Des que el món és món, és sabut que disposar d’informació sobre persones, col·lectius, sectors econòmics, esdeveniments, situacions passades o de futur, juntament amb el més ampli ventall de coneixements sobre qualsevol matèria, equival a tenir poder; amb la informació adequada es coneixen les febleses i les virtuts dels que potencialment poden ser els teus socis, amics, enemics, competidors, clients, proveïdors, etc. El poder que dona la informació està proporcionalment lligat a la quantitat i qualitat de què es disposi.
Situats al nostres dies, en què la tecnologia digital fa que la informació gairebé no conegui límits ni fronteres, la situació continua essent la mateixa, i està clar que qui disposi de més informació -sobretot de les persones- podrà arribar a influir de manera tan subtil com efectiva en les nostres decisions i les nostres vides, que es veuran manipulades pels resultats d’un sofisticats sistemes de recopilació de dades, processades per complicats i imaginatius algoritmes.
Crec que una de les seves primeres funcions serà seleccionar les persones i separar-les en funció de les seves capacitats intel·lectuals i econòmiques, i això provocarà més desigualtat en detriment del bàndol més feble, que com sempre serà qui s’emportarà la pitjor part, perquè segurament quedarà encasellat en l’estatus que se li haurà assenyalat i del qual li serà molt difícil sortir.
El big data, que en si no és dolent, té defensors i detractors per a tots els gustos i pot estar obert a molts camps: meteorologia, genòmica, sistemes financers, etc., però per damunt de tot és un negoci. En aquestes quatre línies faré tan sols una petita referència a com penso que pot afectar la relació entre el comerç i la indústria amb els consumidors, crec que en aquests àmbits és on anirà a buscar els rèdits més immediats. Els càlculs dels algoritmes, que no seran ni innocents ni innocus, es faran a la carta i en funció de la demanda i els interessos de les grans empreses, i tal com he dit abans podran acabar dividint de manera molt important la societat.
Inconscientment, tots plegats estem aportant cada dia bilions de dades personals que engrosseixen el big data individual i el del col·lectiu al qual ens han encasellat. Ho fem quan utilitzem les xarxes socials, o cerquem entre les pàgines d’internet i deixem constància de per on naveguem; quines són les pàgines que mouen el nostre interès i les que preferim, quines freqüentem més assíduament, a quina hora i quin temps hi dediquem, si és que realment ens interessen o només ho fem per tafanejar, quines són les nostres compres, les marques, les qualitats, les preferències d’estil, de color, els nostres prejudicis, les nostres amistats, etc. Així podríem seguir fins al més insignificant detall, res s’escapa a la fam insaciable del big data. Cada dada que aportem, convenientment processada, ajudarà també a desvetllar els nostres punts més febles i per on podem ser més vulnerables.
Així doncs, coneixent els nostres gustos, preferències i poder adquisitiu, de manera molt subtil i a través d’una publicitat especialment dissenyada, podran “orientar-nos” per escollir l’emplaçament i el tipus d’habitatge on viure, quin tipus de finançament necessiten i quines són les entitats més adients per solucionar els nostres problemes econòmics, quin pot ser un bon lloc per passar les nostres vacances, quin és el cotxe més apropiat al nostre estil de vida, quina és l’assegurança idònia per al nostre vehicle o per a la nostra llar, quins són els aliments o begudes més beneficiosos per a la nostra salut, etc. Però tot això, que en principi fins i tot pot semblar atractiu, hem de pensar que està dissenyat i calculat fins al més mínim detall per afavorir la indústria o les companyies que han comprat les nostres dades i que des de l’altre costat de la pantalla inciten l’innocent consumidor.
El mateix passarà amb la política, en temps d’eleccions les campanyes publicitàries cada vegada es faran més personalitzades, seran diferenciades per sectors d’opinió, i segurament ens explicaran de manera molt afalagadora el que saben que volem sentir, una manera com una altra de dirigir molt subtilment el vot.
Tot això, al meu entendre, és un tema tan apassionant com decebedor. D’aquí un temps -si és que ja no hi estem immersos-, estarem totalment manipulats en benefici dels que disposin del big data dels ciutadans degudament processat per orientar específicament el sector que ho sol·liciti. A poc a poc la nostra voluntat i capacitat de decisió anirà quedant anul·lada sense que ens n’adonem. La nostra llibertat i el lliure poder de decisió es veuran alterats i dirigits en part gràcies a la nostra ingenuïtat i a unes fórmules matemàtiques que no tenen consciència ni entenen de sentiments.
Ciència-ficció? Res d’això, fixeu-vos en la publicitat que rebeu al vostre ordinador, al mòbil o al correu, i sense haver de meditar gaire trobareu la resposta.
