l’acabes i n’obtens els resultats. A més, en el meu cas, vaig tenir l’oportunitat de passar bons moments, o més ben dit, moments curiosos mentre mesurava la platja. Gairebé cada dia algun turista preguntava sobre què estava fent i opinaven sobre què s’hauria de fer; o com els primers dies els treballadors de les hamaques de la platja es van espantar perquè es pensaven que érem de l’ajuntament i que mesuraven la zona que ocupaven i finalment un dels últims dies vàrem coincidir a la platja amb els representants de Madrid de l’obra de regeneració que miraven com havia evolucionat la platja. En el fons considero aquest treball una bona feina de la qual n’estic orgullós.