Comissària de l’exposició del 40è Festival de Torroella
Joventuts Musicals de Torroella celebra aquest any el 40è aniversari del Festival de Música coincidint amb el 250è aniversari del naixement de Beethoven i ho fa d’una manera excepcional, ateses les condicions que imposa la pandèmia. Inicialment s’havia projectat fer una gran exposició al Museu sobre la història del Festival, però les circumstàncies han ofert la possibilitat de desplegar la creativitat fins a nivells insospitats. Joventuts Musicals de Torroella ha tingut l’encert de perllongar durant tot l’any la seva celebració i d’encarregar l’exposició a una persona que ve del món del pensament i que té molts anys d’experiència i reconeixement en els camps de l’educació en la proximitat, les ciutats educadores i l’art. És la filòsofa Eulàlia Bosch (eulaliabosch.net). Parlant amb ella, tinc la sensació que estic davant d’una persona sàvia, que busca les idees en el seu bagatge cultural, les troba, les analitza fins arribar al nucli i construeix un relat convincent i bonic. Conversar amb l’Eulàlia Bosch és enriquidor i molt agradable, s‘entusiasma amb el que explica, sap molt bé de què parla i ho fa amb senzillesa i naturalitat. “Jo no era la persona per fer aquesta exposició des del punt de vista dels meus coneixements musicals, tot i que la potència de la música l’havia viscut a casa meva, però el projecte tenia un vessant social que em resultava molt atractiu. D’altra banda, el repte d’aprenentatge que significava no el podia deixar passar. Ara en sóc la gran beneficiària. He llegit molt i he escoltat molta música, i sé que és el punt inicial d’alguna cosa que, el temps que em quedi de vida, m’acompanyarà molt fortament”. L’exposició que ha dissenyat s’anirà desplegant al llarg de tot l’any en diferents espais. Ens ho explica des de la Plaça de la Vila i veient el vídeo ho veureu molt clar.
L’Eulàlia Bosch estima Torroella i ho demostra. Va acceptar col·laborar amb el Festival perquè va notar que el teixit social i musical de la vila estava molt ben travat. Ella, que ve de fora, aporta una mirada molt interessant des de la distància: “Des que vaig conèixer Torroella vaig sentir el gran atractiu de la plaça. Els concerts que hi vaig sentir les nits d’estiu potser no tenien la sonoritat que els melòmans podien desitjar, però aportaven uns valors de proximitat i d’excel·lència alhora que per mi van resultar del màxim interès. Torroella que té molt definit el seu centre històric i la perifèria que ha anat creixent al llarg d’aquest anys d’existència del festival, era capaç de promoure molts tipus de música sense perdre mai l’horitzó que la història de la música havia anat dibuixant. És cert que es tracta d’un Festival de clàssica que, aparentment, pot deixar molta gent fora, però la realitat era ben diferent. La seva finalitat era oferir programacions per tal d’anar millorant la capacitat d’escota dels públics que es trobaven a la plaça, a l’església o en auditoris improvisats i crear sempre més desig de música. Les músiques populars de casa nostra i d’arreu del món hi eren ben presents.”
Quan parlem de l’exposició que ha comissariat, no s’estalvia elogis i agraïments al primer director del Festival, Josep Lloret, per la gran quantitat de documentació imprescindible que guarda; a la directora actual, Montse Faura, per la seva ajuda i suport inestimables, i a la generosa col·laboració de Joan Vives. “La celebració dels 40 anys del Festival no es va concebre com una llista de textos i fotos del que havia passat durant aquests anys, sinó com un intent de recollir l’experiència musical viscuda pels socis i amics del Festival. Com un lloc de trobada entre els concerts programats i el record que havien deixat en la gent que els havia anat vivint any rere any. És per això que va ser concebuda com un itinerari a través dels espais i temps musicals visitats pels concerts programats”
L’exposició “De l’Església a l’Auditori” inicia el seu primer moviment al Palau Solterra amb un homenatge a Ludwig van Beethoven en el 250 aniversari del seu naixement.
“La nostra no és una exposició més sobre Beethoven. No podíem ni volíem rivalitzar amb el que fan els grans auditoris i els centres que conserven el patrimoni musical. Volíem trobar un punt d’ancoratge de les 73 obres de Beethoven que havien estat programades pel Festival al llarg de la seva història. Anselm Viola va sortir-nos a l’encontre. Ell podia ser l’amfitrió perfecte pel geni alemany. Els dos músics eren coetanis i, malgrat que mai no es van conèixer, algunes circumstàncies que l’exposició repassa fan que quedi oberta la pregunta sobre si havien sentit a parlar l’un de l’altre.”
