Com que està dins l’aigua
No sap ningú
Que el peix plora
Biel Mesquida (1947)
Crossa, fes-me d’ala
Paul Celan (1920-1970)
La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó
no es deixa enterrar viva i ressuscita
Òssip Mandelstam (1891-1938)
La poesia és la literatura que fa més companyia. La que ens consola més, la que ens ajuda a viure més, la que ens ensenya més. La que és una festa i un bàlsam
Biel Mesquida (1947)
Biel Mesquida Amengual (Castelló de la Plana, 1947) és un reconegut escriptor de narrativa breu, novel·la, assaig, teatre i poesia. Fill de mestres mallorquins, viu a Mallorca des de la seva infantesa. És llicenciat en Biologia i en Ciències de la Informació. Va ser guanyador dels premis Bertrana, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga, i Premi Nacional de Literatura, entre d’altres distincions. Té, també, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va fundar l’any 1999 el Festival de Poesia de la Mediterrània i n’és el director des de llavors. L’escriptor va ser guardonat amb el 25è premi “Trajectòria” de la Setmana del Llibre Català, coincidint amb la publicació del poemari que comentem “Carpe Momentum”.
En el discurs d’acceptació del premi, el poeta i activista cultural va dir: “I per acabar vull insistir en una cosa que sempre s’oblida, i els humans del llibre i la cultura catalana no podem oblidar i hem de reivindicar: Catalunya no és una nació; Catalunya és un bocí de nació. Visca els Països Catalans!”
Quan se li pregunta pel poemari, Mesquida diu: “Carpe momentum és viure l’instant per fer durar aquest instant, per viure molt de temps en l’instant, un manual d’autoajuda d’alta gamma dins una societat farcida d’odis, una escriptura planera i accessible de l’instant etern que ens ajuda a viure” diu textualment. Aquest títol, doncs, fa referència “a l’instant etern, la voluntat de viure el present amb plenitud de consciència”.
La monografia és un recull format per quatre llibres que aplega tota la poesia que ha escrit entre 2009 i 2020: “El recordador” del 2009; “El llegidor” del 2017 i els dos darrers “El sentidor” i “Ars amandi” -el gruix més gran del llibre- que inclouen poemes fets el 2020. L’autor diu que estan escrits sota les il·luminacions benèfiques del mestre Ramon Llull i del poeta Friedrich Hölderlin, “els dos mestres que m’han acompanyat més en aquesta aventura poètica”. Sense oblidar la influència d’aquelles primeres sessions clandestines de poesia que feia Josep M.Llopart a casa seva, on va conèixer Blai Bonet i Miquel Bauçà.
En el text hi trobem l’amor, la tristesa, la desil·lusió, la malaltia, la traïció, el dolor, la mort, la vida de la vida, els amors llargs, l’instant que fuig, plasmats amb passió, desig, perícia literària i gaudi lector.
A remarcar que a cada poema Mesquida hi posa una cita d’un vers d’un altre autor, un autèntic regal, com per exemple: “Je veux être simple. Ceux qui savent sont simples” de Paul Cézanne (1839-1906).
El poeta també ens recorda que “Els poemes ens van dient, xiuxiuejant, cantant contínuament que tenim el temps comptat, que la vida és molt curta, que l’única cosa que tocam és aquest temps volador que se’ns escapa, que ens fuig, que torna no-res i que, sobretot, no hem de deixar perdre. Això ho han dit sempre els clàssics de tots els temps, jo no he descobert res de l’altre món, però a vegades ho oblidem massa”. Però “Carpe momentum és també un cant per a matar el mal i per a afavorir la bellesa i la bondat del món”, remarca.
El poeta reflexiona que “la llengua és el fang del pensament” i “les coses perfectes sempre són mentida” però referma que “en la nit fosca -que deia Sant Joan de la Creu-, la poesia és una il·luminació, una estrella fugaç que dins la nit negra mostra i demostra una cosa en els temps d’un instant. És com un llamp elèctric, les paraules estan electritzades. En un poema, a vegades, et pots enrampar”.
De tota manera, ens diu que “el poema de veritat s’ha de llegir, rellegir i tornar a llegir”. I remarca que “enyor molt, molt, recitar. Dir en veu alta els poemes. He decidit que recitaré tot sencer Carpe momentum i l’enregistraré. I si hi ha una tercera edició, el posaré en codi QR”.
I disposa: “No deixis mai els llençols a la serena perquè poden cremar-se amb la brillantor de les estrelles” i per acabar, una reflexió seva molt personal i passional: “Què hi ha de més dolç que un lleure dedicat únicament a les lletres?”
Referències bibliogràfiques
- MESQUIDA, Biel. Carpe Momentum. Cafè Central/Eumo Editorial, 2021.
- “Biel Mesquida, Premi Trajectòria”. Vilaweb, 22-7-2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/biel-mesquida-premi-trajectoria-escrivim-tambe-per-ser-estimats/
- MARESMA, Assumpció. “Biel Mesquida. Entrevista”. Vilaweb, 26-7-2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/biel-mesquida-entrevista-carpe-momentum/
- PUIGTOBELLA, Bernat. ”La llengua és el fang del pensament”. Núvol, 2021, Ara.cat (12 de setembre de 2021) pàg 6-7
Besar com si assassinassis
No arribes a trobar el nom
en la cosa que cincsentiteges.
No arribes a trobar la cosa
en el nom que cincsentiteges.
És una endevinalla amb sentits
i tots els ulls a l’ombra dels dits.
Biel Mesquida (1947)
PÈTALS DE CAPS BLAUS
I quan la llengua sigui morta
-la llengua morta-
com sabrem les coses?
Les veurem?
La llengua tacte
acaronarà les formes
sense nom
sense sentit.
Biel Mesquida (1947)
LUPA DE PRECISIÓ
No és bo per a esser lliure qui a servitud s’avesa.
Joan Alcover
Caçaré el llamp
L’escorxaré amb cura quirúrgica
Perquè totes les vibracions
Elèctriques
M’alimentin
Biel Mesquida (1947)
ELS LLAVIS DE LA FERIDA
En les coses menudes hi batega
Allò que és ardit
En les coses simples hi alena
Allò que fa sentiguera
En les coses dels no-resos hi creix
Allò que dona vida
No vull cap eixabuc
Només una mica de coratge per saber morir
Biel Mesquida (1947)
