Economia social i solidària

Què és l’Economia Social?

L’Economia Social i Solidària (ESS) configura un sistema econòmic caracteritzat per posar la persona i la comunitat al centre de la seva activitat i prioritzar el benestar col·lectiu.

Una definició més precisa permet dir que l’economia social engloba entitats que comparteixen els següents principis i trets comuns principals: la primacia de les persones, així com la finalitat social i/o mediambiental sobre el benefici , la reinversió de la major part dels beneficis i excedents per dur a terme activitats en interès dels socis/usuaris (“interès col·lectiu”) o la societat en general (“interès general”) i una governança democràtica i/o participativa.

Tradicionalment, el terme economia social es refereix a quatre tipus principals d’entitats que proporcionen béns i serveis als seus membres o a la societat en general: cooperatives , societats de benefici mutu, associacions (incloses organitzacions benèfiques) i fundacions. Són entitats privades, independents de les administracions públiques i amb formes jurídiques específiques.

Diuen que l’Economia Social (ES) és el futur. Perquè?

Primer de tot, a Europa, pel gran èxit de la darrera reunió d’intergrups d’Economia Social (16/04/2024) abans de les darreres eleccions de la UE del passat mes de juny 2024. Més de 100 assistents inscrits presencialment, la renovació de l’Intergrup d’Economia Social, el nomenament d’un comissari d’Economia Social de la UE (SEE) i el seguiment de la implementació del Pla d’Acció d’Economia Social. “Volem situar l’Economia Social al centre de les polítiques de la UE per a la propera legislatura” Juan Antonio Pedreño. President de SEE. Però també 3 representants d’estats membres que donen suport a l’ES: el govern espanyol amb la ministra Yolanda Díaz que va liderar la Resolució de l’ONU sobre Economia Social i Solidària i que va donar un gran suport a l’Economia Social durant la recent Presidència espanyola del Consell de la UE; el govern belga amb la ministra Christie Morreale que va representar l’actual Presidència del Consell de la UE que va impulsar el recentment signat Full de Ruta de Lieja, així com el govern polonès amb la viceministra Katarzyna Nowakowska, el següent país en línia per a la presidència del Consell de la UE que dóna suport explícitament polítiques socials, i especialment l’ES.

L’economia social aporta solucions en els camps de la transició verda (Neva Nathigal, RREUSE), l’energia (Dirk Vansintjan, Rescoop), l’habitatge (Anne Lise Barberon, Groupe VYV), la inclusió de col·lectius vulnerables (Chris Gordon, ISEN), l’ocupació (Giuseppe Guerini, CECOP) i la digitalització (Jeanne Bretécher, SOGA).

Segon, a Espanya: Al Consell de Ministres celebrat el 14/04/2023, ara fa una mica més d’un any, es va aprovar l’Estratègia Espanyola d’Economia Social 2023-2027 i l’Avantprojecte de la Llei integral d’Economia Social, que comporta la reforma del propi marc regulador de l’economia social, de cooperatives i empreses d’inserció. “Fomentar l’Economia Social suposa aturar la desigualtat i avançar en benestar”. Yolanda Díaz. Treball i Economia Social – 05/04/2024.

PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) d’Economia social: 800 milions d’euros aprovats pel Consell de Ministres de 31 de maig de 2022. Tenint en compte els valors com el respecte al medi ambient, la cohesió social i la igualtat de gènere, aquest projecte estratègic dedicat a l’ economia social s’orienta a impulsar el sector de l’economia social, que reuneix entitats amb criteris socials i equitatius que tenen un objectiu de benestar social, promouen l’ocupació comunitària i defensen els interessos de col·lectius diversos. En l’actualitat, els actors de l’economia social a Espanya suposen un 10% del total del PIB i contribueixin al 12,5% de l’ocupació. El teixit de l’Economia Social està format per 43.000 empreses que generen gairebé 2,2 milions d’ocupació. Forman part de la xarxa d’economia social una sèrie d’entitats amb diferents models de negoci i organitzatius, com a cooperatives, societats laborals, cooperatives de pescadors o mútues, que operen en una àmplia varietat de sectors econòmics.

El passat 12/02/2024 va finalitzar el termini que el Ministeri de Treball i Economia Social va engegar (22/07/2023) per a la concessió d’ajuts, en règim de concurrència competitiva, per a la realització d’almenys 30 projectes de caràcter innovador en matèria d’Economia Social: “Next Generation EU – Ajuts del Pla Integral d’Impuls a l’Economia Social per a la Generació d’un Teixit Econòmic, Inclusiu i Sostenible en el marc del PERTE d’Economia Social i de les Cures”.

Tercer, a Catalunya: El Govern aprova el Projecte de llei de l’Economia Social i Solidària a Catalunya el 09/04/2024. L’objectiu és establir el marc jurídic comú de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, amb la voluntat que creixi de forma progressiva i permeti la transformació del model econòmic català d’acord amb criteris de pluralitat i democràcia, i centrada en les persones. El projecte de llei estableix com a concepte d’Economia Social i Solidària la formada per les empreses, organitzacions i entitats que duen a terme activitats socioempresarials i iniciatives comunitàries basades en la primacia de les persones i l’interès col·lectiu o general per sobre del lucre econòmic.

La iniciativa és el resultat del treball conjunt amb tot el sector de l’Economia Social, agrupat en l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT), que el 2020 van elaborar i aprovar un document de bases de l’economia i que ha servit d’embrió i marc de referència de la futura llei.

La AESCAT està integrada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. En total, unes 8.000 organitzacions, amb prop de 140.000 persones treballadores i una base social de 3 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i amb un volum de facturació de més de 8.000 milions d’euros.

El Festival Rural de l’Economia Social i Solidària de Catalunya arriba a la seva 5a edició posant el focus en enfortir les economies rurals locals enfront l’amenaça dels macroprojectes. Se celebrarà el dissabte 13 de juliol de 2024 a la Vall del Corb i comptarà amb un complet programa d’activitats al voltant dels projectes ecosocials.

Aquesta 5a edició està organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), l’Associació Vall del Corb, cooperatives i entitats de l’ESS del Camp de Tarragona i Ponent, les xarxes locals de la XES (XES Garrotxa, XES Ripollès, XES Empordà, XES Alt Pirineu i Aran i XES Vegueria Penedès), i els ateneus cooperatius Coopcamp – Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona i Ponent Coopera – Ateneu Cooperatiu de la vegueria de Ponent.

Un exemple d’Economia social a Torroella de Montgrí: Cohousing (habitatge compartit). L’empresa social Convivalis vol facilitar habitatge assequible, fomentar la rehabilitació, dinamitzar el nucli antic i desincentivar l’especulació. Ho farà amb dues promocions amb 14 habitatges d’ús compartit. Ajuntament de Torroella de Montgrí. 01/04/2023 (anunci) i després 11/01/2024 (TV Costa Brava).

Bibliografia

Economia social i solidària

Els autos de xoc

Mossèn Josep Barcons, un home bo

Jaume Sató i Geli

Articles Relacionats

L’Economia de l’Atenció (I)

Nous models econòmics: Del caos al bé comú

Economia del vot

Welcome Back!

Retrieve your password

Add New Playlist