Amb aquesta troballa, que s’hi ha arribat a base de molta feina, experiència i imaginació, Eulàlia Bosch ha aconseguit embolicar els torroellencs en la teranyina que ha anat teixint i que fa que ens interessem per una exposició en què trobarem un il·lustre convilatà del segle XVIII, Pere Viola -de monjo es va dir Anselm-, de qui veurem l’apunt al Llibre de Baptismes de la Parròquia de Sant Genís, i el músic universal de Bonn, que ha estat present a Torroella perquè l’hem pogut escoltar al llarg d’aquests 40 anys de concerts. D’ell, en veurem la portada de la partitura de la Tercera Simfonia on el compositor hi ha tatxat amb ràbia el nom de Bonaparte, a qui estava dedicada originalment, per mostrar el seu desacord amb l’auto-coronació de Napoleó com a emperador, quan semblava que era ell qui estava cridat a ser el llibertador del pobles. A l’exposició hi ha fotografies i documents que fan única i atractiva la relació que, partint de la celebració del Festival, enllaça Torroella amb Montserrat, Bonn i Viena i amb unes persones que van coincidir en diversos espais en un moment determinat del segle XVIII.
“L’exposició és la trobada entre dos grans músics referents també pel món de l’educació. Viola va anar de molt jove a Montserrat buscant la música i va ser mestre de l’escolania. Ferran Sor, deixeble seu i músic, va dir d’ell: ‘Mestre Viola era capaç de posar-se al lloc del que no sabia res de música’, el què als meus ulls és una actitud idònia per tot ensenyant. Viola va anar a Montserrat buscant el centre musical més important del seu entorn. Beethoven als 23 anys va acceptar la recomanació del seu amic i protector Comte Waldstein: ‘Vés a Viena a rebre l’esperit de Mozart de mans de Haydn’ —aquest consell el trobareu escrit en lletres d’or al sostre de la sala del Palau Solterra perquè em sembla que és l’eix de l’exposició. Jo entenc que el comte Waldstein li està dient a Beethoven que vagi al centre musical indiscutible que és Viena, que intenti ser tan bo com els millors per després poder ser ell mateix. Pot pensar-se en un guia educativa millor?
Trobar la relació entre Bonn/Viena i Torroella/Montserrat va ser un moment d’il·luminació que després només ha fet que créixer.”
Si passegeu per l’exposició del Palau Solterra veureu com, efectivament, han anat creixent uns lligams tan inesperats entre Beethoven i Viola que us semblarà increïble que hagin pogut entrar en joc personatges com Humboldt, Goethe…i, fins i tot Pau Casals.
Però no hi ha només fotografies i documents històrics. En una exposició que celebra la música, bé n’hi havia d’haver, de música. La cirereta del pastís la trobem en els codis QR que hi ha en les imatges d’alguns dels concerts més rellevants que, d’aquests dos autors, han tingut lloc al Festival. La tecnologia ens permetrà emportar-nos a casa una sonata de Beethoven interpretada per Joaquín Achúcarro, o la sonata que Beethoven va dedicar al seu amic i protector Waldstein, tal com havien sonat el dia del concert que es va fer a Torroella. D’altra part, a l’exposició es poden sentir algunes obres seleccionades veient en una pantalla com van passant les partitures originals del propi Beethoven, gràcies a la col·laboració del Festival amb la Beethoven Haus de Bonn. Si no hi podeu anar, feu una passejada virtual clicant l’enllaç https://www.festivaldetorroella.cat/ca/de-lesglesia-a-lauditori.html
Per acabar la conversa, no podem evitar de comentar tres concerts magnífics que han acompanyat la inauguració: l’escolania de Montserrat interpretant Viola (des del Monestir de Montserrat pels impediments de la pandèmia) i el Quartet Casals i el del grup liderat pel pianista menorquí Marco Mezquida interpretant Beethoven. “Els músics del Quartet Casal tenen l’objectiu d’acostar-se al màxim a allò que Beethoven sentia mentre escrivia les partitures i Mezquida vol allunyar-se’n el suficient com per arribar des d’un altre costat al mateix cor de Beethoven.
“Les arts et deixen suspès entre la terra i el cel, en un espai on la imaginació fa créixer sense límit la humanitat dels humans.”
Aneu a veure l’exposició al Palau Solterra i estigueu pendents de la informació que anirà arribant sobre aquesta gran celebració de la Música. Durarà un any i a la primavera l’acompanyarà el record de les músiques del món programades pel Festival que trobaran aixopluc a la Fundació Mascort i als carrers de la Vila.
