Carnaval etimològicament té el seu origen en dues interpretacions semblants. Una que vindria de l’expressió llatina carnem levare, on levare vol dir treure, és a dir, «treure la carn», i una altra accepció que vindria de carnem vale, on vale vol dir adeu, o sigui, «adeu a la carn». El nom de Carnestoltes també equival a dir el mateix però d’un altre origen, carnes tollendas, on tollendas vol dir eliminar o treure. Domenica ante carnes tollendas, que significa «el diumenge abans de treure la carn», donaria la benvinguda al peix i a la quaresma.
Torroella de sempre ha celebrat les festes de carnaval, amb més o menys intensitat. Anem a veure com es vivia aquesta festa a la Torroella d’abans a partir de diferents retalls de premsa d’abans de la guerra civil.
La primera noticia la trobem al periòdic Teléfono catalán, de 28-12-1879, on es comenta que en aquesta època de l’any (desembre) ja s’estan fent preparatius perquè aquest any hi hagi un «carnaval animadísimo, con lucidos bailes de máscaras.» Per això, es creen dues societats o grups de gent per organitzar-lo, són L’Aligot, dirigit pel sr. Barretó, y La Corona de Laurel, amb el jove sr. Pere Lladó.
S’acosta un període de desànim i crisi econòmica perquè la collita del 1889 va ser molt dolenta i els mercats es veien gairebé deserts, amb poca gent. Com ens expliquen els diaris La Lucha núm. 3724 de 23-02-1889) i La Nueva Lucha núm. 646 de 24-02-1889 «el elemento industrial de Torroella de Montgrí ha solicitado el apoyo de la clase pudiente para organizar grandes festejos en el próximo Carnaval para ver si de este modo logran la afluencia de forasteros en dichos dias.» Per aquest motiu es repartiran pels pobles de L’Empordà cartells explicant el programa dels tres dies de festa amb magnífiques cavalcades, carros al·legòrics, comparses, etc. a més dels diferents balls a la plaça i als diferents casinos.
A La Lucha núm. 5195 de 2-02-1894 ens donen nous detalls de les celebracions del carnaval: «el incansable dueño del Café Coll ha contratado infinidad de vistosos y sorprendentes trajes» per a celebrar el dissabte una original cavalcada «figurando multitud de pendones y varias carrozas que representaran la entrada triunfal del héroe de la fiesta» que anirà acompanyada de l’orquestra Montgrins «donde la lira del inspirado Trovador podria cantar la gracia de las ninfas del Ter y Montgrí». També s’ ha contractat l’orquestra La Lira en un altre cafè públic. Pel que sembla, la festa acabava el darrer dia a l’Horta d’en Reixach, a les Dunes, on es celebrava «la tradicional «faxina», (una berenada) , sitio ameno y proporcionado para la juventud que encuentra en aquellas arenosas montañas el tan necesario reposo y distracción después de tanto bullicio».
El 1895 s’inaugurava la Sala Coll i per aquest motiu s’esperava que el carnaval fos molt lluït. Es va contractar l’orquestra Escalas, però fos perquè la sala encara no era del tot acabada i a plena disposició o fos perquè «este pueblo aprecia en mucho todo lo que de él nace , y por tanto á su orquestra Los Montgrins» (que devia actuar en una altra sala, ja que continua el diari El Distrito de 3-03-1895 dient que van competir admirablement les dues orquestres, però que no hi havia massa animació), va ser el Centro Recreativo la sala més concorreguda «por haver recogido á todas las mascaritas que en número de cuarenta lucían su gracia y belleza por el salón.» Com tots els dimarts de carnaval es celebrà el típic ball de les deu que és l’acte més animat que es celebra a la plaça i a la vista de tothom.
El corresponsal de La Lucha núm. 6098 de 19-02-1897, sr. Pere Lladó, informa que les festes d’aquest any es celebraran amb molt de lluïment i que a més de les sardanes de costum que tocaran a la tarda les orquestres Montgrins i La Lira «habrá bailes por la noche en las salas conocidas por «Jou» y «Coll». Aquest any al ball de les deu es cantà un himne dedicat a Torroella que porta per nom Adéu Torroella, escrit pel poeta Artur Masriera Colomer (mestre en Gai Saber de l’any 1905) i amb música de Pere Rigau. Cantada per la Coral Lo Pensament (cor fundat i dirigit per Pere Rigau), i la cobla Els Montgrins.
