Mancances d’unes vies inadequades.
La uns 5 anys (18 agost del 2003), El Punt publicava unes opinions meves sobre les carreteres que donaven accés a Torroella i l’Estartit, alertant de la poca seguretat que aquestes oferien, perquè, tant la GI-643 que passa per Serra de Daró, com la GI-630, que passa per Colomers i Jafre, tenen una amplada de només 6 m, sense cap voral de seguretat als costats. Això fa que l’encreuament entre vehicles pesants sigui extremament perillós i que amb una maniobra imprevista o aturada d’emergència, qualsevol vehicle surti de la carretera o faci sortir el que ve en direcció contrària.
En aquestes carreteres, especialment durant l’època de tardor, en què a les sis ja és fosc, és fàcil trobar-te un vehicle agrícola o un treballador que ve del camp amb motocicleta o bicicleta amb poc i a vegades gens de llum i que no el vegis fins que hi ets a sobre. Un perill amb el qual molts dels que circulem habitualment per aquesta carretera ens hem trobat.
Tot això eren prediccions fins fa pocs dies quan malauradament es va produir la tragèdia. Venia un cotxe en direcció a Torroella, quan es va trobar davant seu un ciclista, un treballador del camp que tornava cap a Torroella. El conductor del cotxe no el va veure fins que el va tenir a sobre, va frenar i el va esquivar, però el ciclista va caure fora de la carretera. Un cotxe que venia al darrere el va veure caure, va frenar de cop i s’aturà amb tan mala sort que al darrere seu venia un altre cotxe que va topar amb aquest pel darrere. Amb el cop el primer cotxe va quedar una mica entravessat i el davant del vehicle sortia del carril, cap al mig de la carretera. Tot seguit un noi que venia amb una motocicleta petita (49 cc), no s’adonà que els cotxes estaven parats fins que ja hi va ser a sobre. Va intentar esquivar-los però topà amb el morro del vehicle que estava una mica entravessat i va sortir disparat de la moto, amb tanta mala sort que va caure al damunt d’un cotxe que venia en direcció contrària. El noi tenia quinze anys i va morir a conseqüència del cop.
Un cúmul de casualitats, si voleu, però que feren reals les pors reiteradament manifestades sobre les mancances d’unes vies inadequades. Si la carretera hagués tingut un voral, només d’un metre, segurament que res d’això no hagués passat. El municipi de Torroella de Montgrí té actualment uns onze mil habitants. En època d’estiu en pot tenir cinquanta mil. Per aquestes carreteres, segons els informes donats a conèixer amb motiu de la informació pública dels estudis sobre el projecte de variant hi poden passar prop de deu mil cotxes per dia i aquestes carreteres només tenen sis metres d’amplada, com fa cent anys.
Ara se’ns presenta un estudi per fer una variant. Un projecte mastodòntic i al nostre entendre sobredimensionat, que fa una destrossa horrible sobre el territori. En part ha de garantir aquesta reclamada seguretat ja que el tram de carretera que es modifiqui o es construeixi de nou farà deu metres d’ample i tindrà un voral de metre i mig però la resta, des de Serra de Daró fins a Rupià, continuarà fent sis metres d’ample i des de Verges fins a Cervià de Ter igualment.
Aquestes són les carreteres que tenim per anar cap a Girona o accedir a l’autopista A-7.
No reclamem grans infraestructures de cost desmesurat, simplement volem que aquestes carreteres es conservin en el seu traçat actual, però garantint-ne la seguretat. Que en lloc de sis metres d’ample, s’eixamplin a nou i tinguin vorals. No podem esperar més.
