El dia 19 de setembre passat s’escaigué l’aniversari de l’assassinat de Joan Alsina. El dia 19 de setembre de 1973, vuit dies després del cop militar, és detingut i portat a l’internat Barros Arana, on és colpejat i maltractat. A les 10 de la nit és afusellat.
La nit abans, a la seva habitació, pressentint la mort, redacta el cèlebre escrit, anomenat el seu “testament”.
Com a petit homenatge en l’aniversari de la seva mort, permeteu-me uns comentaris a aquest text.
El divideix en tres parts: per què? I ara? Esperances.
Per què? D’aquest apartat en destacaria aquests punts: és un text que redacta en una situació límit. Una visió molt clara de la realitat. S’hi esmenta el paper essencial dels EUA en el cop d’estat militar. Els qui porten a terme el cop d’estat
tenien el poder i la força. Trobo especialment clarivident el seu comentari a una frase del govern: “Respetaremos todas la ideologías” mentre no gosin fer-se carn, realitat. Si gosen, en farem sang i carn trinxada.
Té molt clar el sentit de l’encarnació de Jesús. Haver apostat per fer-se un de nosaltres, porta a la Creu.
Fa una pregunta molt punyent: “On són els qui volien arribar fins a les darreres conseqüències?”
I ara? Amb un realisme que fa posar pell de gallina, expressa el sentiment de por:
manca de connexió interna. No saber qui sóc, d’on vinc ni per quin camí vaig. Aquest em mira. Aquest em pot arrestar. Dependré d’una clau, d’una voluntat, d’una intuïció, d’una confessió arrencada. Suor freda, calenta. Una peça petita, sola, freda. No és saber què faré, sinó què em faran. I el més punyent: per què?
El poble que tant s’estima: “Jau, o adormit o mort.”
L’Església no té resposta a la nova, crua i dolorosa situació: “I la Nostra Santa Mare? No es pot improvisar. L’equilibri només serveix per a temps de pau.”
Esperances. En aquells moments tan aspres impressiona la visió d’esperança que tramet el seu escrit: L’espiritualitat d’en Joan era molt profunda. Fixem-nos en les cites bíbliques que aporta aquest apartat:
“Si el gra de blat no mor mai no dóna fruit.”
“La caritat no s’infla.”
“La de veritat és clandestina.”
“Perquè és el Verb fet carn.”
“Anem d’ací d’allà, com ovelles portades a l’escorxador.”
Té el convenciment que de “la muntanya cremada en tornarà a brotar la vida”.
És especialment significativa la cita de Saint-Exupéry sobre el valor de les coses petites.
Deixo per al final aquesta cita bíblica: “En les teves mans encomano el meu esperit.”
I la crida que fa a la solidaritat: “Esperem la vostra solidaritat.”
Mai tan adient com en aquests moments la seva confiança total en el Déu que ha donat sentit a la seva vida: “Adéu-siau. Ell ens acompanya sempre, onsevulga que siguem.”
P.D. En un llibret sobre en Joan, diversos testimonis de persones que l’havien tractat i conegut proclamen la seva santedat. Entre moltes cites a fer deixeu-me posar-hi aquesta: “Per a mi, com per a tots els sacerdots catalans que el vàrem conèixer, en Joan és un verdader màrtir i un veritable sant dels nostres temps.” No li cal la proclamació de santedat per part de l’Església, molt devaluada per la forma com es fa.
Som molts que en la vetlla pasqual proclamem la seva santedat i a Xile el poble també l’ha proclamat màrtir i sant. Sant Joan Alsina, dóna’ns un bon cop de mà.
