Les quatre banderes
Autor: Miquel Martí i Pol
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l’he desada en un calaix.
No la’n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s’endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me’ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d’esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me’ls ha esfullat.
De dos amors que tenia,
l’un en terra, l’altre en mar,
el de terra l’empresonen,
l’altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen? Gent
que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia, l’un
en terra, l’altre en mar.
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s’esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva com les més
vives que hi ha.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n’aprèn la cantarella
mai més no l’oblidarà.
Si de cas no l’heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com
la pluja la terra som tots plegats.
Amors, arbres i banderes són mots de
bon recordar.
Recita en català: Susanna Bautista
