L’Ajuntament tanca el Centre de Distribució d’Aliments i aposta per un sistema més “digne”
Pasta, arròs, llenties, tomates, un enciam, sis ous, una ampolla d’oli, els iogurts… fer la compra setmanal o mensual és un hàbit que cada cop més famílies emprenen amb dificultats per la falta de recursos econòmics. “La pobresa ha crescut i està creixent” alerta en declaracions a Emporion Caye Gómez, responsable d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Girona i gerent dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de l’entitat, “la crisi del 2008, la de la Covid-19, la crisi encoberta de la guerra d’Ucraïna i la inflació han provocat que cada vegada més famílies aterrin a situacions d’exclusió i que en els moments en què es produeix una certa recuperació econòmica, no totes tornin a la normalitat i recuperin l’autonomia”.
L’alimentació sana i equilibrada és una de les primeres necessitats bàsiques que les famílies en risc d’exclusió social deixen d’atendre. “N’hi ha que tenen pocs diners que han de triar entre pagar el lloguer i els consums o comprar aliments i això fa que s’alimentin de manera insuficient i inadequada, ja que els productes industrials són més barats que els productes frescos. Un terç de les famílies que acompanyem no poden adquirir aliments frescos”, explica Gómez.
El Centre de Distribució d’Aliments (CDA) de Torroella de Montgrí era un reflex d’aquest augment de la pobresa. Quan va obrir per primera vegada, ara fa deu anys, l’estiu del 2013, el servei, gestionat per Càritas Baix Ter gràcies a un conveni marc entre Càritas Diocesana de Girona, el Banc dels Aliments, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit i altres Ajuntaments de la zona del Baix Ter, donava cobertura a les necessitats bàsiques de productes d’alimentació i higiene de 210 nuclis familiars i se’n beneficiaven 675 persones de Torroella i els municipis del voltant. L’any 2022, la xifra s’havia duplicat: el projecte atenia 453 unitats familiars i se’n beneficiaven 1.174 persones, segons la darrera memòria de l’entitat.
Les cues al local del CDA per rebre aliments, però, van acabar ara fa tres mesos. L’Ajuntament, que finançava el local i la compra d’un 20% dels aliments invertint prop de 40.000 euros anuals en el projecte, va decidir tancar el servei i apostar per un canvi de model en la cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació. Així, va substituir l’entrega d’aliments en espècie per targetes moneder. “Des de Serveis Socials hem seguit la línia que ja tenien altres administracions d’apostar per un sistema alternatiu. Les targetes moneder són més dignes en el sentit que promocionen l’autonomia i la pròpia gestió de l’alimentació”, explica a Emporion Anna Bonada, regidora d’Acció Social i Salut de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit.
“Les targetes moneder són més dignes en el sentit que promocionen l’autonomia i la pròpia gestió de l’alimentació”
Anna Bonada
I és que a diferència del CDA, en què les famílies rebien quinzenalment una cistella ja confeccionada amb una sèrie d’aliments i productes de primera necessitat bàsics, ara reben una targeta de prepagament que funciona només per la compra de productes d’alimentació, higiene i medicació receptada. “Les famílies poden decidir si van a comprar a un supermercat o a un altre i si volen comprar uns productes o uns altres”, diu Bonada, “i segurament, els diners són més ben aprofitats, perquè alguna vegada ens havíem trobat que els aliments que venien a la cistella no eren benvinguts i acabaven al contenidor”.
Un model més car i per a menys famílies
El pas de les cistelles d’aliments a les targetes moneder feia temps que estava sobre la taula, no només a l’Ajuntament de Torroella, sinó també a la Unió Europea (UE). “Nosaltres ja en vam començar a parlar fa gairebé dos anys”, afirma la regidora, “i de fet, durant la pandèmia de la Covid-19 vam dur a terme una prova pilot amb aquest sistema. Però fa sis o set mesos ens van avisar des de la UE, que era el principal proveïdor del CDA, que tallarien el subministrament d’aliments a finals d’any. A l’estiu, a Torroella i l’Estartit ja ens quedàvem sense llet i oli i en aquest moment vam adonar-nos que ja no podíem posposar més el canvi. Quan Europa diu que talla el subministrament, ens resulta inviable mantenir el servei: l’Ajuntament no té recursos per continuar comprant l’alimentació tal com ho feia Europa i no pot abastar l’alimentació d’altres municipis com feia fins ara amb el conveni del CDA”.
