La Torre Bagura és una masia fortificada situada a uns dos quilòmetres a l’est del nucli urbà de Torroella de Montgrí, al costat de tramuntana de l’antic Camí de Mar. El conjunt disposa d’una torre construïda el 1561 per defensar el mas del perill de les incursions de corsaris i pirates barbarescos, que és present sobretot als segles XVI i XVII. Té una altura de 19 m i una planta quadrada, amb uns costats que amiden prop de 7 m. Des de l’exterior s’hi poden observar dues finestres, quatre matacans, diverses espitlleres, quatre gàrgoles, etc. En un principi, es construeix separada de la masia, tot i que en un pla del 1774 ja hi apareix adossada. És una de les torres més imponents del municipi, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
L’accés a la torre és realitza per una porta dovellada situada al primer pis, en què hi ha la inscripció ‘Catherina Bagura · me fecit 1561’. La persona que figura com a responsable de la seva construcció és una dona, fet que és poc freqüent al segle XVI. Un conjunt d’esdeveniments fan que Caterina Bagura arribi a ésser la propietària del mas i li doni el nom, que encara avui es manté, amb algun matís.
La informació disponible ens indica que Caterina és filla de Francesc Padrola i Barthomeua, residents al municipi veí d’Ullà, pel que és molt probable que de jove utilitzés el cognom del seu pare (Padrola). Sabem que el 1516 s’uneix en matrimoni amb Antoni Bagur, pagès propietari del mas. Aquesta heretat pertany al llinatge Bagur des del 1466, quan l’havia adquirit Mateu Bagur, originari de Fontclara. Després del casament, Caterina pren el cognom del seu marit amb desinència femenina (Bagura), tal com és habitual en aquella època. Tenen com a mínim tres fills (Joan, Anna i Caterina). Probablement foren una família acomodada, tal com es pot desprendre de la compra de diversos terrenys propers al mas per ampliar la propietat, i de la notorietat d’alguns elements de la masia.
El destí fa que Caterina Bagura esdevingui la propietària del mas i sigui la persona que figura que construeix la torre. El 3 de gener del 1547, el seu marit Antoni Bagur fa el seu últim testament, en el que la institueix com hereva universal. Així, és molt probable que, entre finals dels anys 40 i els inicis dels 60 del segle XVI, sigui la mestressa del mas i faci l’encàrrec de bastir la torre.
Després de la seva mort, l’heretat passa al seu net Pere Tor-Bagur, fill de la seva filla Anna, tal com ho indica en la seva darrera voluntat, segons el testament que realitza el 22 de maig de 1563. Aquesta, està casada en primeres núpcies, des del 1534, amb Guillem Tor de Torroella de Montgrí, donant així inici al llinatge Tor-Bagur, que durant molts anys és un dels més influents del municipi. Implica el trasllat de la residència de la família propietària del mas al nucli urbà. A partir de llavors i durant un llarg període de temps hi habitaran masovers.
El mas es coneix fins períodes relativament propers com a Torre Bagura. Així és com se’n fa menció en un article sobre les torres dels masos a la revista Mont-gris el 1914 o en fotografies de Valentí Fargnoli. Tot i això, actualment la denominació oficial és Torre Begura, on s’ha substituït la primera a de Bagura per una e a Begura. Sembla ésser que un empleat municipal va decidir, pel seu compte i per desconeixement, que el nom de la torre fes referència al poble de Begur i no a la família Bagur, tal com és la realitat. Els actuals propietaris del mas i de la torre, sempre l’anomenem Torre Bagura, malgrat que en els escrits que realitzem, sovint els correctors intentin esmenar-nos el nom.