Un fragment d’aquest himne :
« – ¡Adéu, adéu Torroella! / Adéu, oh vila bella, / Que’l Ter gelós cenyí; / ¡Adéu, perla catalana / Flor galana / Del Montgrí!»
i acaba,
«Té la missió d’alsar-se a si mateixa / Y’l poble català / ¡Qui’s regenera ab la virtud, pot creixe; / Torroella creixerà!»
La revista Baix Empordà núm. 169 de 9-02-1913 (setmanari regionalista editat a Palafrugell) ens posa el nom de les diferents carrosses i comparses que participaren a la desfilada del dissabte a la nit, organitzada per les dues colles de les respectives sales de ball. Primer van sortir les del Menestral amb quatre carros : el primer representava la seva societat amb una gran «bomba», que seria com un gran fanal esfèric amb el seu nom i al darrere tres joves voltant una taula; el segon carro representava un taller de modistes; el tercer, un carro verd; el quart, un carro amb tres republicanes. Tot darrere sortiren les de la Joventut Progressiva amb els carros: el primer un castell, el segon un aeroplà, el tercer un pavelló japonès i el quart una gran carrossa al·legòrica representant la província de Girona voltada de la indústria, l’agricultura i la pesca. Destacava de la festa el ball de les deu, que fou molt concorregut de màscares d’on sobresortien les disfresses d’aeroplà, papallona, clown, catalanista i de Mefistòfils. La resta de la festa, com sempre, sardanes i balls amb gran quantitat de confeti.
També a la revista Baix Empordà núm. 224 de l’any següent (1-03-1914), es torna a explicar quines carrosses participaren a la desfilada del dissabte a la nit del carnaval. «Sortí primer la de El Menestral amb cinc carros representant «Un Automòbil», «Un barco», «Un Castell» i dos de fantasia. Seguidament sortia la de la Juventut Progressiva amb els següents: Gran carrossa representant «El jardí de l’Amor», i els carros «Un bombó», «Un dirigible» i una capsa sorpresa. Hi havia també moltes màscares. El diumenge sortiren dos estudiantines, transcorrin el dia en sardanes i balls de nit, lo mateix que el següent dia.» Les estudiantines són germandats o grups d’estudiants amb vestits típics. Aquest any el ball de les deu fou deslluït a causa de la pluja, però l’alcalde acordà que es fes a les tres de la tarda en sortir el sol. Només hi acudiren la gent de la Joventut Progressiva, ja que als del Menestral no els anava bé i volgueren fer el ball a la seva sala, però l’alcalde els feu plegar. Cal destacar les comparses de grups de Segadores, Manoles, «Corte Luis XV», i altres d’indefinit nom. Cridà l’atenció un tílburi (carruatge de dues rodes, descobert, per a dues persones i tirat per un sol cavall) ocupat per una gran ampolla de xampany amb un mosso de cafè. Aquest any el carnaval s’acomiadà amb una forta tramuntana que va arrancar força arbres i va fer caure moltes xemeneies.
L’any següent el carnaval no fou gaire animat en contrast amb anys passats. La crònica de L’Emporion núm. 004 de 21-02-1915 diu «Se celebraren balls en les sales sense una disfressa de bon gust i sols uns mascarots mal guarnits». L’única carrossa que cridava l’atenció era una que representava una escena de l’òpera Lohengrin de Wagner, amb un cigne tirant una embarcació sobre l’aigua i molt ben il·luminada. «Les sessions de cine foren molt concorregudes aixís com espectacles públics que’s celebraren a la Lliga Republicana i cafés Coll i Comers.»
Seguim a L’Emporion núm. 52 de 25-02-1917, on la crònica parla d’un carnaval també desanimat i els dos primers dies no semblava que fos festa. En canvi el darrer dia «els balls plens de mascarons bullien de broma i de gatzara i es que potser com que’ls vins son flacs i dolents no fan l’efecte fins a les hores d’ésser a dintre.» L’ECOS a la mateixa revista es pregunta si aquesta festa està destinada a morir, perquè es porten uns anys amb poca animació i poc lluïment en les carrosses i disfresses. Fins i tot al ball de les deu no hi havia cap disfressa.