Un canvi de model que ha fet saltar les alarmes de les entitats del tercer sector. Càritas i el Banc dels Aliments alerten que les targetes moneder resulten molt més cares que les entregues d’aliments en espècie, ja que els productes deixen de comprar-se a l’engròs i passen a comprar-se a preu de mercat. Això fa que, si no es modifiquen les partides econòmiques i s’hi destinen més recursos, les targetes no arriben a totes les famílies.
En aquest sentit, l’entitat ha alertat en diverses ocasions que el programa de targetes moneder amb recursos provinents de la UE que s’ha de posar en marxa al llarg del 2024, al marge dels plans propis dels Ajuntaments, a Catalunya només arribarà a unes vuit mil famílies. “Si ho dividim per demarcacions i territoris, només un 10% de les famílies que atenem des de Càritas Diocesana de Girona podran rebre aquestes targetes”, calcula Gómez. “Sense l’arribada d’aliments en espècie d’Europa, amb els convenis que tenim actualment amb els Ajuntaments, els CDA podran atendre el 35% de les famílies que atenien. Això vol dir que si un 10% queden cobertes per les targetes de la UE i un 35% poden ser ateses per nosaltres, queda un 55% de les famílies que a hores d’ara no sabem com podrem atendre”.
En el cas del programa de targetes moneder propi de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit que ja s’ha posat en marxa i està finançant exclusivament amb recursos del consistori, Càritas també va mostrar preocupació per l’abast real del servei. “El volum de famílies que estàvem atenent al CDA de Torroella, que eren totes derivades pels Serveis Socials de l’Ajuntament, representava un volum superior al que el consistori es plantejava com a possible en aquesta nova etapa. Per això, vam mostrar la nostra preocupació que aquestes targetes no arribessin a totes les famílies que ho necessitessin tot i que es plantegés una revisió de casos”, explica el gerent dels CDA que afirma que l’Ajuntament va prendre el compromís “d’anar incrementant la partida econòmica per garantir que cap família quedés fora”.
“El volum de famílies que estàvem atenent al CDA de Torroella era superior al que el consistori plantejava com a possible en aquesta nova etapa”
Caye Gómez
En aquest sentit, segons la regidora d’Acció Social i Salut, “tothom que realment ho necessita està tenint targeta moneder” i assegura que de moment no han hagut de dir que no a ningú per falta de recursos econòmics. Tot i que les bases d’aquest nou model preveuen la denegació de sol·licituds en cas que hi hagi una “manca de disponibilitat pressupostària” i limiten la distribució a un màxim de 350 targetes anuals.
Tot i això, sí que s’ha reduït el nombre de famílies que reben l’ajuda, perquè l’Ajuntament ha passat a fer un cribratge més ajustat. Segons Bonada, les targetes han comportat un “canvi de concepte”. “Des de Serveis Socials considerem que hem d’anar cap al concepte de necessitat bàsica i emergencial, no de complement. En els últims anys, s’havia pervertit el sistema i el CDA era un complement, hi havia famílies cronificades des del 2013. Les ajudes que aporten les administracions superiors, ja contemplen aquesta part d’alimentació i, per tant, en alguns casos l’estàvem duplicant. Si hi ha necessitats que no són bàsiques ni d’emergència, no s’han de solucionar amb el CDA”, diu contundent.
Des de Càritas, però, afirmen que el percentatge de famílies que es beneficiaven del servei i realment no ho necessitaven era mínim. A més, Gómez comenta que el projecte dels CDA sempre s’ha definit com un complement a altres ajudes. “Ni podem ni tenim la intenció de garantir una cobertura total, perquè les cistelles tenen mancances, per exemple, no contemplen l’alimentació fresca: no hi ha carn ni peix. El CDA és un complement i hi ha famílies que amb això en fan prou, però n’hi ha que no tenen cap ingrés, que no en fan prou. Aquestes haurien de rebre en paral·lel un altre tipus d’ajuda per part de l’Ajuntament per cobrir aquesta necessitat que no els podem cobrir nosaltres”.
