El municipi de Torroella de Montgrí s’ha guanyat la capitalitat cultural del Baix Empordà. Costa més mantenir que enamorar i ara cal no baixar el ritme per seguir sent indiscutibles en aquest reconeixement. És ben sabut que una bona part d’aquesta empenta que ha generat tanta creativitat ha estat gràcies a la feina feta per la generació que, entre altres iniciatives, impulsaren les pàgines del vell Emporion. No n’hi ha prou de disposar de persones valuoses, calen entitats que facilitin el contacte i la fecundació d’obres d’envergadura, i també són imprescindibles els locals que permetin l’execució de les idees.
Va ser a partir dels ajuntaments democràtics quan una nova generació de torroellencs, aprofitant la dinàmica del Casal de Montgrí, ordenaren i planificaren les infraestructures que la població requeria per realitzar l’activitat cultural. La compra del Cinema Montgrí, l’adequació del Cine Petit, la creació del Museu del Montgrí i del Baix Ter, ampliat posteriorment a Can Quintana, i la recent inaugurada Biblioteca Pere Blasi a Torroella i els locals El Català, primer, i després la Sala Polivalent, la Seu del Consell Municipal i la Biblioteca a l’Estartit, són exemples que, no endebades, hom sent orgull per la feina feta.
Ara toca, després de prop de trenta anys, enllestir el que encara falta i posar la cirera dalt del pastís. L’Arxiu Municipal i el Palau polivalent són les dues obres cabdals que falten en matèria cultural. L’Arxiu té una dificultat: la seva importància no es veu afavorida per la vistositat d’altres infrastructures d’ús públic massiu. Però l’Arxiu és summament urgent per no perdre la nostra memòria, per salvaguardar el nostre passat, per fer-lo accessible a estudiosos i a particulars a la recerca de dades imprescindibles. Requereix d’una dotació considerable i és convenient tenir previsions de futur, per la qual cosa, a la meva manera de veure, és difícil ubicar-lo en el complex de Can Quintana.
La segona obra que cal plantejar amb valentia és un palau que funcioni com a auditori, com a teatre i com a seu de congressos. Hi ha exemples a ciutats i viles que han aconseguit uns bons resultats, si al davant hi ha persones vàlides i arquitectes més pendents de les necessitats reals que del seu ego per sortir després en revistes especialitzades de disseny. Torroella es mereix un auditori perquè tenim música tot l?any i perquè, per una elemental previsió de futur, l’Escola de Música Anselm Viola florirà amb més melòmans, més músics afeccionats i més exigència de programacions estables. Però Torroella també precisa d’un teatre i és perfectament possible que les dues activitats resultin compatibles. El mateix local ha de satisfer les demandes que té el municipi per organitzar congressos comercials i de tot altre tipus. Ara que vénen eleccions, parem bé l’orella per saber les opinions de les candidatures.