La festa sembla que va en decadència i així es veu també en altres anys. L’Emporion núm. 100 de 16-02-1919 es pregunta «No serà aquí per la crisi del treball, ni per manca de quartos, car precisament aquests dies hem vist malgastar-los. Nosaltres ho atribuïm al jovent, quin, mal acostumat a fugir de mals de cap s’ha avesat a que l’hi portin tot plumat». Es queixa que només hi ha hagut un sol ball i amb moltes patacades i empentes. El ball de les deu semblava una reunió de família, de la poca gent que hi havia. Al lloc on hi havia força atracció era al saló de la Lliga Republicana, i un altre lloc que feia ple era el cine.
També a L’Emporion núm. 143 de 27-02-1921 continua la queixa de la pobresa del carnaval. «Les caracterítiques del actual Carnestoltes foren l’avorriment, la buidor, el fracàs.» Fins i tot parla del «decadent ball de les deu» i de «la pobresa de confeti, de caramel·lots i de serpentines.»
L’any 1925 les festes de carnaval comptaren amb la participació de la Penya carnavalesca de l’Erato de Figueres (altres anys també hi havien participat) «la qual després de fer l’entrada triomfal, i acompanyada de l’orquestra i comparses, entronitzarà el rei Carnestoltes a la Sala Coll i a la sortida del ball marxarà cap a Figueres per portar a la dita ciutat el Carnaval.» (La Publicitat de 22-02-1925).
Segons explica el corresponsal al Diari de Girona de 23-02-1929, durant les festes de carnaval d’aquest any no es varen ballar sardanes, «cosa que en dies tan senyalats no s’havia vist mai. En canvi la música de cabaret ha dominat en els salons de ball i en els espectacles públics.» Aquest any Torroella només comptava amb una sola cobla per tocar sardanes, «Els Montgrins, que només una vegada a l’any, per la festa Major, té ocasió de deixar-nos sentir les sardanes que tan bé interpreta». Cal tenir en compte, però, que existien tres orquestrines: la Ràdio, la Costa Brava i l’Emporium.
També al Diari de Girona de 1-03-1930 s’explica que aquest any sí que es podran ballar sardanes per carnaval i que les tocaran les cobles de Palafrugell i de Verges.
A l’Emporion núm. 198 de 14-02-1932 el cronista es queixa que les sardanes a plaça es van veure poc animades. Acaba la crònica de l’Eduard Viñas amb unes lamentacions «Què s’ha fet d’aquells Carnavals amb les típiques estudiantines, les artístiques cavalcades, el famós ball de les deu i sobretot les sardanes que matí i tarda feien emplenar la plaça com en dies de festa major? És difícil que els tornem a veure. Els temps han canviat, i una altra mena de diversions ocupa avui el lloc d’aquells: futbol, cine,…»
A L’Emporion núm. 224 de 12-03-1933 és diu «El Carnaval d’enguany passarà a l’història per ésser el primer durant el qual va suprimir-se els populars festeigs a la plaça de la República. Les sardanes es van celebrar a la de Quintana i Combis, i el clàssic ball de les deu a la Sala Jou per discrepàncies entre les entitats.» Aquestes eren la Societat Montgrís i l’altra la del Casino del Cinema Montgrí. Per altra banda, esmenta que al Centre Republicà Català van ser molt aplaudides les «coupletistes» i ballarines que hi actuaren aquests dies. També les sessions de cinema al Cinema Montgrí i al Popular Cine Coll les sessions de tarda van tenir un nombrós públic.
En Pere Castells, als seus Comentaris Carnavalescos de l’Emporion núm. 246 de 25-02-1934, fa una reflexió sobre aquestes festes i diu «Però ara? Què hi ha més espectacular i més típic que un ball de disfresses, que una rua d’automòbils engalanats, que una parella d’infants disfressats graciosament? Què dirien si el carnaval desapareixés, els venedors de confeti, de serpentines, d’indumentàries, i els músics i les societats i els cines i els cafès?»
Podeu llegir tots els retalls de premsa citats i i alguns més al següent enllaç:
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/el-carnaval-la-torroella-dabans.html