El nou pla de targetes moneder impulsat per l’Ajuntament de Torroella està destinat a persones i famílies empadronades a Torroella de Montgrí i l’Estartit, Gualta i Serra de Daró amb uns ingressos nets iguals o inferiors al 25% de la Renda Garantida de Ciutadania, és a dir, de menys de 300 € en unitats familiars de quatre membres o més i de menys de 160 € per a les persones soles. A més, els sol·licitants no poden disposar d’un saldo bancari superior a mil euros ni béns immobles que no siguin l’habitatge habitual. Els imports que reben mensualment amb la targeta moneder oscil·len entre els 60 € i els 150 € en funció dels membres de la unitat familiar. Una xifra que s’acosta més al plantejament del projecte com un complement, ja que els nivells d’inflació actuals dificulten fer compres alimentàries completes amb aquests imports.
El primer CDA que ha tancat
El CDA de Torroella de Montgrí és el primer de la diòcesis de Girona que ha tancat, i segons Gómez es preveu que de moment sigui l’únic: “Amb el canvi de model i la retirada dels aliments en espècie vam arribar a pensar que el tancament dels CDA seria una lògica, però ara estem veient que estem més a prop d’uns serveis que redueixin el volum d’entregues però mantinguin l’atenció i els voluntaris, que no d’uns CDA que tanquin”.
“L’ideal hagués estat un sistema mixt, perquè hauríem pogut continuar aprofitant les donacions d’aliments en espècie”
Anna Bonada
En aquest sentit, alguns CDA de Càritas Diocesana de Girona ja han començat a combinar l’entrega d’aliments en espècie amb les targetes moneder. “A Palafrugell, les persones soles que atén el servei reben targetes moneder, mentre que la resta de famílies són ateses amb aliments en espècie, però tots dos sistemes els finança l’Ajuntament”, explica Gómez.
Un model híbrid que la regidora d’Acció Social i Salut admet que també hauria preferit: “Personalment, penso que l’ideal hagués estat un sistema mixt, perquè hauríem pogut continuar aprofitant els aliments en espècie que venien de la UE i de part del municipi mentre començàvem a implementar l’autonomia i la dignificació de l’usuari”. Bonada apunta que l’Ajuntament va oferir aquesta possibilitat a Càritas amb el compromís que el consistori els “acompanyaria amb qualsevol necessitat que tinguessin”.
L’entitat, però, va rebutjar l’oferta: “Ens neguem a obrir un servei que no disposa d’un espai físic digne ni pot garantir una cistella bàsica, no podem dependre de si ara tenim molts aliments o no, de si ara hi ha llet o no… i l’Ajuntament va manifestar que no tenia intenció de mantenir cap de les dues despeses: ni el lloguer, ni la compra d’aliments. Si no hi ha uns mínims, el projecte no té sentit”, expressa el gerent dels CDA.
“Ens neguem a obrir un servei que no disposa d’un espai físic digne ni pot garantir una cistella bàsica i l’Ajuntament va manifestar que no mantindria cap de les dues despeses”
Caye Gómez
A més d’aprofitar les donacions d’aliments en espècies provinents d’empreses del territori i donacions de particulars, el model híbrid pel qual s’aposta a altres municipis permetria també mantenir el voluntariat i el personal contractat, que sovint forma part de programes d’inserció laboral. En el cas de Torroella, el CDA oferia un lloc de treball i comptava amb una vintena de voluntaris. Bonada afirma que el consistori és conscient de la importància d’aquests “recursos humans tan valuosos” i ja treballa per donar-los continuïtat en altres projectes.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha estat el primer a abordar la cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació de manera íntegra amb targetes moneder i confia que en els pròxims anys aquesta serà la tendència. “Molts Ajuntaments ens estan trucant per saber com ho estem fent. S’acaben les ajudes en espècie d’Europa i hem d’anar cap aquí sí o sí”, afirma Bonada. Ara faltarà veure si els recursos dels consistoris seran suficients per fer front a la inflació i l’augment constant de la pobresa.