Els joves escriuen
En una fructuosa sortida a Barcelona, on vam anar a gaudir d’una adaptació teatral de l’obra Mirall trencat, de l’escriptora Mercè Rodoreda, titulada Un dia, Mirall trencat, també vàrem poder visitar diferents llocs on Rodoreda s’havia inspirat, llocs on vam fer lectures de la coneguda novel·lista.
A continuació faré la crítica personal de l’obra:
En l’excel·lent adaptació de Manuel Molins i Ricard Salvat, destaquen sobretot la cura i el mirament per reproduir els detalls del llibre, tal com Rodoreda els havia imaginat. Detalls com, per exemple, vestits, comentaris o objectes simbòlics.
Destaquen també un espai escènic molt aconseguit i versàtil, on els decorats surten de no saps on i creen una sensació de realitat sensacional. Així com un equip de llums per crear uns matisos i efectes especials més que aconseguits, que donen al públic un ambient considerablement realista.
El que m’ha fet gaudir realment ha estat la gran interpretació dels actors, que donen vida i caracterització pròpia a cada un dels personatges. I sobretot, veig convenient donar èmfasi a la brillant actuació d’Anna Sahun, ja coneguda per molts en el paper de Laia Font a la sèrie catalana Porca misèria, que va brodar el paper de Teresa Goday, transmetent la mateixa sensació de fogosa vitalitat que ens transmet Mercè Rodoreda en les seves descripcions.
També són genials les escenes de cossos nus on, de manera artística, passional i bella, sempre lluny de la pornografia, Manuel Molins i Ricard Salvat donen vida a les relacions carnals entre personatges de l’obra de Rodoreda.
Personalment, opino que és una gran i molt correcta adaptació d’una de les obres més importants de la literatura catalana, que no m’ha avorrit ni cansat en cap moment i ajuda a comprendre el llibre per a una lectura més profunda i completa.
Bona lectura i bon teatre.
Destaquen també un espai escènic molt aconseguit i versàtil, on els decorats surten de no saps on i creen una sensació de realitat sensacional. Així com un equip de llums per crear uns matisos i efectes especials més que aconseguits, que donen al públic un ambient considerablement realista.
El que m’ha fet gaudir realment ha estat la gran interpretació dels actors, que donen vida i caracterització pròpia a cada un dels personatges. I sobretot, veig convenient donar èmfasi a la brillant actuació d’Anna Sahun, ja coneguda per molts en el paper de Laia Font a la sèrie catalana Porca misèria, que va brodar el paper de Teresa Goday, transmetent la mateixa sensació de fogosa vitalitat que ens transmet Mercè Rodoreda en les seves descripcions.
També són genials les escenes de cossos nus on, de manera artística, passional i bella, sempre lluny de la pornografia, Manuel Molins i Ricard Salvat donen vida a les relacions carnals entre personatges de l’obra de Rodoreda.
Personalment, opino que és una gran i molt correcta adaptació d’una de les obres més importants de la literatura catalana, que no m’ha avorrit ni cansat en cap moment i ajuda a comprendre el llibre per a una lectura més profunda i completa.
Bona lectura i bon teatre.