El 1954 es va celebrar una reunió secreta a l’Hotel Bildeberg, a la localitat holandesa d’Oosterbeek. L’organitzador d’aquella trobada va ser oficialment el príncep Bernat d’Holanda, encara que moltes fonts apunten que l’ideòleg de la trobada va ser el polonès Josep Rettinger, un sacerdot jesuïta maçó. Lord Rothschild i Laurence Rockefeller, representants en aquells moments de les famílies més poderoses del món van escollir personalment els cent convidats a la trobada que tenia com a finalitat analitzar els esdeveniments que s’estaven produint a Europa.
Feia només nou anys que s’havia acabat la II Guerra Mundial, i Europa s’havia dividit en dos blocs i era el centre de la Guerra Freda. A la zona occidental tutelada pels Estats Units, els partits comunistes anaven avançant i el sentiment antinord-americà anava quallant en bona part de la població. Els organitzadors de la reunió van quedar molt satisfets de les informacions rebudes per part dels participants (polítics, militars, periodistes…) i van decidir institucionalitzar-la de forma anual. Era una bona fórmula per tenir un coneixement de primera mà del què s’estava gestant a cada país, però també per influir sobre aquestes persones.
El fet que les reunions fossin secretes va alimentar ràpidament tot un imaginari popular que dibuixava el club Bildeberg com una mena de govern mundial a l’ombra. Amb el pas del temps les reunions clandestines van deixar de ser-ho tant, i es va donar a la reunió una imatge de fòrum internacional per a debatre i posar en comú temes econòmics, socials i culturals. Fins i tot el club va crear una pàgina web, http://bilderbergmeetings.org/index.php, per explicar les seves activitats i fer públic els noms dels convidats a cada trobada.
Però tots aquests exercicis de transparència no han aconseguit eliminar la sensació que una reunió de gent tan poderosa es limita a un simple intercanvi d’opinions, sinó que realment hi ha una voluntat d’influir o interferir en els esdeveniments. El nucli dur de Bidelberg estaria format per set persones, que continuen sent de les famílies econòmicament més poderoses del món. Hi hauria també 33 membres permanents que assisteixen a totes les trobades i finalment els convidats, entre 120 i 150 persones, que van variant en funció dels temes que van apareixent en el panorama mundial.
Entre els membres permanents destaquen banquers, polítics, membres de la reialesa o caps de diversos mitjans de comunicació. Per exemple hi ha el president executiu del grup Prisa, Juan Luis Cebrián, o la reina Sofia. Però també l’exsecretari de Defensa dels EUA Donald Rumsfeld o l’irlandès Peter Shutherland, president de Goldman Sachs i British Petroleum. L’antic president del Banc Mundial, el nord-americà Paul Wolfowitz o David Rockefeller. O la -fins el 2013- reina Beatriu d’Holanda.
La reina Sofia va entrar al club Bildeberg de la mà de la reina Beatriu, amb la qual manté una forta amistat. Diverses fonts asseguren que la reina Sofia a principis dels anys setanta del segle XX va rebre l’encàrrec del club que el seu marit Joan Carles portés la democràcia a l’Estat espanyol. De la mateixa manera que fa tres anys, el club Bildeberg li hauria demanat que fes abdicar el seu marit i que el seu fill, l’actual rei Felip VI, transformi Espanya en un estat federal amb un gran autogovern per a catalans i bascos.
No deixa de ser curiós que l’última reunió del club Bildeberg, la 62ª, celebrada a l’hotel Marriot de Copenhaguen a finals de maig del 2014, es pressionés Sofia perquè el seu marit seguia en el càrrec. El 2 de juny, Joan Carles I abdicava i deixava el càrrec en mans del seu fill. Casualitat o no, això no ha fet més que revifar les teories conspiratives del club, que van molt més enllà de la substitució de monarca en la corona espanyola.
A l’última reunió de Copenhaguen es va convidar molts militars o polítics responsables d’organitzacions bèl·liques. Entre ells el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen; l’excomandant del servei militar cibernètic dels EUA, Keith B. Alexander o John Sawers, director del servei d’intel·ligència britànic. Periodistes que fa anys investiguen la influència del club Bildeberg en la política mundial estan convençuts que aquest grup de gent poderosa està preparant un conflicte mundial a gran escala que s’iniciaria pels voltants del 2018 i que tindria com a objectiu principal frenar el creixement econòmic de la Xina, un gegant que porta dècades creixent amb índexs de més de dos dígits.
Potser és política-ficció, però també és veritat que alguns esdeveniments internacionals s’han produït després que fossin discutits i aprovats pel club Bildeberg. Per alguns és l’autèntic govern a l’ombra que col·labora amb d’altres societats més o menys secretes per anar marcant el ritme de la història. Els pròxims mesos i anys els donaran o no la raó, però no deixa de ser preocupant que un grup de persones selectes, amb fortunes personals espectaculars, puguin decidir o simplement influir en les vides del 99% de la població mundial.
