Intentaré explicar en unes poques ratlles quin va ser l’origen i quins són els objectius i les activitats d’aquesta associació torroellenca que suposo molt poc coneguda.
L’estiu de l’any 2010, davant l’evident impacte a la nostra vila del fenomen social de la immigració, un petit grup de torroellencs ens vàrem proposar de fer alguna acció encaminada a oferir als nouvinguts eines culturals, principalment ensenyament, que els ajudessin a adaptar-se i incorporar-se a la nostra societat si així ho desitjaven. Després d’intentar crear la delegació d’alguna institució similar amb experiència (AKAN, de Girona), que no fou possible, es va constituir una Associació pròpiament torroellenca. L’objectiu que ens imposàvem s’oposava clarament a l’opinió dels que no veuen de bons ulls la presència dels immigrants, o desitgen el seu retorn als països d’origen, una postura gens racional, ja que els nouvinguts molt difícilment marxaran, i el més humanitari i més assenyat és ajudar la seva integració voluntària a la nostra cultura i societat.
Després d’uns primers contactes amb grups d’immigrants procedents de Gàmbia i Senegal, interessats sobretot a aprendre la nostra llengua, es varen començar a impartir classes de català i de càlcul elemental quatre dies a la setmana (dimecres a dissabte). El rector de la Parròquia, mossèn Josep Barcons, va ajudar des del primer moment, i va cedir els locals de l’Esplai, al carrer de Sant Genís, ben condicionats per als nostres objectius. Es va informar també de la nostra constitució i objectius als responsables de les àrees social i d’educació de l’Ajuntament. Tanmateix, l’Associació naixia al marge d’idearis confessionals o polítics, deixant oberta la participació a socis o simpatitzants de diversa opinió religiosa o política. Es va adoptar el nom de DUDAL perquè significa “escola” en la llengua dels primers alumnes inscrits.
Al llarg de dos anys el nombre de socis ha augmentat, i també ho ha fet el nombre d’alumnes. N’han passat per les aules més d’una vintena, encara que alguns han plegat en canviar de població, trobar feina, etc. La majoria són originaris de Gàmbia, Senegal, Mali, Guinea Conakry, d’entre vint i trenta-cinc anys d’edat, de llengua fula, algun de llengua mandinga. Hi ha alumnes que vénen des del primer dia, quan gairebé no sabien escriure, i ara són capaços de mantenir una conversa i escriure un dictat o una redacció amb ben poques faltes. El 2010 el càlcul es limitava a les quatre regles, però aviat s’hi varen incorporar idees bàsiques de geometria i algun problema senzill, i per als més avançats, geografia i ciències naturals. I el curs 2011-2012 s’ha afegit un dia més de classe (dimarts a dissabtes) i els alumnes s’han repartit en tres grups segons el seu nivell.
Entretant, s’ha eixamplat el camp d’actuació, incorporant l’orientació, l’acompanyament i l’ajuda als immigrants pel que fa a papers, habitatge, empadronament, legalització, feina, etc., i s’ha intensificat la relació amb les associacions locals d’immigrats (Baalal Africa, Ligooden Africa). Precisament aquests contactes han comportat dues noves activitats: per als immigrants d’aquí i per a les seves poblacions d’origen. Per als d’aquí, en un moment de crisi tan dura, l’Associació DUDAL està intentant, i aconseguint, trobar terrenys cedits temporalment a alumnes capaços de treballar-los i fer-ne horts. Però DUDAL també té la intenció d’ajudar els països d’origen dels nostres alumnes, mitjançant projectes al nostre abast, si és possible en col·laboració amb entitats més experimentades, ja que si allà milloren les condicions de treball i de vida, l’èxode s’acabarà fent innecessari. És favorable que la majoria dels alumnes són de la regió de Kolda (Senegal), que la Generalitat considera d’atenció prioritària, i intentem aprofitar-ho. Precisament el dissabte 16 de juny el Director General de Cooperació de la Generalitat va assistir al lliurament de Certificats de DUDAL del curs 2011-2012. Cal afegir que tota l’activitat s’ha dut sempre a terme de forma voluntària, DUDAL no té personal assalariat.
I per acabar, una crida: ens calen professors, joves o grans, que puguin fer classes a un grup d’alumnes que ja han vingut els dos cursos passats i tenen uns coneixements bàsics, encara que molt inicials. Algun estudiant podria aprofitar aquest ensenyament per fer pràctiques, i algun jubilat per no perdre inútilment el temps.
